Harput
Harput (també cridada Karput, Kharput o Kharpert; Plantilla:Lang-hy) és una antiga ciutat del Imperi otomà situada en Anatolia oriental que va pertànyer al Valiato de Mamuret-ul-Aziz en els moments finals de l'imperi. Es troba en l'actual província de Elazığ. En la zona es varen trobar artefactes pertanyents a l'any 2000 a. C. La ciutat és famosa pel castell de Harput i alberga un museu, una iglésia, mesquites antigues i la cova de Buzluk (de gèl).
Kharpert/Harput era una regió poblada en gran mida per armenis en l'Armènia occidental de l'época medieval.[1] L'antic Regne de Sofene i més vesprada la província armènia de Sofene es varen assentar en la Kharpert medieval.[2] Kharpert es troba a 1126.5 km d'Estambul aproximadament.[3]
Antecedents
[editar | editar còdic]El nom Kharput és d'orige armeni; prové de l'armeni Kharberd o Karberd, format a partir de "berd", que significa castell.[4]
Harput era una antiga ciutat fortalea d'Urartu que els armenis varen establir com la seua capital en el X, fins que els otomans la varen prendre en 1515.[5]
Harput es va originar a partir d'una base militar durant la segona ocupació bizantina de la regió, despuix de 938. Es va construir una imponent fortalea sobre un ampli aflorament rocós que dominava la vall des del sur. Al voltant de la fortalea es va formar un poble en pobladors d'orige fonamentalment armeni i siri procedents de pobles propencs, aixina com de la ciutat d'Arsamosata més a l'est. A finals de el XI Harput havia eclipsat a Arsamosata, convertint-se en el principal assentament de la regió. Al voltant de 1085, un senyor de la guerra turc cridat Çubuk va conquistar Harput i va ser nomenat com el seu governant pel sultà selyúcida Malik-Shah I. La Gran Mesquita de Harput va ser construïda front a la ciutadella per Çubuk o el seu fill (atestat com a governant de Harput en 1107).[6]
El primer governant artúquida de Harput va ser Balak, el qual estava emparentat en els gobernant artúquidas de Mardin i Hasankeyf, pero no formava part directament de cap de les famílies gobernant. Balak va morir jove, en 1124, i els artúquidas de Hasankeyf varen prendre el relleu. Més vesprada, Imad ad-Din Abu Bakr, un príncip artúquida que prèviament havia intentat usurpar el tro de Hasankeyf, va obtindre el control de Harput. Harput va seguir sent un principat artúquida independent fins a 1234, quan va ser conquistat pels selyúcidas. Va ser durant el periodo artúquida quan l'antiga població de Arsamosata va ser absorbida completament per Harput. A principis de la década de 1200, un dels príncips artúquida podria haver reconstruït per complet la ciutadella. En el periodo posterior del domini selyúcida no es va construir molt en Harput.[6]
Des de mediats de el XIV fins a 1433, Harput va passar a formar part del Beilicato de Dulkadir. Va ser una de les principals ciutats del beilicato, i la ciutadella va ser novament reconstruïda durant este periodo. l'Ak Koyunlu va governar Harput des de 1433 fins a 1478; l'esposa del governant Ak Koyunlu, Uzún Hasán, una cristiana grega de Trebisonda, va viure ací en el seu sèquit grec. El domini otomà de Harput va començar en 1515. Baixe els otomans, Harput va seguir sent un pròsper centre industrial, en pròsperes indústries de teixit de seda i fabricació d'estores, i va albergar moltes madrasas. En el XIX, es va establir una escola misionero nortamericana prop de la ciutadella, que va proporcionar educació principalment als armenis. També hi havia una escola misionero francesa.[6]
En 1834, no obstant, els governadors del Sanjacato de Harput varen traslladar la seua residència a la ciutat de Mezre, en la planura al noreste, i part de la població de Harput es va traslladar en ells. En 1838 es va construir un quarter en Mezre com a base local contra Mehmet Alí d'Egipte. En 1879, Mezre es va convertir en una gran ciutat anomenada Mamuret el-Aziz, que s'acabaria convertint en la moderna Elaziğ.[6]
El relat del Rdo. Dr. Herman N. Barnum sobre Harput en el XIX nos diu lo següent:
La ciutat de Harput té una població de potser 20000, i està localisada unes poques milles a l'est del riu Eufrates, prop de la latitut trentanou, i a l'est de Greenwich uns trentanou graus. Està en la cara sur d'una montanya, en una planura molt poblada 1200 peus per davall. Els monts Tauro es troben més allà de la planura, a unes 12 milles. Les montanyes Antitauro es troben unes quaranta milles al nort, a la vista des de la cresta d'arrere de la ciutat. La població dels alredadores són principalment agricultors, i tots viuen en pobles. Cap ciutat en Turquia és el centre de tants poblats armenis, i la majoria d'ells són grans. Es poden contar prop de trenta des de distintes parts de la ciutat. Açò convertix a Harput en un centre misionero molt favorable. Quinze estacions externes es troben en un radi de dèu milles de la ciutat. El camp de Arabkir, a l'oest, es va unir a Harput en 1865, i l'any següent... la major part del camp de Diyarbakir al sur; de modo que ara els llimites de l'estació de Harput abracen un districte aproximadament un terç de gran com a Nova Anglaterra.[7] Harput es va vore afectat per les massacres hamidianas en la década de 1890.[8]
Al voltant de 1910 el temps de viage des de Constantinopla (ara Estambul) a Harput era d'uns tres dies en tren i seguits per 18 dies a cavall.[3]
Atractius
[editar | editar còdic]
- Harput Kalesi (astillo de Harput)
- Mesquites històriques (Cami en turc), iglésies i santuaris (Türbe en turc).
- Ulu Camii : construït pel sultà artúquida Fahrettin Karaaslan en 1156. És una de les estructures més antigues i importants de Anatolia.
- Sarahatun Camii (també conegut com Sarayhatun Cami): Construït per Sara Hatun, mare del sultà Ak Koyunlu (Turcomanos de l'Ovella Vlanca) Bahadır Han (també conegut com Uzún Hasán), en 1465 com una chicoteta mesquita. Va ser renovada en 1585 i 1843.
- Kurşunlu Camii : Construït entre 1738 i 1739 en Harput durant l'era otomana.
- Alacalı Camii.
- Ağall Camii : construït en 1559.
- Arap Bava Mescidi vés Türbesi : Construït durant el regnat del sultà selyúcida Gıyaseddin Keyhüsrev III (fill de Kılıçarslan IV) en 1279. El santuari conté un cos momificado que es coneix com Arap Bava entre els comuns.
- Fetih Ahmet Bava Türbesi (Santuari de Fetih Ahmed).
- Mansur Bava Türbesi.
- Iglésia de María.
- Centre comunitari de cultura Sefik Gul.
Consulat nortamericà
[editar | editar còdic]El consulat dels Estats Units es va inaugurar l'1 de giner de 1901, en el Dr. Thomas H. Norton com a cònsul.[9] Norton no tenia experiència prèvia en relacions internacionals, ya que Estats Units estava establint recentment la seua ret diplomàtica.[10] El consulat es va establir per a ajudar als misionero. El Ministeri de Seguritat Interior otomà li va otorgar un permís de viage tezkere, pero el Ministeri de Relacions Exteriors otomà es va negar inicialment a reconéixer el consulat.
L'edifici tenia tres pisos, un mur i un jardí en moreres.[3]
Leslie A. Davis es va convertir en cònsul de Harput en 1914 i va abandonar el seu càrrec en 1917 despuix de la cessació de les relacions entre l'Imperi Otomà i Estats Units; Davis va afirmar que esta missió era «una de les més remotes i inaccessibles del món».[3]
En la ficció
[editar | editar còdic]És l'escenari de la romançada La masseria delle allodole d'Antonia Arslan sobre el genocidi armeni i també és el lloc de naiximent del seu propi yayo.[11]
Genocidi armeni
[editar | editar còdic]Dos testics oculars varen escriure informes sobre el genocidi en Harput. Un d'ells és l'Henry H. Riggs, el ministre congregacional i misionero del ABCFM que havia segut el director del Euphrates College, un colege local fundat i dirigit per misionero nortamericans per a la majoria de la comunitat armènia de la regió. El seu informe va ser documentat i enviat als Estats Units, i després publicat baix el títul Days of Tragedy in Armènia, 1997. ☃ El segon testic ocular fuLeslie A. i Davis.[12] Davis va amagar a uns 80 armenis en els terrenys del consulat.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Selcuk Esenbel; Bilge Nur Criss, {{{nom2}}}; Tony Greenwood, {{{nom3}}}. American Turkish Encounters: Politics and Culture, 1830-1989, p. 78.
- ↑ Lacey, James (109). Great Strategic Rivalries: From the Classical World to the Cold War, Oxford University Press. ISBN 9789004350724.}
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 White, Edward. «The Great Crime». The Paris Review. Consultat el 9 d'abril de 2020.
- ↑ E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, Volume 4, p. 915.
- ↑ Day, David. Conquest: How Societies Overwhelm Others.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Sinclair, T.A. (1989). Eastern Turkey: An Architectural & Archaeological Survey, Volume III, Pindar Press, pp. 18-34. ISBN 0907132340.
- ↑ The Missionary Herald vol. 88, pp. 144–147.
- ↑ Mayersen, Deborah. «The 1895-1896 Armenian Massacres in Harput: Eyewitness Account». Études Arméniennes Contemporaines. doi:10.4000/eac.1641.
- ↑ Armenian Perspectives: 10th Anniversary Conference of the Association Internationale Dones Études Arméniennes, School of Oriental and African Studies, London. Psychology Press, 1997. ISBN 0700706100, 9780700706105. p. 293.
- ↑ Armenian Perspectives: 10th Anniversary Conference of the Association Internationale Dones Études Arméniennes, School of Oriental and African Studies, London. Psychology Press, 1997. ISBN 0700706100, 9780700706105. p. 2937.
- ↑ «ARSLAN, Yerwant in "Dizionario Biografico"» (en it-it). www.treccani.it. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2020. Consultat el 3 de setembre de 2019.
- ↑ Merrill D. Peterson. "Starving Armenians": America and the Armenian Genocide, 1915-1930 and After, p. 35.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Kharpert: The Golden Plain of the Armenian Plateau (en anglés)
- Province of Mamuratul-Aziz/Harput: Photo gallery (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harput» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.