Midyat

Midyat

Iglésia ortodoxa siríaca de Mor Barsawmo. Encara que ara els cristians són una minoria que no aplega al 10% de la població, les seues iglésies encara dominen l'horisó de Midyat.

Midyat (en kurdo, Midyad, en siríaco, ܡܕܝܕ Mëḏyaḏ) és una localitat d'orige arameo situada en la província de Mardin, en l'Alta Mesopotamia, al surest de Turquia. Midyat està situada en la regió aramea de Tur Abdin.

Hui, la ciutat està habitada per kurdo, mhalami i arameos. Els kurdo formen hui la majoria de la població de la ciutat.

Fins a el XX, Midyat estava habitada exclusivament per arameos. Com a conseqüència del genocidi sayfo en 1915 i de la persecucions i opressió contra les minories cristianes, la població aramea va disminuir dràsticament. Durant el XX, la majoria va emigrar a països occidentals. Fins fa poc era l'idioma de Midyat arameo i la ciutat va ser vista com la capital de la regió aramea de Tur Abdin.

Història

La seua història es remonta als hurritas en el tercer mileni a. C. Durant el IX, tablillas asirias es referixen a Midyat com Matiate, que significa ciutat de les coves, a 3 km d'Eleth, a on varen viure els seus primers habitants. Molts imperis diferents varen governar sobre Midyat incloent a mitanios, arameos, assiris, urartúes, medos, perses, macedonios, romans, bizantino, abasíes, selyúcidas i otomans. Baix de la ciutat existix una ciutat subterrànea, que se supon que va estar en us durant uns 1900 anys i en el seu apogeu va estar habitada per fins a 70 000 persones.

S'ha trobat un cognado del nom Midyat, tan antigament com en una inscripció del rei neoasirio Ashurnasirpal II (883-859 a. C.), a on es descriu la forma en que les forces asirias varen conquistar la ciutat i les seues afores.

Pero a lo llarc del temps, per les reiterades incursions i saquejos de tribus mongoles i turques en tot el replanell de Tur Abdin, principalment a finals dels sigles XIV, XIX i principis de el XX, la població de Tur-'Abdin aramea va ser severament diezmada. El Genocidi sayfo de la Primera Guerra Mundial va acabar en gran número de cristians arameos en Turquia i les famílies cristianes varen buscar refugi en els països veïns de Síria i Líban.

Despuix del cridat Gastarbeiter ("treballadors invitats"), de principis dels anys 1960, la ciutat va terminar per ser casi completament desestajada pels seus primitius habitants per a buscar una vida millor en els països occidentals. Pronte, atres habitants locals mhallami i kurdo varen escomençar a construir cases en les afores. Les cases i les iglésies pertanyents als cristians s'han conservat a pesar de que molts d'elles es troben buides.

Situada en el centre d'un enclavament cristià, la ciutat conta en nou iglésies ortodoxes siríaca, entre elles la dedicada a Sant Akhsnoyo. Algunes iglésies han segut abandonats despuix de l'emigració de gran part de la població cristiana despuix de les persecucions i incidents produïts principalment a principis de el XX i en els últims decenis.

Genocidi

Artícul principal → Genocidi sayfo.

A principis de 1915, els cristians de Midyat varen considerar preparar-se per a la resistència despuix d'enterar-se de massacres en atres llocs, pero la comunitat siro-ortodox local inicialment es va negar a recolzar açò. Hanne Safar Pasha, el líder arameo de Midyat, va ser persuadit de no recolzar un alçament que atres líders cristians volien organisar en la ciutat. Poc despuix, Safar va ser assessinat en acabant de que tots els membres masculins de la família protestant pacifiste Hermez anaren assessinats. A finals de juny, el kaymakam Nuri Bey va desaparéixer, provablement eixecutat per Mehmed Reshid despuix de negar-se a massacrar als cristians locals. Despuix d'informes més detallats sobre massacres en la regió de Tur Abdin, els siris ortodoxos varen entrar en pànic. La població local es va negar a entregar les seues armes, va atacar oficines governamentals i va tallar llínees telegràfiques; Es varen reclutar tribus àraps i kurdo locals per a atacar als cristians. La ciutat va ser pacificada a principis d'agost despuix de semanes de sanguinosa guerra urbana que va deixar mils de cristians morts.

Testimoni d'un sobreviviente del genocidi en Midyat:

En el mercat de Midyat hi havia un lloc cridat Shafqo, prop de la casa de la família [protestant] Nateqo. Allí vaig vore soldats turcs matant a chiquets cristians. Varen tirar als chiquets des del sostre de l'edifici alt i varen morir immediatament. Molts combois de deportació de cristians varen aplegar a Midyat, composts per dònes i chiquets. Estos varen ser duts al pati de la mesquita, a on ràpidament es va omplir de gent. Per a reduir el número de rehens, les forces turques varen arrestar als chiquets, aproximadament entre 500 i 600. Els varen ordenar gitar-se boca avall. Després varen prendre uns pals grans i li'ls varen colpejar en el cap. Després, entre quaranta i cinquanta soldats turcs a cavall varen cavalcar d'un costat a un atre sobre els caps dels chiquets fins que varen morir.[3]

Barris

Des de l'era otomana tardana fins als temps moderns, la Vella Midyat va ser dividida en els següents barris (en siríaco: Aš šawṯawoṯo d Mëḏyaḏ):

• Qašrowat
• Hermezwat
• Griġowat
• Baḥdowat
• Zatte Čànima
• Halafewat
• Malke Mire
• Ġannowat
• Hawšowat
• Sacidowat

Edificis

• Nou iglésies ortodoxes siríacas.
• Gelüşke Hanı, caravanserai.
• Konuk Evi, casa-palau.

Vore també

• Monasteri de Mor Gabriel, a 18 km l'est.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Midyat.
• Turquie: Els derniers Chrétiens de Tour Abdin. (en francés). Consultat el 21 d'agost de 2013.
• Turquie : un monastère assyro-chaldéen attaqué parell dones musulmans… pour la deuxième fois ! [1] archivat en Wayback Machine. (en francés). Consultat el 21 d'agost de 2013.