Qodshanes

Erro al crear miniatura:

Qodshanes

La residència dels patriarques cristians nestorians assiris en l'any 1904.

Mapa del genocidi que varen sofrir els cristians assiris (o, més correctament, neoasirios) entre 1900 i 1922 (notar l'ubicació de la llavors ciutat monástica cristiana de Qodshanes) en el clímax del genocidi en l'any 1915 per part dels turcs i els seus aliats islàmics.
• Els centres (ciutats i poblats importants) dels assiris cristians previs al genocidi de 1915.
• Els principals centres de la diàspora d'assiris cristians despuix del genocidi provocat pels turcs.
• Principals ciutats a on varen ser massacrats cristians assiris (difisitas), al nort varen sofrir casi al mateix temps genocidi els cristians armenis (monofisitas) i els cristians grecopónticos (ortodoxos grecs), georgiàs (ortodoxos) en aproximadament 3 millons de persones civils, de tot sexe i edat, exterminades entre 1915 i 1920.      Zones densament poblades pels cristians assiris cap a 1920., en color vert els antics territoris (fins a 1917) del Imperi turc.

Erro al crear miniatura:

Un sector de l'interior de l'Iglésia Patriarcal de Mar Shalita retratat a fins de el XIX. En l'actualitat, el temple es manté prou intacte encara que el seu interior ha segut saquejat pels turcs.

Qodshanes (que es traduïx com a ‘lloc sant’) va ser una chicoteta localitat monástica cristiana difisita ubicada a 20 km al nornoreste d'Hakkari (extrem suroriental de Turquia).

Fins al genocidi assiri de 1915 va ser la sèu episcopal dels patriarques (cridats llavors «shimun») de l'Iglésia asiria oriental.

El nom es pot vore escrit com

• Qodshanes,
• Qodshanis,
• Qochanis
• Qotchanès,
• Qodchanis,
• Qudhanis,
• Qudshānes,
• Qudshanes,
• Kodshanes,
• Kotchanes,
• Kocanis,
• Qoçanis (en curdo),
• Konak (en turc des dels anys 1960),
• ܩܘܕܫܐܢܣ (en idioma siríaco).

Ubicació i història

Segons les tradicions, cap a el XIV, quan es varen produir les invasions genocida i depredatorias de Timur Lenk, més conegut en el «Occident» com Tamerlán, el patriarca de l'Iglésia de l'Est en part dels seus seguidors es va refugiar en els aïllats i llavors poc accessibles i escassament atractives valls de les montanyes dels Hakkari, per açò se li va cridar «El Patriarcat de les Montanyes».

Qodshanes es troba ubicada, actualment casi totalment en ruïnes, en el surest del massiç montanyós dels monts Hakkiari (uns 20 km al nort de la ciutat hui anomenada Hakkari), i en el surest dels territoris que varen quedar baix l'estat turc despuix de 1922, prop del riu Gran Zab a uns 1900 m s. n. m.. Des de 1915 ha segut casi totalment demolida i despoblada pels turcs quedant unes poques ruïnes, havent pogut alguns pocs edificis ser reconstruïts pels fidels cristians neoasirios.

Qodshanes va ser la sèu del patriarcat de l'Iglésia apostólica asiria oriental regida per la dinastia de patriarques o katholikos o Mar cridats Shimun (Simón) des de el XVII fins a 1915, l'any 1915 va ser el del clímax del genocidi que va sofrir el poble neoasirio a mans dels turcs i els seus aliats, lo que constriñó a que molts dels cristians fidels es refugiaren en territoris veïns hui corresponents a les zones veïnes d'Iraq i Iran, d'esta manera l'últim Shimun o Mar que va tindre la seua sèu patriarcal en esta ciutat va ser el naixcut en la mateixa: Mar Shimun XXI Benyamin qui va ser assessinat en març de 1918, després va ser ordenat patriarca el seu germà Mar Shimun XXII Pols qui va deure abandonar en gran part del poble assiri les terres ancestrals davant els atacs musulmans per a refugiar-se en el nort del nou país cridat Iraq que en 1918 estava baix control del Regne Unit .

L'iglésia Mar Shalita propenca a Qudshanis va servir com a centre del pontificat dels catholicoi o katholikós o en siríaco mar que es va transformar en la dinastia de patriarques dels Shimun cristians difisitas neoasirios fins a temps de Shimun XX. (mort en 1903).

A fins de el XIX la colecció de llibres del Patriarcat difisita va ser considerada "decepcionant" pels viagers europeus occidentals, ya que estava constituïda per sol xixanta volums; no obstant, en eixa biblioteca sacra es va trobar una obra d'extraordinària importància: l'única còpia supervivent del cridat en llatí com Liber Heraclidis de Nestorio (una còpia de el XII). El Manuscrit (O) segons pareix va ser destruït o es va perdre en 1899 en ser traslladat a Urmia pel nortamericà John H. Shedd (mort en 1895) no obstant el sacerdot local Osha na Sarau (mort al voltant de 1915) va realisar en Qudshanis la còpia del mateix cridada Manuscrit (O). Tal copia a fins de el XIX i inicis de el XX va servir per a ser traduïda o replicada en Europa Occidental tal com ocorre en el manuscrit replicat per Heinrich Goussen que hui es troba en Estrasburc (. MS 4119). Una segona còpia del manuscrit O adquirida per Paul Bedjan també es troba perduda.

El monasteri també posseïa una còpia de "Una història de Mar Yahballaha III i una atra de Rabán Bar Sauma, aixina com un manuscrit de ritos funeraris (ritos funeraris, VJ 1765) pel Catholicos-Patriarca Shimun XV (1740-1780), que actualment es troba en la ciutat russa de San Petersburgo.

El poblat es troba encara en ruïnes despuix de les persecucions i destrucció ocasionades pels turcs. Solament queda relativament completa l'iglésia patriarcal edificada en l'any 1689 i dedicada a la Mar (patriarca) Shalita o Mar Shallita.

El monasteri de Mar Shallita manté part de la seua estructura en una cova alguna cosa apartada de la ciutat de Qodshanes i ubicat en la vall de Diz en el centre de la província de Hakkari, a tal monasteri també se li coneix en el nom siríaco de Dêra Spî o en turc en el nom Beyaz Kilisesi (és dir: «l'Iglésia Blanca»).

El monasteri principal, el ya citat Mar Shalita, en la seua sèu de Qodshanes, és un edifici relativament modest en gran mida arruïnat pels atacs turcs, en portes i finestres chicotetes i de planta rectangular edificat en sillería de pedra tallada en "rajoles" rectangulars estant la seua teulada en gran mida soportat per arcs de mig punt, als seus costats este edifici posseïx pràcticament incloses a l'edifici principal un parell d'ermitas: una que s'ubica al nort i una atra que s'ubica al sur; a diferència d'atres iglésies ha carit d'imàgens (segons pareix inclús d'icons), a uns quilómetros s'ubica casi amagat en aspecte de chicoteta fortalea l'anex d'este monasteri.

El poble es troba en una zona relativament aïllada, i efectivament durant molts anys tal zona va estar aïllada del món exterior fins a 1829, quan un viager alemà la va trobar. Despuix d'això, més visitants procedents d'Occident varen començar a aplegar com misioneros. Un d'estos misionero va ser l'anglés William Ainger Wigram, descrivint lo que va vore en el seu llibre: «El breçol de l'humanitat» editat en 1922 encara que basat en el temps anterior a 1915, en tal llibre Wigran explica que:

"El poble de Qudshanis, que és la residència de la [iglésia] nestoriana o del patriarca cristià assiri, Mar Shimun, i la sèu de la seua Iglésia , té una situació maravellosa. Es troba en una zona montanyosa que les seues pendents estan cobertes de pasturages [o pastures], entre dos torrents que fluïxen des dels imponents camps de neu en l'oest de la mateixa; i que descendixen gradualment entre profundes goles que tanquen al replanell en forma de llengua en la que es troba el poble, [tals torrents] es reunixen baix de la punta de tal llengua [de terra] en la base d'una falca elevada de roca; i d'ahí les corrents d'afluents fluïxen, junt en atres corrents, en el seu camí fins que cauen [o confluïxen] en el riu Zab unes dos hores més avall del poble. La tradició nestoriana es referix al riu Zab com el Pisón [o Pisón / Uizhun], un dels quatre rius del Paraís; i per això el Patriarca Shimun ocasionalment data les seues cartes oficials i les del meu claustre [com ubicades en] en el Riu del Jardí del Edén". / Text original en anglés: The village of Qudshanis, which is the residence of the Nestorian or Assyrian Patriarch, Mar Shimun,“ and the headquarters of his Church, has a marvellous situation. It lies on a sloping alp of rugged pasture, between two mountain torrents which spring from the towering snow-fields to the west of it; and which descend in gradually deepening gorges, enclosing the tongue-shaped plateau on which the village stands. They meet beneath the point of the tongue at the base of a lofty wedge of roc; and thence the united stream flows on, joined by others on its way, till it falls into the Zab some two hours below the village. Nestorian tradition regards the Zab as the Pison [or Pishon/Uizhun], one of the four rivers of Paradise; and the Patriarch will occasionally dona't his official letters from my cell on the River of the Garden of Eden.

Vore també

• Tur Abdin

Referències

• Wigram, W. A. (2004). An introduction to the history of the Assyrian Church, or, The Church of the Sassanid Persian Empire (Una introducció a el història de l'Iglésia Asiria, o, L'Iglésia del Imperi persa sasánida), 100–640 A.D, Gorgias Press. ISBN 1-59333-103-7.

Bibliografia de referència

• Michel Chevalier: Els montagnards chrétiens du Hakkâri et du Kurdistan septentrional (Els montañeses cristians del Hakkâri i del Kurdistan septentrional). Dépt. de Géographie de l'Univ. de Paris-Sorbonne, Paris 1985, 100f. 225f. 255f. ISBN 2-901165-13-3

• Helga Anschütz: Mar Shallita. Die alte Patriarchatskirche von Qodshanes im Bergland von Hakkari (Mar Shallita. L'antiga iglésia patriarcal de Qodshanes en la regió montanyosa de Hakkari). In: Kyrios (1968) 13-23.
• Luise Abramowski: Untersuchungen zoom Liber Heraclidis dones Nestorius (Corpus Scriptorum Christianorum Orientalium 242/Subs. 22). Universitat de Lovaina 1963.
• David Wilmshurst The Ecclesiastical Organisation of the Church of the East, 1318-1913. (Corpus * Scriptorum Christianorum Orientalium 582 / Subs. 104). Peeters, Lovaina any 2000.
• W.A.Wigram: The cradle of mankind. Life in Eastern Kurdistan (El breçol de l'humanitat. Vida en el Kurdistan de l'Est). Londres 1922.
• Anton Baumstark Die Straßburger Nestorios-Handschrift. (El manuscrit estrasburgués de Nestorio ) In: Oriens Christianus 3 (1903).
• Lord James Bryce British Government Report on the Armenian Massacres of April–December 1915 (Lord James Bryce Reporte del govern britànic sobre les massacres en Armènia d'abril a decembre de 1915).