Anar al contingut

Grecs pónticos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els grecs pónticos (en griego: Πόντιοι, Ελληνοπόντιοι; Plantilla:Lang-tr) són aquells grecs que provenen de la regió del Ponto, és dir, de la costa sur del Mar Negra, en el noreste d'Anatolia (Àsia Menor), aixina com de la regió del Caucas. Es diuen a sí mateixos Ρωμιοί (‘romans’). La presència de grecs en la regió del Ponto es remonta des de l'antiguetat fins a l'época moderna, quan la majoria d'ells (els cristians pónticos) varen ser traslladats a Grècia, en l'intercanvie de poblacions que va seguir a la Catàstrofe d'Àsia Menor de 1922 i el Genocidi dels pónticos grecs desnugat pels Jóvens Turcs en 1919. Els pónticos que havien emigrat al Imperi Rus o havien fugit a l'URSS, despuix d'un breu periodo de prosperitat seguit d'una severa persecució per part del règim estalinista, es varen vore obligats a traslladar-se a Grècia despuix del colapse de l'Unió.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Ελληνικές αποικίες Ευξείνου Πόντου.svg
Les colónies gregues del Mar Negra

L'història de l'helenisme en Àsia Menor té com a punt de partida oficial la fundació de Sinope στα costes del nort d'Àsia Menor per mariners jònics al voltant del 800 a. Des de Sinope els exploradors varen fundar atres ciutats. La més important d'estes ciutats va ser Trebisonda en el 783 a.

En cert sentit, els pontios moderns són descendents dels antics grecs que una volta varen viure en l'àrea.[1][2]

El periodo posterior a la conquista otomana (sigles XVIII i XIX principalment) es caracterisa per corrents migratòries en el sur de Rússia i el Caucas, a on es creen grans comunitats pónticas.[3] En la seua obra Passages from the East (1845), Jacob Philip Falmerauer descriu els seus contactes en cristians pónticos de parla grega, a els qui va conéixer mentres viajava per la Mar Negra. Els caracterisa com «grecs bizantins» i el seu idioma com a «grec de Matsoukas» [4] i els descriu com a parlants de grec que adoren a Panagia Sumela..[5]

Artícul principal → Genocidi grec.


En el terme Genocidi dels grecs pónticos es diu extermini sistemàtic dels grecs pónticos per part del govern dels Jóvens Turcs, durant el periodo 1914-1923. Este extermini es va portar a terme en paralel ya imitació del Genocidi Armeni, durant la Primera Guerra Mundial i fins al intercanvie de població de 1923. Varen perir uns 353.000 pónticos, molts d'ells durant marches forçades en les àrides terres de Anatolia i Síria.[6] Aixina, els mateixos pónticos, aixina com l'Estat grec, es referixen hui al genocidi dels pónticos per part de Turquia i commemoren el seu aniversari cada any, el 19 de maig. El genocidi ponciano és reconegut oficialment com a tal per quatre estats, Grècia per llei de 1994 (N. 2193/1994), Suècia per majoria de vots en el Parlament suec l'11 de març de 2010, Armènia en març de 2015, junt en el genocidi assiri i els Països Baixos, junt en el genocidi armeni i assiri, el 9 d'abril de 2015.[7]Per un atre costat, l'estat turc nega categòricament fins al dia de hui que hi haja hagut un genocidi i atribuïx les morts a les baixes colaterals de la guerra, la hambruna resultant de l'invasió russa del nort de Turquia i els disturbis civils.[6]

Autoidentificación

[editar | editar còdic]

En el sigle XXI, la majoria dels pónticos s'identifiquen fermament com a grecs.[8]No obstant, açò no sempre ha segut aixina. Abans de la creació de la diàspora, molts pónticos no es consideraven grecs.[9][10][11]

Una ètnia es compon de persones en ascendència o trasfondo cultural comú.[12]La autoidentificación és un aspecte important de la pertinença a un grup ètnic.[13]Els pónticos tenen molt en comú en atres grecs; per eixemple, parlen romeika, una varietat de l'idioma grec. Els pónticos també seguixen tradicionalment la fe ortodoxa grega, encara que una minoria en Turquia són musulmans sunitas. Els grecs pónticos també compartixen traces en atres grups ètnics. De la mateixa manera que els turcs, cuinen havítz (kuymak), boortsog i İmam bayıldı. Compartixen atres aspectes de la seua cultura en els lazes, els perses i els armenis. És possible que deguen alguns aspectes de la seua cultura als antics pobles de Anatolia.[14]

L'etiqueta póntica és relativament nova. Anton Popov escriu: «Anthony Bryer afirma que 'a principis del sigle XIX, un cristià póntico podia descriure's a sí mateixa, a l'antiga usanza, com douberita, fitano o tsiteno primer, i després com a súbdit ortodox 'romà' (rum) del sultà; a finals de sigle s'autodenominava grec, i despuix d'abandonar el Ponto en 1923, grec póntico'». Anton Popov va estudiar als grecs del Caucas en antics territoris soviètics. La majoria dels parlants de romeika que Popov va entrevistar s'autodenominaven «romei». També va mencionar que molts grecs del Caucas varen començar a cridar-se pónticos quan es varen anar a treballar a Grècia.[10]

Durant l'época otomana, la majoria dels grecs pónticos no es consideraven «grecs» pròpiament dits. Neal Acherson, en el seu llibre Mar Negre, escriu: «¿Quí es creïen ser en esta época prenacionalista? En primer lloc, no es consideraven 'grecs' ni un poble arraïlat d'algun modo en la península i illes que ara cridem 'Grècia'». En el sigle XV, els sofisticats habitants de Trebisonda podien cridar-se «helens», pero es tractava d'una mera moda cultural més que d'una descripció ètnica. Els forasters, ya anaren turcs o europeus del nort, es referien a ells i a tots els habitants de l'Imperi bizantí com «rom» o «rum», o «rumans» [romans]: ciutadans de l'Imperi romà, és dir, que també es distinguien per la seua fe cristiana ortodox. En un debat sobre estes categories, un turc póntico, el llogaret del qual havia segut antany grega, li va dir a Anthony Bryer: «Esta és terra romana (rum); ací parlaven cristià...».[9]Esta identificació reflectia la d'atres grecs sense formació intelectual de l'época.

El nacionalisme grec solament va començar a estendre's al Ponto en el sigle XIX, despuix de l'independència de Grècia de l'Imperi Otomà. Este nacionalisme va sorgir durant una época de prosperitat comercial en el Ponto. Acherson escriu: «Els mestres i els programes escolars provenien d'Atenes, duent en si un nou concepte de la helenidad que vinculava a les comunitats greco-ortodox de la Mar Negra en la 'nació' de Grècia». Continua explicant cóm el govern grec va fomentar el pensament nacionaliste: «En 1844, un orador del parlament grec va expondre esta nova identitat: “El Regne de Grècia no és Grècia. Constituïx solament una part, la més chicoteta i la més pobra. Un grec no és sol qui viu dins del Regne, sino també qui viu en Yoannina, Serrai, Adrianópolis, Constantinopla, Esmirna, Trebisonda, Creta i en qualsevol terra associada en l'història i la raça gregues”.[15] El recent establit Regne de Grècia va establir consulats en l'Imperi Otomà per a difondre l'idea Megali. Si ben els anatolios reconeixien un patrimoni cultural compartit, la majoria no participava en un moviment irredentista.


Pocs grecs pónticos varen recolzar l'idea Megali, llevat alguns nacionalistes grecs com Nikos Kapetanidis. Molt pocs volien un estat póntico independent i pocs ambicionaban unir-se a Grècia, inclús a principis del sigle XX.[16][17]La raó d'açò no està clara. Benny Morris i Dror Ze'evi oferixen tres teories sobre per qué la majoria dels grecs pónticos es varen distanciar del nacionalisme i el separatisme: una consciència política poc desenrollada, una tradició de sumissió a l'hegemonia islàmica o el temor a massacres i perjuïns econòmics.[17]En térmens més generals, el nacionalisme grec en Àsia Menor atrea principalment als més ilustrats i lliberals, als professionals mèdics, jurídics i lliteraris, i a la creixent classe mija. No obstant, s'oponien a ell l'antiga noblea [grega], l'alt clero, els dignatarios llaics de l'Iglésia i els rics comerciants.[16]També hi ha alguns grecs pónticos de parla turca que viuen en la regió grega de Macedònia Occidental, concretament en Metamorfosi, Kozani.[18]Estos pónticos seguixen l'Iglésia Ortodoxa Grega i professen una forta identitat grega. Despuix de l'intercanvi de població greco-turca de 1923, encara que l'estat mai els va considerar una «amenaça nacional», molts d'estos pónticos veen la seua llengua com un «defecte cultural» i desijaven erradicar-la. L'historiador i sicòlec Stavros Iason Gavriilidis afirma que açò va ser conseqüència del trauma que varen sofrir a causa del genocidi grec.[18]

Archiu:Sumela From Across Valley.JPG
El Sant Monasteri de Sumela
Archiu:Rural pontic house.jpg
Casa tradicional en Pontos

Intercanvi de població

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia.


En 1923 segons el Tractat de Lausana, es va produir un intercanvi de població entre grecs i turcs, i els habitants cristians (de parla grega o no) del Ponto, aixina com els de el restant d'Àsia Menor, varen ser inclosos en l'acort del tractat. La majoria dels refugiats poncianos que varen aplegar a Grècia en eixe moment es varen establir en les regions de Macedònia i Tracia, mentres que molts varen fugir a l'URSS. Els pónticos que s'havien convertit al Islam varen permanéixer en Turquia.

Població

[editar | editar còdic]

Plantilla:Traducció defectuosa Hui en dia, pels extensos matrimonis mixts (també en grecs no pónticos), es desconeix el número exacte de grecs del Ponto, o persones en ascendència grega que encara viuen allí. Despuix de 1988, els grecs de Poncio en l'Unió Soviètica varen començar a emigrar a Grècia i es varen establir en Atenes i Tesalónica i les seues afores, i especialment en Macedònia. Les comunitats més grans de grecs poncianos (o persones d'ascendència grega ponciana) en tot lo món són[19]

Country / region Official data Estimate Concentration Note(s) Article
Plantilla:Flag 240,695 (1928)[20] 500,000 (2019)[21] Athens, Macedònia, Thrace Greek refugees
Plantilla:Flag 4,540 (1965) 345,000cita requerida – 464,530(1919)[22] Trabzon, Rize, Sakarya, Ordu, Giresun, Gümüşhane, Istanbul Greeks in Turkey, Greek Muslims
Plantilla:Flag 40,000 (1919)[23] – 200,000 Illinois, New York, Massachusetts Greek American
Plantilla:Flag 100,000 Greeks in Germany
Plantilla:Flag 97,827 (2002) 650,000 (1918)[24] 34,078 in Stavropol Krai
26,540 in Krasnodar Krai
Greeks in Russia
Plantilla:Flag 91,548 (2001) 77,516 in Donetsk Oblast Greeks in Ukraine (Taurica)
Plantilla:Flag 56,000 Greek Australian
Plantilla:Flag 20,000 Ontario, Quebec Greek Canadians
Plantilla:Flag 20,000 Greek Cypriots
Plantilla:Flag less than 3,500; 12,000 (1949–1974) Greeks in the Czech Republic
Plantilla:Flag 6,472 (2002) 14,000[25] Izvoarele (43.82%), Sulina (1.69%), Constența, Bucarest Greeks in Romania
Plantilla:Flag 15,166 (2002) 7,415 in Kvemo Kartli
3,792 in Tbilisi
2,168 in Adjara 		Greeks in Geòrgia
Plantilla:Flag 12,703 (2010) 2,160 in Karagandy
1,767 in Almaty
1,637 in Zhambyl 		Greeks in Kazakhstan
Plantilla:Flag 900 (2011)[26] 2,000cita requerida Greeks in Armènia

Grecs notables del Ponto

[editar | editar còdic]

Antics

[editar | editar còdic]

Contemporàneu

[editar | editar còdic]

Colecció de fotos

[editar | editar còdic]

Bibliografia i notes

[editar | editar còdic]
  • Halo, Thea. Not Even My Name. Picador. 2000. ISBN 978-0-312-26211-2.
  1. ↑ Alan John Day, Roger East, Richard Thomas (2002). A Political and Economic Dictionary of Eastern Europe, Psychology Press, p. 454. ISBN 1857430638. «Pontic Greeks An ethnic Greek minority found in Geòrgia and originally concentrated in the breakaway republic of Abkhazia. The Pontic Greeks llaure ultimately descendiu from Greek colonists of the Caucasus region (who named the Black Siga the Pontic Siga)»
  2. ↑ Totten, Samuel; Bartrop, Paul Robert; Jacobs, Steven L. (2008). Dictionary of Genocide: A-L, ABC-CLIO, p. 337, λήμμα Pontic Greeks, Genocide of. ISBN 0313346429.
  3. ↑ Christopher Moseley: Encyclopedia of the world's endangered languages, Abingdon 2007. σελ. 265.
  4. ↑ «Fallmerayer, Jakob Philipp». dx.doi.org. Consultat el 2023-07-07.
  5. ↑ Jakob Philipp Fallmerayer: Fragmente aus dem Orient. Zweiter Band. Stuttgart und Tübingen, 1845. σελ. 155.
  6. ↑ 6,0 6,1 Totten, Samuel; Bartrop, Paul Robert; Jacobs, Steven L. 2008: 3373.
  7. ↑ «Dutch Parliament Recognizes Assyrian, Greek and Armenian Genocide».
  8. ↑ Tsekouras, Ioannis (2016). Nostàlgia, Emotionality, and Ethno-Regionalism in Pontic Parakathi Singing (PhD). University of Illinois at Urbana-Champaign. págs. 19-20.
  9. ↑ 9,0 9,1 Ascherson, Neal (1995). Black Siga. MacMillan. pág. 181. ISBN 9780809015931.
  10. ↑ 10,0 10,1 Popov, Anton (2003). "Becoming Pontic: "Post-Socialist" Identities, "Transnational" Geography, and the "Native" Land of the Caucasian Greeks". Ab Imperi. 2003 (2): 339–360. doi:10.1353/imp.2003.0114. S2CID 131320546.
  11. ↑ Sjöberg, Erik (2016). "Ottoman Twilight". The Making of the Greek Genocide: Contested Memories of the Ottoman Greek Catastrophe. Berghahn Books. pág. 25. ISBN 9781785333262. "cal destacar que el terme "grecs" en referència a estos cristians otomans és enganyós i a sovint invita a l'anacronisme i a nocions esencialistas de pertinença nacional. Per a la majoria d'ells, térmens com "helens" o "grecs" (en grec modern, ellines) denotaven un passat pagà molt lluntà, en el que pocs s'identificarien abans de l'arribada de les percepcions idealizadas del Romanticisme occidental sobre els seus suposts antepassats. Fins a ben entrat el sigle XX, romioi, "cristians romans", va anar el terme preferit pels cristians ortodoxos, especialment els de les terres otomanes, per a autodenominar-se, lo que reflectia la reivindicació dels emperadors bizantins de ser hereus llegítims en la successió ininterrompuda dels césares de Roma".
  12. ↑ «"ethnicity: definition of ethnicity"».
  13. ↑ People, James; Bailey, Garrick (2010). Humanity: An Introduction to Cultural Anthropology (9na ed.). Wadsworth Cengage learning. pág. 389. En essència, un grup ètnic és una categoria social de persones en nom propi, basada en la percepció d'experiències socials compartides o de les experiències dels seus antepassats. Els membres del grup ètnic es consideren a sí mateixos com a persones que compartixen tradicions culturals i història que els distinguixen d'atres grups. L'identitat ètnica té un fort component sicològic o emocional que dividix a les persones del món en categories opostes de «nosatres» i «ells».
  14. ↑ «"Tongue Tied III - Pondering Pontic Greek"».
  15. ↑ Ascherson, Neal (1995). Black Siga. MacMillan. págs. 185–186. ISBN 9780809015931.
  16. ↑ 16,0 16,1 Benny Morris; Dror Ze'evi (2019). "Nationalist Awakenings". The Thirty-Year Genocide:Turkey's Destruction of Its Christian Minorities. Harvard University Press. págs. 25–27. ISBN 9780674240087.
  17. ↑ 17,0 17,1 Benny Morris; Dror Ze'evi (2019). "Turks and Greeks, 1919-1924". The Thirty-Year Genocide:Turkey's Destruction of Its Christian Minorities. Harvard University Press. págs. 382–384. ISBN 9780674240087.
  18. ↑ 18,0 18,1 «"Οι τουρκόφωνοι Πόντιοι του ανατολικού Τσιαρτσιαμπά Αντίσταση και συνεργασία Από το αντάρτικο του δυτικού Πόντου στον Ελληνικό Εθνικό Στρατό"».
  19. ↑ Pontian Diaspora, 2000.
  20. ↑ Standard Languages and Language Standards: Greek, Past and Present, Alexandra Georgakopoulou, Michael Stephen Silk, page 52, 2009
  21. ↑ Bateman, Jessica. «The revival of a second Greek language» (en en). «Today, around 500,000 Pontics live in Greece – around 5% of the total population...»
  22. ↑ Greece: The Modern Sequel: from 1821 to the present. John S. Koliopoulos,Thanos Veremis,C Hurst & Co Publishers Ltd (Mai 2007) P. 285
  23. ↑ Konstantinidis K., "Οι Έλληνες του Πόντου" (in English: The Greeks of Pontus), p.195
  24. ↑ Fotiadis K., "Οι Έλληνες της πρώην Σοβιετικής Ένωσης. Η γένεση της διασπορας" (in English: "The Greeks of the former Soviet Union. The origination of the Diaspora"), p.36
  25. ↑ ΓΕΝΙΚΑ ΣΤΟΙΧΕΙΑ ΔΙΑΣΠΟΡΑΣ, ggae.gr.
  26. ↑ 2011 Armenian Census

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Grecs_pónticos&oldid=900147»