Istanbul

Estambul (Plantilla:Lang-tr), antigament coneguda com Bizancio i Constantinopla, és la ciutat més poblada de Turquia i el centre històric, cultural i econòmic del país. És una ciutat transcontinental, ubicada en el estret del Bósforo, que separa Europa i Àsia, entre el mar de Mármara i el mar Negra. En més de 15 millons d'habitants, és una de les ciutats més poblades del món i la més poblada d'Europa. La major part de la població és de religió musulmana, si be existixen minories de cristians (68 000) i judeus (22 000).

Va ser fundada en el nom de Bizancio en el promontori de Sarayburnu al voltant de l'any 667 a. C., i la seua influència i tamany varen ser creixent fins a convertir-se en una de les ciutats més importants de l'història universal. Des de la seua refundació baixe el nom de Constantinopla en el 330 d. C., Estambul ha segut la capital dels imperis romà i bizantino (330-1204 i 1261-1453), llatí (1204-1261) i otomà (1453-1922). Va ser una de les ciutats en les que va florir el primer cristianisme i, més alvance, el cristianisme ortodox. Despuix de la caiguda de Constantinopla davant els otomans en 1453, la ciutat va ser transformada en la sèu del califato otomà i es va transformar progressivament en una ciutat musulmana. No obstant, l'influència del cristianisme en la ciutat és innegable.

És també la capital administrativa de la província d'Estambul (de la que cobrix 27 districtes) en la cridada Rumelia o Tracia Oriental. Encara que la capital política i administrativa és Ankara, Estambul seguix sent una ciutat que té un paper fonamental en l'indústria, el comerç i la cultura de Turquia. Alberga més d'una dotzena d'universitats. És sèu del Patriarcat Ecuménico de Constantinopla, cap de la Iglésia ortodoxa. En el final de la Primera Guerra Mundial i la derrota de l'Imperi otomà, el territori europeu otomà va quedar reduït a unes decenes de quilómetros entorn a Estambul. El 13 d'octubre de 1923, abans de la promulgació de l'estat turc successor, la República de Turquia, el parlament turc va traslladar llegalment la capitalitat a Ankara.

El nom de İstanbul ya era usat des de feya varis sigles en el país, encara que inicialment feya referència solament la regió amurallada de la ciutat, el conjunt de la qual seguia sent referit com Constantinopla. El nom d'Estambul es va oficialisar en 1876, pero no va ser estandardisat en Occident fins a fins de 1929. En el canvi del alfabet àrap al llatí, les autoritats turques varen demanar oficialment als països estrangers, el 28 de març de 1930, que es referira a la ciutat com Estambul.

Les zones històriques d'Estambul varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en l'any 1985, pels seus importants monuments i restants històrics. Actualment hi ha varis monuments de l'época cristiana que s'han deixat en l'abandó total, eixemple d'això són els restants del hipòdrom de Constantinopla, el Fòrum de Teodosio (similar al de Roma) i part de les muralles de Constantinopla.

Etimologia

İstanbul prové de la frase coloquial en grec medieval de "στην Πόλιv" (stin Pólin), traduït com "en la ciutat" o "a la ciutat", en referència a la ciutat de Constantinopla, i Polis ('la ciutat'). Variacions de stin Pólin ya apareixen des de el X; segons les fonts armènies, per a el XIV les dos paraules ya estaven unides en una sola: Stəmbawl. Les tres variants del primer element (stin, sten i stan) s'haurien escoltat en vàries parts d'Anatolia fins a principis de el XX.

La forma intermija Stambol va ser comunament amprada pels turcs en el XIX. La consonant “m” que apareix en mig és d'igual forma, una norma llingüística de la llengua turca, que canvia la “n” anterior a una lletra “p” o “b” (de la mateixa manera que en espanyol), com per eixemple en çenber → çember, anbar → ambar, encara que les regles d'este tipo no sempre són observades en els noms propis, com en el cas d'İstanbul.

Els otomans varen amprar varis noms per a la ciutat com Konstantiniyye, Dersaadet, Asitane i Islambol (‘incommensurable islam’) aparte de İstanbul. El nom grec actual és Κωνσταντινούπολη (Konstantinúpoli, "ciutat de Constantino").

Història

Si la Terra fora un sol estat, Estambul seria la seua capital.

Napoleón Bonaparte.

Fundació de Bizancio

Artícul principal → Bizancio.

Bizantium va ser el nom original de la moderna ciutat d'Estambul. Va ser establida per #colon grecs de Megara en l'any 667 a. C. i nomenada en honor del seu rei Byzas. El nom «Bizancio» és una transliteración del nom grec original Βυζάντιον (Bizántion).

Va caure davant els perses aqueménidas durant la seua campanya contra els escitas de 513 a. C., en la que varen destruir gran part de la colónia. El espartano Pausanias va recuperar la ciutat el 479 a. C. i va iniciar la seua reconstrucció. Més vesprada Esparta va tindre que disputar el seu control als atenienses, els qui la varen prendre en el 409 a. C. Després, entre el 336 i el 323 a. C., va estar en mans dels macedonios d'Alejandro Magne. Despuix d'est, la ciutat va recuperar certa independència, encara que en el 279 a. C. els celtes varen conquistar Tracia i varen impondre un tribut a Bizancio.

Imperi romà

En la decadència del Imperi seléucida, últim gran remanente de l'imperi d'Alejandro, la ciutat va entrar en l'esfera d'influència de la República Romana, que la va declarar com a ciutat lliure en el 191 a. C. Bizancio va mantindre una relativa independència inclús despuix de la conquista del Regne odrisio (actual Bulgària) en l'any 46.

En l'any 194, Bizancio es va vore envolta en la disputa entre l'emperador romà Septimio Sever i Pescenio Niger, prenent partit per este últim. Les tropes de Sever varen travessar les muralles i varen arrasar en la ciutat. Terminada la guerra civil, el mateix Sever va portar a terme un proyecte de reconstrucció, gràcies a la qual es varen restaurar alguns dels monuments i temples destruïts. No obstant, la ciutat va tornar a ser destruïda durant la [[crisis del sigle III|crisis de el III]]. Segons la Història Augusta, la destrucció va ser tal que no va quedar ni un sol supervivent en la ciutat.

Imperi bizantí

L'estratègica posició de Bizancio va atraure a l'emperador romà Constantino el Gran, qui, l'11 de maig de 330, va refundar la ciutat com "Nova Roma" (Nova Roma), després renombrada Constantinópolis en el seu honor (Constantinopla, en grec: Konstantinoupolis, Κωνσταντινούπολις). Esta es va convertir en capital del Imperi romà i, despuix de la seua divisió en 395, de l'Imperi romà d'Orient, que ha passat a l'historiografia moderna en el nom d'Imperi bizantí.

Constantinopla va servir com a pont entre dos continents (Europa i Àsia), i més vesprada d'Àfrica i atres territoris a la seua volta, en térmens de comerç, cultura, diplomàcia i estratègia. La capital imperial era capaç de controlar la ruta entre Àsia i Europa, aixina com el pas del mar Mediterrànea al mar Negra. Tots estos factors varen fer que, al mateix temps que l'Imperi d'Occident colapsava, l'Imperi d'Orient florira. Constantinopla va mantindre la seua posició durant més de mil anys, convertint-se en una gran urbs de l'Europa medieval.

Del seu primer periodo d'esplendor destaca la Santa Sofia, obra mestra de l'art bizantí fundada per Constantino I i remodelada per l'emperador Justiniano el Gran en el 532. Despuix d'una menuda crisis en els sigles VII i VIII (expansió musulmana), tornaria una atra etapa de renaixença en els IX i X (dinastia macedónica). No obstant, va sofrir un sério carpiment des de el X. Despuix de la decisiva batalla de Manzikert de 1071, els turcs selyúcidas —nómades originaris d'Àsia Central— varen penetrar en Anatolia i varen prendre control de la majoria de l'actual Turquia. Esta aplastant derrota va obligar a l'Imperi a demanar l'ajuda dels regnes cristians del restant d'Europa, la qual cosa va donar com resultat la proclamació de les creuades. Irònicament, estes terminarien sent les causants de la seua decadència final.

En la Quarta Creuada, els creuats varen ser contactats per l'emperador Allunte IV, que els va prometre grans riquees a canvi d'ajudar-li a prendre el tro imperial. No obstant, esta campanya va resultar contraproduent. En 1204, el llavors emperador Allunte IV va ser incapaç de pagar-los, #lo que va dur al saqueig i conquista de Constantinopla pels creuats, els qui varen establir l'efímer Imperi llatí. Els romans reconquistaron la ciutat i reestablecieron l'Imperi en 1261, pero este mai va poder recuperar-se dels danys de la conquista creuada. En els seus últims dos sigles, l'economia de Constantinopla va ser dominada per la presència estrangera, mentres que la seua apariència es va vore caracterisada per monuments en ruïnes i iglésies famoses per les seues relíquies. No obstant, la ciutat va seguir mantenint en menor o major mida la seua importància com a centre cultural i comercial del Mediterràneu.

Constantinopla semblava inexpugnable per les seues poderoses defenses, pero, en el advenimiento de la tecnologia dels canons, les muralles —que s'havien mantingut en peu durant més de mil anys— ya no oferien la protecció adequada front als turcs. L'últim emperador de l'Imperi romà, Constantino XI, va morir junt en l'imperi mateix en defensa de la ciutat.

L'Imperi otomà

Artícul principal → Imperi otomà.

La caiguda de Constantinopla baix domini turc el 29 de maig de 1453 va ser un succés que va impactar a la societat europea de l'época i que es considera el final de la Edat Mija. La metròpoli va caure despuix d'un llarc sege liderat per Mehmed II, malnomenat com Fatih ("el conquistador") i va ser la capital del Imperi otomà fins a la seua dissolució oficial l'1 de novembre de 1922. Els otomans varen denominar la ciutat İstanbul, pero el nom de Constantinopla també va seguir en us fins que el canvi es va oficialisar en l'época republicana, casi un quincentenario despuix.

Durant el periodo otomà la ciutat va sofrir un canvi cultural complet, i va passar de ser una ciutat grecorromana i cristià-ortodoxa a una turca i islàmica. L'iglésia de Santa Sofia va ser convertida en una mesquita, de la mateixa manera que la iglésia dels Sants Apòstols. Cada sultà va construir una mesquita per a commemorar el seu regnat. Entre estes es troben: la mesquita de Beyazid (antic Fòrum Teodosiano), la Mesquita de Solimán (la més gran d'Estambul, construïda sobre l'antic Augustaion), i la mesquita del Sultà Ahmed o mesquita Blava (antic hipòdrom). Les esposes i mares dels sultans també varen contribuir a la construcció de mesquites i vàries d'estes, tant en el costat europeu com en l'asiàtic de la ciutat, tenen el nom Mesquita del Sultà Valide, per a simbolisar que varen ser construïts conforme a les órdens de la mare del sultà.

Les órdens sufíes, tan esteses en el món islàmic de llavors, tenien numerosos discípuls que havien participat en la conquista de la ciutat i s'havien traslladat per a instalar-se en la capital. Durant temps de l'Imperi otomà funcionaven més de 100 tekkes (centres de reunió i retir a la manera dels monasteris cristians en els que se celebraven rituals sufíes), tan sol en Estambul. Molts d'estos Tekkes encara perviuen hui, uns en forma de mesquites i uns atres com a museus, com Jerrahi Tekke en Fatih, les mesquites de Sünbül Efendi i Ramazan Efendi el Gálata Mevlevihane en Beyoğlu, Yahya Efendi Tekke en Beşiktaş i Bektaşi Tekke en Kadıköy que ara és utilisada per musulmans Alevíes com una Cemevi. Un element pintoresc del paisage de certes zones de la ciutat d'Estambul, que encara perviu hui, són les Türbes, característiques tombes del periodo otomà.

Per a finals de el XVII, Constantinopla havia tornat a ser una de les ciutats més riques i poblades del planeta, tenint una població de casi 500 000 habitants. Durant el govern de Suleimán el Magnífic (1520-1566), l'Imperi va viure el seu màxim apogeu. D'este periodo destaca l'arquitecte Sinan, responsable de la construcció de més de trescentes estructures principals entre ponts, aqüeductes i monuments.

En la Primera Guerra Mundial (1914-1918), l'Imperi va barallar del bando de les Potències Centrals. Despuix d'una série de derrotes, va firmar el armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918. Dos semanes despuix, Regne Unit va iniciar la ocupació de Constantinopla. Lo que va seguir va ser la partició de l'Imperi otomà, en la que Regne Unit, França, Itàlia i Grècia es varen repartir el territori. Com a resultat de la guerra, la població cristiana va disminuir de 450 000 a uns 240 000 habitants. La divisió del territori otomà va ser seguida per la guerra d'Independència turca, en la que els turcs varen recuperar control d'Anatolia. Les forces de lliberació, enfrontades principalment pel Regne de Grècia, varen recuperar la ciutat el 6 d'agost de 1923, dia commemorat baix el nom de Dia de Lliberació.

La República de Turquia

Quan Mustafa Kemal Atatürk va establir la República de Turquia, el 29 d'octubre de 1923, la capital va ser traslladada de Constantinopla a Ankara. En els primers anys de la república, Estambul va ser relegada en favor de la nova capital Ankara, pero durant els anys 1950 i 1960 Estambul es va sometre a un gran canvi estructural.

Des de 1950, el govern d'Adnan Menderes va procurar desenrollar al país en el seu conjunt, i va construir noves autopistes i rets de carreteres aixina com fàbriques en tot el país. També es va construir una moderna ret viària en Estambul, pero, llamentablement en alguns casos, a costa del derribe d'edificis històrics en el caixco de la ciutat.

Durant els anys setanta la població d'Estambul va començar a aumentar ràpidament en un moment que la gent de províncies emigrava a la ciutat per a trobar ocupació en les moltes fàbriques noves construïdes en les afores de la ciutat. Este brusc i repentí aument de la població va provocar una explosió immobiliària, la construcció d'edificis no es va detindre (alguns de mala calitat que sofrixen importants danys en els freqüents terremots que colpegen la ciutat). Durant este creiximent desmesurat molts pobles situats abans en la perifèria de la ciutat varen ser absorbits pel àrea metrópolitana d'Estambul. La majoria dels turcs que han vixcut en Estambul en els últims quaranta anys encara poden recordar com certs districtes de la ciutat com Maltepe, Kartal, Pendik i uns atres eren camps verts quan eren jóvens. Atres àrees com Tuzla no eren sino un menut poble coster.

Geografia

Clima

La ciutat presenta llarcs, suaus i humits estius aixina com hiverns frets, plujosos i en nevades que poden ser abundants. El promig de precipitacions total per a Estambul és de 844 mm anuals. La humitat relativa de la ciutat és constantment alta, #lo que fa que se senten temperatures molt més rigoroses que les que en realitat existixen.

Les temperatures mínimes miges durant els mesos d'hivern són de menys de 3 °C i han aplegat a baixar dels -10 °C. Al contrari de la creència comuna, les grans precipitacions en forma de neu són comunes, podent ocórrer entre els mesos d'octubre i maig. Els mesos d'estiu —de juny a setembre— duen temperatures diürnes miges de 23 °C i superiors.

A pesar de que l'estiu és la temporada més seca, la pluja és molt comuna i les inundacions semblants a un monsó ocorren durant aquella época de l'any. Els récorts de temperatures són els 40.6 °C de l'11 d'agost de 1970 i els -16,1 °C del 9 de febrer de 1929, medits en l'observatori del Servici Meteorològic de l'Estat Turc (DMI) ubicat en el barri de Göztepe, en el centre de la ciutat.

El Bósforo

El Bósforo (que en turc es diu Boğaziçi) és un estret que dividix en dos parts la ciutat d'Estambul, unint el mar de Mármara en el mar Negra i que separa físicament Àsia d'Europa.

Hi ha dos ponts sobre este estret. El pont Bogazici (Boğaziçi Köprüsü) de 1074 metros de llongitut va ser terminat en 1973. El segon pont, el FSM (Fatih Sultan Mehmet Köprüsü) té una llongitut de 1014 metros, va ser terminat en 1988 i es troba casi a cinc quilómetros al nort del primer pont. Estos ponts unixen a Estambul en les veïnes ciutats asiàtiques d'Üsküdar (en grec Crisopolis), Kadiköy (en grec Calcedonia) les quals durant la segona mitat de el XX s'han unit en Estambul.

Un túnel ferroviari de 13,6 quilómetros denominat Marmaray creua l'estret com a part del metro d'Estambul. La seua part sumergida està composta per un tram d'uns 1,4 quilómetros en una profunditat màxima de 62 metros. Esta important secció d'este sistema ferroviari va ser inaugurat en 2013 i unix el centre d'Estambul, en la vora occidental, en l'urbs oriental.

Risc sísmic

Estambul està situada prop de la falla Anatolia del Nort, una falla geològicament activa que ha segut causant de varis terremots mortals en l'història contemporànea de la ciutat. Científics coincidixen en les possibilitats de que ocórrega un gran terremot molt destructiu, encara que no hi ha forma de predir una data estimada. La professora Gülüm Tanircan, de l'Universitat Bogazici, va sostindre que el més gran terremot de l'àrea de Mármara "encara no ha tingut lloc". El geólogo Ahmet Ercan va sostindre que la possibilitat de que es produïxca un seisme de magnitut 7 "supera el 50 per cent" per als pròxims 30 anys.

Bugra Gokce, funcionari de planificació urbanística d'Estambul, va estimar que "prop de 200.000 edificis podrien resultar danyats" en un gran terremot, #lo que representa que un de cada sis edificis podrien tindre danys greus. També va considerar que 90.000 edificis d'Estambul colapsarien.

Demografia

A lo llarc de la major part de la seua història, Estambul s'ha situat entre les ciutats més grans del món. Per a l'any 500 d. C., Constantinopla contava en entre 400 000 i 500 000 habitants, superant a la seua predecessora, Roma, com la ciutat més gran del món. Per a 1550, la població era 660 000 habitants.

Any Població 330 40.000 400 400.000 530 550.000 545 350.000 715 300.000 1000 500.000 1200 150.000 1453 36.000

Any Població 1477 14.803 1566 600.000 1815 500.000 1860 715.000 1885 873.570 1890 874.000 1897 1.059.000 1901 942.900

Any Població 1914 909.978 1927 680.857 1935 741.148 1940 793.949 1945 860.558 1950 983.041 1955 1.268.771 1960 1.466.535

Any Població 1965 1.742.978 1970 2.132.407 1975 2.547.364 1980 2.772.708 1985 5.475.982 1990 6.629.431 2000 8.803.468 2013 14,160,467

Llocs d'interés

Estambul ha segut i és un cresol cultural i ètnic. Per tant, hi ha numeroses mesquites, iglésies, sinagogues i palaus històrics dignes de visitar en la ciutat. Per estes raons la Unesco en l'any 1985, declara les Zones històriques d'Estambul com Patrimoni de la Humanitat. La ciutat vella s'estén per les dos vores del Banya d'Or, una estreta baïa (en forma de banya) que va ser el port d'esta ciutat. Al sur de la banya d'or està la vella Bizancio i al nort, es varen instalar els almagasens i vivendes dels comerciants estrangers (barri de Gálata, hui Karaköy), principalment genoveses, que forma també la part vella. La ciutat moderna és més àmplia i comprén abdós costats (europeu i asiàtic) de l'estret.

Entre els seus encants turístics s'inclouen el Santa Sofia, Sarıyer, Eyüp i Taksim en el costat europeu, i Beykoz, Üsküdar, Kadıköy, Moda, Bostancı i Adalar en el costat asiàtic. Com a antiga capital de l'Imperi otomà i Bizancio, i ciutat cosmopolita que, per a el XVI, era provablement la més civilisada i multicultural en el món, Estambul alberga monuments extraordinaris: iglésies, hipòdrom, les mesquites de Sultanahmet i Süleymaniye, el Palau de Topkapı entre uns atres.

Spanish-language guided tours of Sultanahmet llaure operated by licensed agencies such as Viaurbis.

Edificis històrics i religiosos

• Santa Sofia també cridada iglésia del Diví Saber i Hagia Sophia (Ayasofya Camii). Des del 10 de juliol de 2020 és una mesquita.
• Mesquita Blava o Sultanahmet Camii.
• Mesquita de Solimán.
• Mesquita de Fatih.
• Mesquita de Zeyrek.
• Iglésia de Santa Irene (Hagia Irene), primera iglésia de Bizancio, hui museu.
• Chora
• Iglésia de Sant Antonio de Pàdua
• Palau de Topkapı, en el seu entone es troben varis museus i monuments rellevants.
• Palau de Dolmabahçe.
• Palau de Beylerbeyi.
• Anadoluhisarı.
• Rumelihisarı.
• Fortalea de Yedikule
• Cisterna Basílica.
• Hipòdrom de Constantinopla.
• Obelisc de Teodosio, Obelisc de Constantino i Columna de les Serps, monuments ubicats en l'antic circ de Bizancio.
• Milion, part del monument que marcava el començ de totes les rutes de l'Imperi Bizantí.
• Muralles de Constantinopla.
• Columna de Constantino.
• Aqüeducte de Valente, construït en 368 per orde de l'emperador Valente per a abastir d'aigua a Bizancio
• Torre de Beyazıt, construïda en 1828 per orde de Mahmut II com a torre de vigilància contra incendis.
• Font Alemana, font històrica i arquitectònica de el XIX.

Museus i punts culturals

• Torre de Gálata.
• SantralIstanbul.
• Museu Arqueològic d'Estambul.
• Museu d'Art Modern d'Estambul.
• Museu dels Mosaics.
• Centre cultural de Atatürk
• Museu de l'inocència.

Vida urbana, barris i estructures de transport

• Plaça Taksim
• Avinguda d'İstiklal
• Gran Bazar
• Bazar de les Espècies
• Beyoğlu
• Kadıköy
• Nişantaşı, centre comercial i barri de bons cafens i restaurants, en el districte Şişli.
• Bağdat Caddesi, passejada cosmopolita de la part asiàtica de la ciutat.
• Parc Gülhane, parc que rodeja el palau Topkapı.
• Illes dels Príncips.
• Banya d'Or
• Pont Gálata
• Pont del Bósforo
• Pont de Fatih Sultan Mehmet
• Tünel

Transporte

Artícul principal → Transporte urbà d'Estambul.

Artícul principal → İETT.

El tünel és el segon transport més antic de ferrocarril subterràneu en el món, està en servici des de 1875. que recorre 573 m de llarc en una diferència de cota de 60 m sense cap estació intermija entre Karaköy i Tünel, a l'inici de la avinguda d'İstiklal en Beyoğlu, en la part europea. Dos trens circulen per una sola via cada 3,5 minuts i un viage dura un minut i mig. Transporta al voltant de 15 000 persones diàriament.

Estambul conta en un modern sistema de transport compost per autobús de trànsit ràpit, metro, tramvia, funicular, tramvia històric, tren de rodalies, transbordadors i ferry. Marmaray és un ambiciós proyecte en el qual, a través d'un túnel submarí, s'han conectat per mig de dos llínees de metro abdós costats del Bósforo. Marmaray es va inaugurar el 29 d'octubre de 2013, 90.º aniversari de la República turca.

Tramvia històric cap al final de 1990, es va posar de nou en servici un tramvia històric entre Taksim i Tünel, una única llínea d'1.6 quilómetros de llarc.

El Túnel Eurasia, inaugurat en 2016 és el més profunt del món (fet a 106 metros de profunditat per baix de l'estret del Bósforo).

En 2009 es va introduir la Istanbulkart, una targeta de transport sense contacte per a reemplaçar les antigues bolletes i fiches en el sistema de transport públic d'Estambul. Esta targeta servix per a la majoria dels transports de la ciutat.

La conexió més important entre Estambul i les províncies i districtes de Turquia és la Gran Terminal d'Autobusos d'Estambul. Encara que el seu nom original és Terminal d'autobusos d'Estambul Esenler, està ubicada en el districte de Bayrampaşa d'Estambul, el seu nom va permanéixer com a Terminal d'autobusos de Esenler perque està ubicada prop del districte d'Esenler. L'estació d'autobusos, les bases dels quals es varen colocar en 1987, es va inaugurar en 1994. La terminal d'autobusos d'Estambul Esenler, a on hui operen més de 270 companyies d'autobusos, és una llínea utilisada pels passagers que apleguen al aeroport d'Estambul des de l'estranger per a aplegar a 81 ciutats de Turquia.

Cultura

Artícul principal → Cultura d'Estambul.

Estambul és la ciutat més gran i més occidentalizada de Turquia. Gràcies a la seua situació entre dos continents, la cultura de la capital econòmica turca és molt rica. Açò va motivar la decisió per part del Parlament Europeu que la Capital Europea de la Cultura en 2010 fora Estambul, junt a Pécs (Hongria) i Essen (Alemània). En l'any 2004, la ciutat va ser sèu del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2004.

Educació

Estambul alberga un gran número d'universitats. La majoria són públiques, pero en els anys recents s'ha vist un aument en el número d'universitats privades.

Deports

Club	Deport	Fundació	Lliga	Estadi
Beşiktaş JK	Fútbol	1903	Süper Lig	Vodafone Park
Galatasaray SK	Fútbol	1905	Süper Lig	Nef Stadium
Fenerbahçe SK	Fútbol	1907	Süper Lig	Şükrü Saracoğlu Stadium
Kaımpaşa SK	Fútbol	1921	Süper Lig	Recep Tayyip Erdoğan Stadium
Estambul Başakşehir SK	Fútbol	2014	Süper Lig	Başakşehir Arena
İstanbulspor AS	Fútbol	1926	2.ª divisió turca	Necmi Kadıoğlu Stadium
Beşiktaş Coa Turka	Bàsquet	1967	Türkiye Basketbol Ligi	BJK Akatlar Arena
Galatasaray Café Crown	Bàsquet	1911	Türkiye Basketbol Ligi	Ayhan Şahenk Sports Hall
Fenerbahçe Beko	Bàsquet	1913	Türkiye Basketbol Ligi	Ülker Sports Arena
Anadolu Efes	Bàsquet	1976	Türkiye Basketbol Ligi	Sinan Erdem Spor Salonu
Beykoz 1908	Bàsquet	1908	Türkiye Basketbol Ligi	R. Şahin Köktürk Sports Hall
Darüşşafaka S.K.	Bàsquet	1914	Türkiye Basketbol Ligi	Ayhan Şahenk Sports Hall
Tekelspor	Bàsquet	1941	Türkiye Basketbol Ligi	Haldun Alagaş Sports Hall
Eczacıbaşı VitrA	Voleibol	1966	Lliga turca femenina de voleibol	Eczacıbaşı Sports Hall
Vakıfbank S.K.	Voleibol	1986	Lliga turca femenina de voleibol	Haldun Alagaş Sports Hall
Fenerbahçe	Voleibol	1928	Lliga turca femenina de voleibol	TVF Burhan Felek Sport Hall

Estambul en la lliteratura

La ciutat apareix en vàries obres de la lliteratura turca: Em dic Rojo (Benim Adım Kırmızı), una novela de 1998 escrita per Orhan Pamuk ambientat en l'Estambul de el XVI. També figura en İstanbul'o dinliyorum ("Estic escoltant a Estambul"), un poema d'Orhan Veli, i İstanbul Ağrısı ("Dolor d'Estambul"), un poema d'Attila İlhan.

És escenari també de la novela Constantinópolis, d'Edmondo De Amicis, i de Estambul otomà, de Juan Goytisolo.

Ciutats hermanadas

Les ciutats hermanadas en Estambul són:

Europa

Àsia

Amèrica

Àfrica

• El Caire, Egipte
• Constantina, Argèlia
• Jartum, Sudan
• Rabat, Marroc

Bibliografia

• (2009) Encyclopedia of the Ottoman Empire, New York: Infobase Publishing. ISBN 978-1-4381-1025-7.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estambul.
• Pàgina web d'İstanbul Büyükşehir Belediyesi [2] archivat en Wayback Machine.