Anar al contingut

Orhan Pamuk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Orhan Pamuk 2009 Shankbone.jpg
Orhan Pamuk


Ferit Orhan Pamuk (Estambul, 7 de juny de 1952) és un escritor turc i Premie Nobel de Lliteratura en 2006.

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en el sí d'una família acomodada (el seu pare era ingenier), resident en el occidentalizado barri de Nişantaşı d'Estambul, similar als que descriu en algunes de les seues noveles.

Va cursar la secundària en el nortamericà Robert College de la seua ciutat natal i despuix va començar a estudiar arquitectura, pero tres anys més vesprada abandona la carrera per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet. En 1977 es va graduar en l'Institut de periodisme de l'Universitat d'Estambul, encara que mai va eixercir la professió. Entre 1985 i 1988 va residir en Nova York i va treballar com a professor visitant en la Universitat de Columbia mentres la seua esposa, l'historiadora Aylin Türegün, estudiava allí mateix. Posteriorment va retornar a Estambul. Pamuk és musulmà cultural. El matrimoni en Türegün es va estendre des de 1982 fins a 2001; en 1991 va nàixer la seua filla, Rüya.

Sobre la seua vocació ha dit: «M'acorde perfectament del moment en que vaig voler ser escritor. Va ser una vesprada de març o abril, en la primavera de 1973. Vaig agarrar un paper i un bolígraf i em vaig posar a escriure. Aixina va ser. Recort haver llegit L'estranger, de Camus, i a pesar de que no va influir en la meua escritura vaig pensar que m'anava a ajudar a ser escritor».[1] I sobre el moment en que va abandonar arquitectura: «Yo tindria 23 anys i li vaig dir a la meua família i als meus amics que no anava a ser l'arquitecte o pintor que tots ells volien, sino un noveliste. Tots em varen dir que no ho fera, que yo no tenia ni idea de la vida. Crec que pensaven que anava a escriure una sola novela. Pero els vaig dir que existien Borges i Kafka, i que ells tampoc tenien ni idea de la vida... Les noveles, em sembla, són una forma inèdita de vore la vida. Solament ara, despuix de tot este temps, confesse que quan la meua família em va dir que yo no sabia res de la vida, tenien raó. En eixe moment no sabia res».[1]

Encara que la seua carrera com a escritor es va iniciar a finals dels anys 70, i la seua primera novela es va publicar en 1982, la seua obra va començar a tindre repercussió internacional en la novela El astrólogo i el sultà (Beyaz Kale, 1985), alabada pel nortamericà John Updike, i va alcançar la seua consagració definitiva en Em dic Rojo (Benim Adım Kırmızı, 1998), una novela que combina la narració de misteri, l'història d'amor i la reflexió filosòfica, ambientada en l'Estambul de el XVI, baixe el regnat del sultà Murad III.

Pamuk va ser dut a juí en decembre de 2004 per «insultar i debilitar l'identitat turca» (artícul 301 del còdic penal), en una entrevista a un periòdic suís en la que va pronunciar la següent frase: «En Turquia varen matar a un milló d'armenis i a 30 000 kurdo. Ningú parla d'això i a mi m'odien per fer-ho». La primera sentència li va impondre una condena condicional de sis mesos, durant els quals devia abstindre's de cometre delictes per a poder mantindre la seua llibertat. Es va reafirmar en les seues paraules en octubre de 2005.[2] En giner de 2006 un tribunal va abandonar el procés judicial.[3]


La posició cívica de Pamuk davant els drets humans, particularment davant els problemes armeni i kurdo en Turquia, ho han convertit en un personage que genera polèmica en la seua pàtria, i mentres allí uns ho admiren uns atres ho consideren un traïdor. El govern turc s'ha negat a admetre que va cometre un genocidi contra els armenis en 1915. La campanya d'odi desnugada en contra seua en Turquia despuix d'aquella entrevista ho va obligar a abandonar el país per un temps. Ya abans, en 1995, va estar entre el grup d'escritors jujats pels seus ensajos en els que criticaven al govern per la seua política en els kurdo.

Despuix de l'assessinat del periodiste turc-armeni Hrant Dink, ocorregut en giner de 2007, i les amenaces de mort que va rebre, Pamuk va abandonar novament la seua pàtria. Alguns mijos turcs, com el diari Aksam, li varen acusar d'haver utilisat l'assessinat de Dink com un pretext per a anar a Estats Units a guanyar diners donant conferències en la Universitat de Columbia. Les acusacions varen ser negades per Fatih Altayli, director del diari Sabah, calificant-les de «sòria». Pamuk va retornar a la seua ciutat natal en abril d'eixe mateix any per a escriure la seua següent novela, Masumiyet Muzesi (Museu de l'inocència).[4]

En una entrevista concedida al semanari alemà Der Spiegel,[5] a l'inici d'una gira de llectures de la seua obra per Alemània, menciona que despuix de la mort de Dink, molts intelectuals varen caure en una depressió profunda i que per a ell personalment va ser un choc terrible. Per això va preferir distanciar-se dels fets, concorrent a les #càtedra en la Universitat de Columbia de Nova York. La cancelació repentina de llectures de la seua obra en Alemània en febrer de 2007 es va deure a que, per lo recent dels fets, se li anava a estar qüestionant constantment; ademés, les amenaces de mort els otorgaria una rellevància que ell no pensava donar-los. Va assegurar que aquella cancelació no es va deure a que dubtara de l'eficàcia dels cossos policíacs alemans per a previndre els possibles atacs de grups islamistes residents en Alemània.

Les seues estàncies acadèmiques en Estats Units han segut sempre productives. Allí va concloure el seu més recent novela (El museu de l'inocència) i en 1990 El llibre negre, el seu primer èxit internacional. Per un atre costat, encara que han existit amenaces de mort de turcs fonamentalistes, Pamuk considera que res ni ningú ho obligarà a l'exili.

El 12 d'octubre de 2006 Pamuk va guanyar el Premi Nobel de Lliteratura com un escritor que, «en busca de l'ànima melancòlica de la seua ciutat natal, ha trobat nous símbols per a reflectir el choc i l'interconexió de les cultures», segons diu el veredicte de la Acadèmia Sueca.[6] És el primer turc que rep este guardó. Les seues obres han segut traduïdes a més de 40 idiomes.

El 28 d'abril de 2012 obri les seues portes en Estambul el Museu de l'Inocència basat en la seua novela homònima (El museu de l'inocència, Mondadori, 2009) en el barri de Cihangir, en Beyoglu.[7]


La fiscalia d'Estambul va obrir una nova investigació contra l'escritor en novembre de 2021, acusant-li d'insultar l'identitat turca en el seu llibre ''Veba Geceleri'' [8]

En 2026, es va estrenar en Netflix una adaptació cinematogràfica de la novela Museu de l'Inocència. Orhan Pamuk es va interpretar a sí mateixa, i algunes escenes es varen filmar en el Museu de l'inocència.[9]

Obra

[editar | editar còdic]

Noveles

[editar | editar còdic]
  • 1982 - Cevdet Bey veu Oğulları (Cevdet Bey i fills, Mondadori, 2013). La novela, en el títul de Karanlık veu Işık (Obscuritat i llum), havia compartit el premi de l'editorial Milliyet 3 anys abans en l'escritor Mehmet Eroğlu
  • 1983 - Sessiz Ev (La casa del silenci, Metàfora Edicions, 2001)
  • 1985 - Beyaz Kale (El astrólogo i el sultà, Edhasa, 1994; El castell Blanco, Mondadori, 2007)
  • 1990 - Kara Kitap (El llibre negre, Alfaguara, 2001)[10]
  • 1995 - Yeni Hayat (La vida nova, Alfaguara, 2002)
  • 1998 - Benim Adım Kırmızı (Em dic Rojo, Alfaguara, 2003)
  • 2001 - Kar (Neu, Alfaguara, 2005)
  • 2008 - Masumiyet Müzesi (El museu de l'inocència, Mondadori, 2009)
  • 2014 - Kafamda Bir Tuhaflık (Una sensació estranya, Lliteratura Random House, 2015)
  • 2016 - Kirmizi Saçh Kadin (La dòna del pèl roig, Lliteratura Random House, 2018)
  • 2021 - Veba Geceleri (Les nits de la pesta, Lliteratura Random House, 2022)

Memòries

[editar | editar còdic]
  • 2005 - İstanbul: Hatıralar veu Şehir (Estambul. Ciutat i recorts, Mondadori, 2006)

Ensajos

[editar | editar còdic]
  • 1999 - Öteki Renkler (Atres colors, Mondadori, 2008)
  • 2007 - Babamın Bavulu (La maleta del meu pare, Mondadori, 2007)
  • 2010 - The Naive and Sentimental Novelist (El noveliste ingenu i el sentimental, Mondadori, 2011; primer va ser publicat per Harvard Press en 2010 i a l'any següent en turc Saf veu Düşünceli Romancı)

Premis i distincions

[editar | editar còdic]
  • 1979 Milliyet Yayınları Roman Yarışmesı (Certamen de novela Milliyet; Turquia) per Karanlık veu Işık (ex aequo en l'escritor Mehmet Eroğlu), publicada en 1982 en el títul de Cevdet Bey veu Oğulları
  • 1982 Premi Orhan Kemal per Cevdet Bey veu Oğulları
  • 1984 Madaralı Roman Ödülü (Premi novelístic Madarali; Turquia) per Sessiz Ev
  • 1990 Independent Foreign Fiction Prize (Regne Unit) per la seua novela Beyaz Kale
  • 1991 Prix de la Découverte Européenne (França) per la traducció al francés de Sessiz Ev
  • 1995 Premi France Culture
  • 2002 Premi al millor llibre estranger (França) per la seua novela Benim Adım Kırmızı
  • 2002 Premi Grinzane Cavour (Itàlia) per Benim Adım Kırmızı
  • 2003 International IMPAC Dublin Literary Award (Irlanda) per Benim Adım Kırmızı
  • 2004 Premi del New York Claves al millor llibre estranger
  • 2005 Premi de la Pau del Comercie Llibrer Alemà
  • 2005 Premi Médicis Estranger (França) per la seua novela Kar
  • 2006 Premi Nobel de Lliteratura
  • 2006 Medalla Distinguished Humanist (Universitat Washington en Sant Luis)[11]
  • 2006 Orde de les Arts i les Lletres (França)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «¿Soc de vores Pamuk?», entrevista de Juan Cruz a l'escritor en motiu de la publicació de El noveliste ingenu i el sentimental; suplement cultural Babelia de El País, 30.12.2011; accés el mateix dia
  2. ↑ Noveliste turc Pamuk manté la seua posició sobre massacre armènia, nota de l'agència Reuters reproduïda en el diari 20 minuts, 22.10.2005; accés 30.12.2011
  3. ↑ Un tribunal turc retira el cas contra l'escritor Orhan Pamuk, nota de l'agència Reuters reproduïda en el diari 20 minuts, 23.01.2006; accés 30.12.2011
  4. ↑ El premi Nobel Orhan Pamuk retorna a Estambul per a terminar el seu nou llibre, 20 minuts, 07.04.2007; accés 30.12.2011
  5. ↑ Von Bednarz, Dieter und Großbongardt, Annette. Mich treibt niemand ins Exil, entrevista en alemà, Der Spiegel, 30.04.2007; accés 18.04.2012
  6. ↑ «Orhan Pamuk Facts». www.nobelprize.org. Consultat el 2025-10-20.
  7. ↑ seues-portes Francisco Olmos. El Museu de l'Inocència de Orhan Pamuk obri les seues portes, Hispanatolia, 15.04.2012; accés 15.04.2012
  8. ↑ «[1]». Consultat el 2021-11-09 (en fr).
  9. ↑ Ben Hubbard. «Nobel Novelist Orhan Pamuk Finally Gets the Netflix Séries He Wanted» (en en). The New York Claves.
  10. ↑ La memòria de Orhan Pamuk, resenya de Cecilia Dreymüller, suplement cultural Babelia de El País, 26.01.2002; accés 30.12.2011
  11. ↑ 2006 Nobel Prize-winner Orhan Pamuk to receive Washington University's inaugural Distinguished Humanist Medal Nov, pàgina en anglés de la Universitat Washington en Sant Luis, 13.11.2006; accés 30.12.2011
  12. ↑ Literaturnobelpreisträger Orhan Pamuk erhält Ehrendoktorwürde der Freien Universität Berlin, pàgina en alemà de la Universitat Lliure de Berlín, 04.05.2007; accés 30.12.2011
  13. ↑ Georgetown Honors Turkish Author Orhan Pamuk [2] archivat en Wayback Machine., pàgina en anglés de la Universitat de Georgetown, 29.10.2007; accés 30.12.2011
  14. ↑ Aurora Inxausti. Pamuk creu que el mal moment actual de Turquia és transitori, El País, 20.12.2007; accés 30.12.2011
  15. ↑ "Orhan Pamuk'a Legion D'honneur nişanı", Hurriyet, 2012.
  16. ↑ "VMFA and Library of Virginia Announce Art in Literature Award" [3] archivat en Wayback Machine., VMFA, 24 September 2013.
  17. ↑ «Archived copy».
  18. ↑ «Archived copy».
  19. ↑ «News».
  20. ↑ «Golden Plate Awardees of the American Academy of Achievement». American Academy of Achievement.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Archiu:Wikiquote-logo.svg Orhan Pamuk en Viquidites.


Predecessor:
Harold Pinter 		Premie Nobel de Lliteratura
2006 		Successor:
 


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Orhan_Pamuk&oldid=618457»