Temple de Ain Dara
Ain Dara és un temple de l'Edat del Ferro situat en el poblat d'Ain Dara de Síria, 67 km al noroest d'Alep i a 10 km dels ruïnes de la basílica de Simeón Estilita el vell. Té similitut en el Temple de Salomón, també conegut com el primer temple, tal com es descriu en el Tanaj.[1][2][3] Està subjecte a especulació a quina divinitat estava dedicada el temple. Va poder estar consagrat a Ishtar o Astarté,[4] deesa de la fertilitat.[5] El 28 de giner de 2018 en el marc de l'operació Branca d'Olivera en el marc de la guerra civil síria els constants bombardejos turcs alcançarien el temple, provocant la seua parcial destrucció.[6]
Geografia
El Temple d'Ain Dara està situat prop de la ciutat d'Afrin en el nort de Síria, a 67 quilómetros al noroest d'Alep, prop de la frontera siri-turca. Va ser construït sobre un terrat conegut com la «acrópolis del tell». El tell és escarpado i en vistes a la vall d'Afrin. L'àrea es dividix en dos parts, el tell principal està 25 m per damunt de la planura circumdant i la acrópolis inferior que cobrix una superfície de 25 ha.[3][7][8]
El tell és un dels més grans de les vores del riu Afrin, que des dels monts Tauro desemboca en la planura d'Antioquía. Constituïa un important tram de la via entre Anatolia i la costa síria, ademés de ser una vall adequada per a les tasques agrícoles.[9]
Arqueologia
Excavacions

El descobriment del temple va ser el resultat d'una troballa fortuïta en 1955 d'un lleó colossal de basalt, en el cau d'una rabosot. el cap de lleó va atraure l'atenció de la direcció general d'antiguetats de Síria, que va començar en elloc una campanya d'excavacions (1956, 1962 i 1964) dirigida per Maurice Dunand i Feisal Seirafi. A principis de 1976, Ali Abu Assaf i Wahid Khayata varen reemprendre els treballs.[10] Varen descobrir el temple i varen deduir que va ser construït en tres fases estructurals en el periodo entre el 1300–740 a. C. La primera fase va ser d'el 1300–1000 a. C., la segona d'el 1000–900 a. C. i la tercera d'el 900–740 a. C. Elloc va estar ocupat des del Calcolítico, durant el IV mileni a. C. fins a l'época otomana (1517–1917).[3][7]
En acabant de que les excavacions es conclogueren, entre 1980 i 1985, els arqueòlecs i els historiadors varen discutir sobre les seues similituts en el temple de Salomón, com es descriu en els texts bíblics. Ya el chicotet temple menor de Tell Tayinat, descobert durant les excavacions de 1936 i situat a uns 80 km de distància, hi havia "va causar sensació per les seues semblances al temple de Salomón.[3][7]
Segons l'extens debat posterior entre els arqueòlecs, Ain Dara té numeroses similituts en el temple de Salomón en Jerusalem. Ain Dara, ha revelat un esquema de tres parts clarament similar en blocs estructurals de basalt sobre fonaments de pedra calcàrea. No obstant, s'ha conjeturado que el temple tenia provablement una superestructura de rajoles de fanc recoberta de panels de fusta, que no ha sobrevixcut.[3][7]
Troballes
En el tell es va trobar una àmplia ciutat baixa, habitada des de l'II mileni a. C., i una acrópolis formada pels assentaments successius (persa, helenístico i bizantino). Un monument pertanyent a la primera fase, fa provable l'identificació del tell en Kunaluwa, la capital de l'estat de Khattina.
Temple
Exterior

El temple està construït en posició dominant sobre la vall del Afrin, elevat sobre un zócalo decorat en esfinges i lleons de tamany natural. Sobre este zócalo corria, sobre la frontera, una segona fila de decoració: lleons i esfinges en bulto redó, situats com a guardians de l'accés. La planta del temple es vincula en el tipo del bit hilani, en les columnes en l'entrada.[9]
Un pati construït en pedra arenisca proporciona accés el temple. El pati està pavimentado en lloses a on es veu un lavabo de pedra en fins ceremonials.[7] El temple, de 30 per 20 m de tamany, està orientat al surest.[3][7] L'exterior conté un relleu en querubines.[11] El pòrtic d'entrada, marcat per dos pilars de basalt o pilars i una sala àmplia, no estava cobert en sostre i en part era un pati obert. Els pilars de l'entrada semblen tindre significat arquitectònic i cultual.[3] Una esfinge i dos lleons adornen el pòrtic del temple que flanquegen els tres escalons (de quatre) fets en basalt.
Interior

La successió d'antecámara, vestíbul i llarga cella està inspirada més be en el temple de Tell Tayinat, si ben ací de majors dimensions: els llindars són monolits calcáreos que duen impreses chafades jagantesques, dirigides cap a l'interior.[9]
El vestíbul medix 6 m x 15,5 m, decorat en relleus en lleons, guillochés i panels que s'assemblen a finestres. La cella medix 16 x 16 m. En l'extrem posterior es varen afegir relleus i una estela com a part d'esta estància. Hi ha relleus de basalt en els panels inferiors de la paret. Un elevat podi (plataforma alta de 0.75 m), una caseta i una paret secundària formen part dels restants visibles. En l'àrea del chicotet santuari situat en la zona més interna del temple, recalats i zócalos tallats són visibles en l'el mur,[3] que indiquen l'antiga presència d'una mampara de fusta. Una rampa unix la sala principal a la zona de la plataforma i la cella. La paret posterior de la cella té una caseta que provablement albergava una estàtua d'un deu o una deesa.[7] El fondo de la cella estava decorat en temes mitològics: una série d'ortostatos que presentaven, esculpidos en altorrelieve, genis de la montanya, hòmens-bou, hòmens-lleó i hòmens-aixeta; provablement estos sostenien un relleu ya perdut. L'estil dels elements decoratius pertany als inicis de l'art siri-hitita, lo que permet datar el temple entre els sigles XI i X[9]
Sols pavimentados i relleus són visibles en els corredors dels tres pisos d'altura, que flanquegen tres costats del temple,[3] Hi ha unes celosías en dos finestres falses, empotrades en les parets del temple.[2] Mentres que tot lo antedicho formava part de la primera i segona fase, material que seguix sent desenterrado en elloc identifica adició fetes en la tercera fase de la construcció, «un deambulatorio en una série de cambres laterals en tres costats del temple». S'ha inferido que estes cambres varen ser part del zócalo preexistente del temple i que no està relacionat en el temple principal.[7]
Chafades
Un parell de chafades grans, de peus nuets, cada una d'aproximadament d'un metro de llongitut, estan tallades en el sol de pedra del pòrtic, seguit d'una simple chafada excavada més allà de les dos primeres i una atra chafada simple tallada en ellindar.[7][12][8] La chafada dreta vista en ellindar, que es troben separada uns 10 metros de la primera chafada, podria ser d'humans o deus. Monson ha senyalat que les deïtats en tots els relleus del temple d'Ain Dara tenen «sabates en dits encorvados». Per lo tant, la font de les chafades, ya siga de deus o sers humans o animals, és debatible.[7]
Guerra civil síria
Fins a 2017 els constants enfrontaments des de l'esclat de la guerra civil síria no afectarien elloc del temple. A inicis del 2018 durant el desenroll de l'operació Branca d'Olivera avions de la Força Aérea de Turquia bombardejarien el 28 de giner les zones del vall d'Afrin, alcançant vàries d'elles l'antiga infraestructura del temple i provocant la seua parcial destrucció.[13]
Referències
- ↑ King, Philip J.; Stager, Lawrence I. (2001). google. com/books? id=OtOhypZz_pEC&pg=PA334 Life in Biblical Israel (en anglés), Louisville, Ky: Westminster John Knox Press, p. 334. Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 Long, Jesse (giner de 2002). google. com/books? id=LS1VUQyXpbAC&pg=PA110 1 & 2 Kings (en anglés), College Press, pp. 110–111. ISBN 978-0-89900-882-0. Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Monson, John M. (juny de 1999). «The Temple of Solomon: Heart of Jerusalem», Hess, Richard S. & Wenham, Gordon J. (ed.). google. com/books? id=Lk_xLfQ_SRAC&pg=PA16 The Ain Dara Temple:A New Parall from Syria, Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 12–19. ISBN 978-0-8028-4426-2. Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ Lemaire, Andra; Adams, Samuel; Halpern, Baruch (2009). google. com/books? id=1SXbIFYu-ZAC&pg=PA297 Book of Kings: Sources, Composition, Historiography and Reception (en anglés), BRILL, p. 297. ISBN 978-90-04-17729-1. Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ Freedman, David Noel; Myers, Allen C.; Beck, Astrid B. (2000). google. com/books? id=P9sYIR&pg=PA1265 Eerdmans dictionary of the Bible (en en), Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 1265–. ISBN 978-0-8028-2400-4. Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ elperiodico. com/es/internacional/20180129/turquia-destruye-parte-del-templo-historico-de-ain-dara-en-su-ofensiva-en-siria-6585232 L'aviació turca destruïx un temple hitita de 3000 anys
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 «biblicalarchaeology. org/daily/biblical-sites-places/temple-at-jerusalem/searching-for-the-temple-of-king-solomon/ Searching for the Temple of King Solomon» (en en). Biblical Archaeology Society (10 d'octubre de 2013). Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ 8,0 8,1 Stone, Elizabeth Caecilia; Zimansky, Paul I. (1999). google. com/books? id=xgs-AQAAIAAJ The Iron age settlement at ʻAin Dara, Syria: survey and surroundings (en anglés), J. and I. Hedges, p. 1. ISBN 978-1-84171-103-4. Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Solé, Bachs i Castelreanas, 1988, p. 175.
- ↑ Lehmann, Gunnar(febrer de 2002).«Reviewed work(s): The Iron Age Settlement at ʿAin Dara, Syria: Survey and Soundings by Elizabeth C. Stone; Paul I. Zimansky».Bulletin of the American Schools of Oriental Research.The American Schools of Oriental Research.(325): 83.doi:10.2307/1357717.Consultat el 1 de maig de 2017.(en en)
- ↑ B lock, Daniel I. (octubre de 2008). google. com/books? id=EFYp8I3icisC&pg=PA46 Israel: Ancient Kingdom Or Clapix Invention? (en anglés), B&H Publishing Group, pp. 46–. ISBN 978-0-8054-4679-1. Consultat el 1 de maig de 2017.
- ↑ Walton, John H.; Baker, David W.; Bodi, Daniel; Ferris, Paul W. (30 d'octubre de 2009). google. com/books? id=gUaatH0qtVQC&pg=PA494 Isaiah, Jeremiah, Lamentations, Ezekiel, Daniel (en en), Zondervan, pp. 494–. ISBN 978-0-310-25576-5. Consultat el 2 de maig de 2017.
- ↑ antena3. com/noticias/mundo/turquia-destruye-templo-historico-ain-dara-afrin-ofensiva-kurdos_201801285a6e02e70cf27229a9a503c0. html Turquia destruïx el temple històric d'Ain Dara en Síria en la seua ofensiva contra els kurdo.
Bibliografia
- Solé, Gerardo; Bachs, Elisenda; Castelreanas, A. (1988). «Karatepe i Tell Ain Dara», Arqueologia de les ciutats perdudes (vol. 3), Barcelona: Planeta d'Agostini. ISBN 84-395-0686-4.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Temple de Ain Dara.
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Ain Dara (archaeological site)» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.