Iglésia de Sant Simón Estilita
La Iglésia de sant Simón Estilita, coneguda també com Qal’at Sim’an (fortalea de Simón, en idioma àrap) és una iglésia cristiana de el V situada prop d'Alep, Síria.
L'iglésia, un grandiós martyrium cruciforme, que en realitat comprén varis edificis d'estructura molt complexa, va ser erigida en honor de sant Simón Estilita, un dels sants anacoretas coneguts com els Pares del desert.
La seua importància radica en el fet de tractar-se d'un dels edificis medievals més originals i antics, les solucions arquitectòniques dels quals són clar precedent d'alguns aspectes del art bizantí o el Romànic. El complex està declarat Patrimoni de l'Humanitat des de 2011, dins de conjunt denominat "Llogarets antics del nort de Síria".[1]
Història
[editar | editar còdic]Simón (cridat també Simeón) el Estilita va ser un dels anacoretas cristians més famosos i venerats. Va nàixer cap a l'any 390 en Cilicia, i des de molt jove va mostrar inclinament per la vida eremítica, que li va impulsar a viure apartat de la societat en busca de la penitència i l'allumenament. No obstant, la seua fama i els milacres que se li atribuïen en vida, varen frustrar repetidament els seus intents d'aïllament, puix eren verdaderes multituts les que li buscaven en busca del seu consell i ajuda.
Decidit a continuar en el modo de vida que havia elegit, Simón va manar erigir una columna en el cim de la qual podria trobar la soletat que ansiava i practicar la mortificaació. Es diu que primerament la columna era de 3 metros d'altura, pero va tindre que substituir-se per una atra que alcançava els 15. En el reduït espai de la columna, expost als elements, va passar el sant els últims 37 anys de la seua vida, sense descendir ni tan sols en cas de malaltia. La seua fama era tan gran que inclús l'emperador Teodosio buscava el seu assessorament i consell.[2]
El complex
[editar | editar còdic]
_ca._470_Qalaat_Seman,_Syria.JPG){kind=link}
Despuix de la mort de Simón, Antioquía i Constantinopla es varen disputar els seus restants mortals, anant a parar a la primera ciutat a on varen ser rebuts en gran veneració. La pròpia columna sobre la que va fer penitència el Sant es va convertir pronte en un important centre de pelegrinage. Cap a l'any 475, va començar a construir-se un martyrium, és dir, un edifici commemoratiu dedicat al Sant. La construcció va aplegar a ser verdaderament monumental: incloïa el martyrium pròpiament dit entorn a la columna de Simón, en forma d'octógono, i quatre naus o basílicas que partien de quatre dels seus costats, ademés d'edificacions anexes en funcions monacales.[3]
El complex monumental ha aplegat fins als nostres dies en estat de semirruina, ya que va ser abandonat cap a el VII, quan els musulmans varen conquistar Síria. Aixina i tot, lo conservat mostra encara la grandea i esplendor en que es va concebre este centre religiós. Tots els edificis estan construïts en pedra en cuidada llaura i ric molduraje.
La part més destacada és la basílica o martyrium, en el centre de la qual quedava el pilar; quatre cossos en forma basilical, subdivididos a la seua volta en tres naus escalonades, partien d'este lloc, disponent-se en forma de creu grega. Un dels extrems o naus s'arrematava en tres àbsits semicirculares, conservats en la seua major part, coberts en volta de forn i que s'òbrin en finestres de mig punt; a l'exterior, columnes adossades separen les seccions del mur. La presència d'elements decoratius (relleus, molduras...), és abundant i de gran calitat tant en el disseny com en l'eixecució; predominen els elements vegetals i alguns de caràcter simbòlic, mentres que és notòria la pràctica absència de figures humanes o animals. La major part de les columnes són d'orde corintio més o menys modificat, en el fuste sense acanaladuras i de proporció curta.
No se sap en certea quina tipo de techumbre cobria els edificis principals i el octógono central. Est constituïx la part més cridanera i complexa, i va anar indubtablement el punt neuràlgic del conjunt. En el centre del mateix, es conserva la basa i part del fuste de la columna del Sant asceta. La rodeja una espècie de rotonda octogonal conformada per arcs de mig punt moldurados, sostinguts per columnes exentes. Encara que tots presenten idèntiques proporcions, quatre d'ells comuniquen en les àmplies naus o basíliques anexes, mentres que els atres quatre s'òbrin a una espècie de passadiç anular, arrematant-se en chicotetes exedras o absidiolos.
Són destacables, per últim, les fronteres, de les quals solament una es conserva de forma casi íntegra. Esta es dispon a modo d'ampli portal, obert a l'exterior per una triple arcada de mig punt precedida d'una escalinata. L'arc central és més ampli, quedant conformat per una archivolta moldurada sostinguda per dos columnes; mentres, els arcs laterals, de disseny similar, substituïxen la columna per pilars embebidos, decorats en acanaladuras que es prolonguen pel mur. Arrematen el conjunt tres frontones triangulars, en l'arquitrau marcat en els dos laterals, i quina i rica decoració en els resaltes.
Atres edificis, en formes i proporcions diverses, es disponen entorn a este núcleu central. Les seues funcions varen deure estar unides a les necessitats de la comunitat cenobítica que va habitar el lloc, aixina com a l'acolliment als peregrins. La major part d'ells repetixen els dissenys i formes de l'iglésia principal, encara que simplificades; aixina apareixen finestrals arquitrabados en lloc de presentar forma de mig punt, i les columnes monolítiques se substituïxen per pilars de secció quadrada o rectangular. Destaca l'edifici destinat a batisteri, arrematat per una llanterna octogonal. Existix també una zona en tombes excavades en forma d'arcosolio.
Qal'at Si'man descolla, no solament per ser una fita important en l'arquitectura del cristianisme posterior al Edicte de Milà o per les seues originals solucions constructives, que són en alguns casos clar precedent de l'arquitectura posterior, sino també per constituir una síntesis eixemplar de l'estètica grecorromana i la nova que en eixe moment estava creant la religió cristiana.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ancient Villages of Northern Syria». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de març de 2015.
- ↑ Vore la biografia del Sant en: [1]
- ↑ Vore l'obra: Arquitectura paleocristiana i bizantino. Richard Krautheimer, Consol Luca de Tena. Càtedra, manuals d'art, 2000. ISBN 9788437604954
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Simón Estilita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.