Luvitas

Erro al crear miniatura:

Luvitas

Erro al crear miniatura:

Ranc dels luvitas

Els luvitas varen ser un grup de pobles anatolios que vivia en el centre, oest i sur d'Àsia Menor, aixina com la partix nort del Alce occidental en l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro. Parlaven l'idioma luvita, un idioma indoeuropeo de la subfamília anatolia, que s'escrivia en cuneïforme importat de Mesopotamia, i en una escritura jeroglífica nativa única, que a voltes també era utilisada pels hititas emparentats en ells llingüísticament.

Provablement, el luvita es parlava en una regió geogràfica més àmplia que el hitita.

Història

Orige

L'orige dels luvitas no es coneix en certea. Hi ha una àmplia varietat de hipòtesis, inclús hui, que estan conectades al debat sobre el lloc d'orige dels parlants indoeuropeos. Les hipòtesis sobre el lloc d'orige indoeuropeo inclouen Armènia, Iran, els Balcans, el Baix Volga i Àsia Central.^{cita requerida} No obstant, poc es pot demostrar sobre la ruta que va dur als antepassats dels luvitas fins a Anatolia. Tampoc és clar si la separació dels luvitas dels hititas i els parlants palaítas va ocórrer en Anatolia o abans.

És possible que la cultura Demircihüyük (c. 3500-2500 a. C.) estiga relacionada en l'arribada dels indoeuropeos a Anatolia, ya que el proto-anatoliano deu haver-se separat al voltant d'a lo manco l'any 3000 a. C. per motius llingüístics.

Edat del Bronze Mig

Certa evidència sobre els luvitas s'origina al voltant de l'any 2000 a. C., en la presència de noms propis i préstams llingüístics en documents del imperi antic assiri provinents de la colónia asiria de Kültepe, que daten d'entre 1950 i 1700 a. C. (cronologia mija), i que mostren que el luvita i l'hitita eren ya dos idiomes distints per a eixe llavors.

Segons la majoria d'acadèmics, els hititas es varen establir en la part alta del Kızılırmak i tenien el seu centre econòmic i polític en Neša (Kaneš), d'a on la llengua hitita va obtindre el seu nom natiu, nešili Lo més provable és que els luvitas vixqueren en el sur i l'oest de Anatolia, potser en un centre polític en Burushanda. Els colon i comerciants assiris que estaven presents en Anatolia per a eixe moment es referien a la població local en el nom de nuwaʿum sense fer cap diferenciació. Este terme sembla derivar del nom dels luvianos, el canvi de l per n sent un resultat de la mediació del idioma hurrita.

Periodo hitita

Les lleis hititas antigues de el XVII contenen casos relacionats en les per a llavors regions independents de Palā i Luvia. Comerciants i desplaçats semblen haver-se mogut d'un país a un atre sobre la base d'acorts entre Ḫattusa i Luvia. S'ha argumentat que els luvitas mai varen formar un sol estat luvita unificat, sino que varen poblar una série d'entitats polítiques a on es varen mesclar en atres grups poblacionals.^{cita requerida} No obstant, una opinió minoritària sosté que al final varen formar de fet una força unificada i varen provocar el fi de la civilisació de l'Edat del Bronze en atacar als hititas i després a atres àrees com les dels pobles de la mar.^{cita requerida}

Durant el periodo hitita, els regnes de Šiḫa i Arzawa es varen desenrollar en l'occident, centrats en la vall de Maeander. En el sur estava l'estat de Kizzuwadna, que estava habitat per una mescla d'hurritas i luvitas. El regne de Tarḫuntašša es va desenrollar durant el nou regne hitita, en el sur de Anatolia. El regne de Wilusa estava ubicat en el noroest de Anatolia en el lloc de Troya. No és possible determinar en claritat si algun d'estos regnes representava un estat luvita en base en l'evidència actual i és un tema de controvèrsia en els estudis contemporàneus.

Segons l'Institut Oriental, l'idioma luvita es parlava des de la costa oriental del Egeo fins a Melid i tan al nort com Alaca Hoyuk durant el regne hitita.

Kizzuwadna

Kizzuwadna era el nom hitita i luvita de l'antiga Cilicia. La zona va ser conquistada pels hititas en el XVI Al voltant de 1500, l'àrea es va separar i es va convertir en el regne de Kizzuwadna, el governant del qual usava el títul de "Gran Rei", tal com el governant hitita. El rei hitita Telipinu va tindre que fer un tractat en el rei Išputaḫšo, que va ser renovat pels seus successors. Baixe el règim del rei Pilliya, Kizzuwadna es va convertir en un regne vassall del regne Mitanni. Al voltant de 1420, el rei Šunaššura de Mitanni va renunciar al control de Kizzuwadna i transó una aliança en el rei hitita Tudḫaliya I. Poc despuix d'açò, l'àrea sembla haver segut incorporada a l'imperi hitita i va permanéixer aixina fins al seu colapse al voltant del 1190 a. C. a mans d'Asiria i Frigia.^{cita requerida}

Šiḫa

Šiḫa estava en l'àrea de l'antiga Brega. Se li menciona per primera volta en el XIV, quan el rei hitita Tudḫaliya I va fer campanya contra Wilusa. Despuix de la conquista de Arzawa per part de Muršili II, Šiḫas va fer un regne vassall del regne hitita i va sofrir incursions de part del príncip de Arzawa Piyamaradu, qui va atacar l'illa de Lazpa que pertanyia a Šiḫa.^{cita requerida}

Arzawa

Arzawa ya és mencionat en l'época del Regne Antic hitita, pero estava fora de l'àrea hitita en eixe moment. La primera interacció hostil va ocórrer baix el règim del rei Tudḫaliya I o deTudḫaliya II. L'invasió del regne hitita per part dels kaskas va conduir al decliu del poder hitita i a l'expansió de Arzawa, al rei de la qual Tarrauntaradu el faraó Amenhotep III li va demanar li enviara una de les seues filles com a esposa. Despuix d'un llarc periodo de guerra, el rei Oḫḫaziti va entregar la capital arzawana de Apaša (Éfeso) als hititas baix el mando del rei Muršili II. Arzawa es va dividir en dos estats vassalls: Mira i Ḫapalla .

Edat de Ferro

Despuix del colapse del regne hitita c. 1190 a. C., varis menuts principats es varen desenrollar en el nort de Síria i el suroest de Anatolia. En el centre-sur de Anatolia estava Tabal, que provablement consistia en vàries chicotetes ciutats-estat. En Cilicia estava Quwê, en el nort de Síria estava Gurgum, en l'Éufrates estaven Melid, Kummuh, Karkemish i (a l'est del riu) Masuwara, mentres que en el riu Orontes estaven Unqi-Pattin i Hama. Els príncips i comerciants d'estos regnes varen utilisar el jeroglífic luvita en les seues inscripcions, l'última de les quals data de el VIII l'inscripció bilingüe de Karatepe del príncip Azatiwada és particularment important.

Estos estats varen ser en gran part destruïts i incorporats al imperi neoasirio (911–605 a. C.) durant el IX

Vore també

• Llengua luvita

Bibliografia

• Hartmut Blum . "Luwier in der Ilias?" , Troia - Traum und Wirklichkeit: Ein Mythos in Geschichte und Rezeption, eds. Hans-Joachim Behr, Gerd Biegel i Helmut Castritius . Tagungsband zoom Symposion im Braunschweigischen Landesmuseum am 8. und 9. Juny de 2001 im Rahmen der Ausstellung “Troia: Traum und Wirklichkeit”. Braunschweig: Braunschweigisches Landesmuseum, 2003.ISBN 3-927939-57-9, págs. 40–47.
• Billie Jean Collins, Mary R. Bachvarova i Ian C. Rutherford, eds. Interfaços de Anatolia: hititas, grecs i els seus veïns . Londres: Oxbow Books, 2008.
• H. Craig Melchert, ed. Els luwianos . Leiden: Brill, 2003,ISBN 90-04-13009-8 .
  • també en: Die Hethiter und ihr Reich . Catàlec d'exposicions. Stuttgart: Theiss, 2002,ISBN 3-8062-1676-2 .
• Ilya S. Yakubovich. Sociollingüística de la llengua luviana . Leiden: Brill, 2010.ISBN 978-90-04-17791-8.
• Eberhard Zangger . La civilisació luvita: l'esclavó perdut en l'Edat del Bronze del Egeo . Estambul: Yayinlari, 2016,ISBN 978-605-9680-11-0 .