En epigrafia, una inscripció bilingüe, com el seu nom indica, és aquella que conté en un mateix text l'us de dos llenguages. Es reconeixen dos tipos fonamentals: 1 quan un dels texts és la traducció de l'atre, 2 quan abdós texts són independents, encara que relacionats en el mateix context del document. Estes són les denominades inscripcions bilingües mixtes, i un cas típic és quan en una mateixa estela o monument s'escriuen noms de persones o deus en una llengua, mentres que el restant del contingut es redacta en una atra llengua.[1]

Quan hi ha més de dos versions del mateix text es parla d'inscripcions trilingües, etc. Les inscripcions bilingües són extraordinàriament importants per al dessiframent de llengües.

Eixemples d'inscripcions bi i trilingües

Referències

  1. ↑ Estaran Tolosa, María José, Epigrafia bilingüe de l'Occident romà, Universitat de Saragossa, 2016, pp. 250-281.
  2. ↑ * Andrews, Carol (1985). The British Museum book of the Rosetta stone, British Museum Press. ISBN 9780872260344.
  3. ↑ * Adiego, I.J. The Carian Language. Leiden: Brill, 2006.


Referències