Inscripció bilingüe
En epigrafia, una inscripció bilingüe, com el seu nom indica, és aquella que conté en un mateix text l'us de dos llenguages. Es reconeixen dos tipos fonamentals: 1 quan un dels texts és la traducció de l'atre, 2 quan abdós texts són independents, encara que relacionats en el mateix context del document. Estes són les denominades inscripcions bilingües mixtes, i un cas típic és quan en una mateixa estela o monument s'escriuen noms de persones o deus en una llengua, mentres que el restant del contingut es redacta en una atra llengua.[1]
Quan hi ha més de dos versions del mateix text es parla d'inscripcions trilingües, etc. Les inscripcions bilingües són extraordinàriament importants per al dessiframent de llengües.
Eixemples d'inscripcions bi i trilingües
- Pedra de Rossetta. Inscrita en egipcíac jeroglífic, demótico i grec antic. Va ser el document que va permetre a Champollion el dessiframent del egipcíac jeroglífic.[2]
- Inscripció de Behistún, en antic persa, elamita i babilonio (una forma tardana d'acadio)
- Estela de Serapit de Armazi, en grec antic i arameo.
- Cipo de Melqart, en grec antic i cartaginés. Descobert en Malta en 1694. Va ser la clau que va permetre al filòlec Abbé Barthelemy el dessiframent del fenicio.
- Obelisc de Janto procedent de la ciutat turca de Janto (Xanthos), també cridat Estela de Janto, o Inscripció trilingüe de Janto). En grec antic, licio (o licio A) i miliaco o (licio B).
- Inscripció trilingüe de Letoon, en licio (licio A), grec antic i arameo.
- Inscripcions de Karatepe, en fenicio i luvita jeroglífic.
- Inscripció bilingüe de Amatunte. Procedent de Amatunte (Amathus). En eteochipriota i grec antic.
- Tablillas de Pyrgi, en etrusc i fenicio.
- Inscripció bilingüe de Caunos, en cario i grec antic.[3]
- Inscripció Púnico-libia del Mausoleu de Ateban, Dougga, hui en el British Museum.
- Alfabet de Landa, en maya i espanyol.
- Inscripció bilingüe de Tell el Fakhariya, en arameo i acadio.
- Inscripció bilingüe de Çineköy en luvita jeroglífic i fenicio.
- Peses asirias de lleons en assiri cuneïforme i fenicio.
Referències
- ↑ Estaran Tolosa, María José, Epigrafia bilingüe de l'Occident romà, Universitat de Saragossa, 2016, pp. 250-281.
- ↑ * Andrews, Carol (1985). The British Museum book of the Rosetta stone, British Museum Press. ISBN 9780872260344.
- ↑ * Adiego, I.J. The Carian Language. Leiden: Brill, 2006.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inscripción bilingüe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.