Anar al contingut

Dougga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dougga

Dougga o Dugga[1] o Thugga és una antiga ciutat situada en la governació de Béja en el noroest de Tunis.

Pel seu interés històric, este lloc va ser classificat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1997. La ciutat es troba en ple camp i encara està alluntada del creiximent urbà, contràriament a Cartago que va ser multitut de voltes reconstruït a lo llarc del temps.

Este lloc és notable pel seu tamany 70 hectàrees, la bona conservació dels seus monuments i la diversitat de les civilisacions que la varen ocupar, la púnica, la númida, la romana i la bizantina. Entre els monuments més importants de Dougga, trobem el mausoleu líbico-púnico, el capitolio, el teatre, aixina com els temples de Saturn i el de Temple de Juno Caelestis.

Mausoleu líbico-púnico

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un dels poc eixemples d'arquitectura real numida, l'atre eixemple que se situa en Sabratha en la Líbia actual. Esta tomba de 21 metros d'altura edificada en el II està dedicada a Atban, fill d'Iepmatath i de Palu. Sobre la cara nort del primer dels tres pisos, una finestra tancada per un taulell s'obri a la cambra funerària. Les atres cares estan decorades per falses finestres.

En l'any 1842, en la finalitat d'espoliar l'inscripció real que ho adornava, el cònsul britànic en Tunis, Thomas Read, danya molt greument el monument que deu el seu estat actual a la restauració de l'arqueòlec francés Luis Poinssot, que va mamprendre una reconstrucció a partir dels restants que cobrien el sol. L'inscripció bilingüe líbica i púnica es troba en el Museu Britànic, esta làpida va permetre dessifrar els caràcters líbicos.

Capitolio

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Capitolio de Dougga.

Es tracta d'un temple romà de el II dedicat a la tríade protectora de Roma, Júpiter, Juno i Minerva. En el fondo del temple s'alçava una estàtua colossal de Júpiter, en els accessos se situen la plaça dels Vents. Quan la ciutat esta en decadència es transforma en una ciutadella bizantina, la que aprofita una part del temple que estava ruïnes.

Temple de Saturn

[editar | editar còdic]

El temple de Saturn és l'hereu de Baal Hammón púnico i consorte de Tanit/Caelestis. Els restants del temple (poc importants al costat dels del Capitolio i del temple de Juno Caelestis) són particularment interessants per la seua ubicació, les ruïnes que s'alcen sobre un promontori en vistes sobre un feraz vall cerealista.

Temple de Juno Caelestis

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Temple de Juno Caelestis.

Este temple de Juno Caelestis, dedicat a l'hereua de la Tanit púnica, destaca per l'excelent conservació del seu recint sagrat tem-nos delimitada per unes parets que subsistixen en gran part a dia de hui. La forma del recint d'este temple de el III evocaria una mija lluna, símbol de la divinitat.

Este teatre romà, construït cap als anys 168 o 169, és un dels millor conservats del Àfrica romana. Podia acollir a 3500 espectadors mentres que Dougga contava en 5000 habitants.

La seua dedicatòria, gravada sobre el frontón de l'escena i sobre el pòrtic que dominava la ciutat, recorda que:

P. Marcius Quadratus, fill de Quintus de la tribu Arnensis, flamén del diví Augusto, pontífex de la Colónia Julia Karthago, cridat en els cinc centuriones per l'Emperador Augusto Antonino Pío, va construir en els seus denarios per a la seua pàtria, en reconeiximent de la dignitat de Flamen Perpetu, un teatre, ho va elevar des dels fonaments, en les basíliques, els xystes, una escena en cortines i una ornamentació completa; i en ocasió de la dedicatòria, va oferir representacions escèniques, distribucions de víveres, un festí, i jocs gimnàstics.

El teatre encara es representen obres clàssiques, especialment durant el Festival de Dougga.

Vore també

[editar | editar còdic]
Pla de Dugga en la disposició dels principals monuments

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Universitat de Múrcia (ed.): «Documenal sobre els restants arqueològics de Dugga». Consultat el 17 de novembre de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Il était unix fois, Dougga...Tukka...ou...Thugga la Romaine, éd. Alyssa, Tunis, 1993

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]