Dougga
Dougga o Dugga[1] o Thugga és una antiga ciutat situada en la governació de Béja en el noroest de Tunis.
Pel seu interés històric, este lloc va ser classificat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1997. La ciutat es troba en ple camp i encara està alluntada del creiximent urbà, contràriament a Cartago que va ser multitut de voltes reconstruït a lo llarc del temps.
Este lloc és notable pel seu tamany 70 hectàrees, la bona conservació dels seus monuments i la diversitat de les civilisacions que la varen ocupar, la púnica, la númida, la romana i la bizantina. Entre els monuments més importants de Dougga, trobem el mausoleu líbico-púnico, el capitolio, el teatre, aixina com els temples de Saturn i el de Temple de Juno Caelestis.
Mausoleu líbico-púnico
Es tracta d'un dels poc eixemples d'arquitectura real numida, l'atre eixemple que se situa en Sabratha en la Líbia actual. Esta tomba de 21 metros d'altura edificada en el II està dedicada a Atban, fill d'Iepmatath i de Palu. Sobre la cara nort del primer dels tres pisos, una finestra tancada per un taulell s'obri a la cambra funerària. Les atres cares estan decorades per falses finestres.
En l'any 1842, en la finalitat d'espoliar l'inscripció real que ho adornava, el cònsul britànic en Tunis, Thomas Read, danya molt greument el monument que deu el seu estat actual a la restauració de l'arqueòlec francés Luis Poinssot, que va mamprendre una reconstrucció a partir dels restants que cobrien el sol. L'inscripció bilingüe líbica i púnica es troba en el Museu Britànic, esta làpida va permetre dessifrar els caràcters líbicos.
-
Mausoleu líbico-púnico abans de la seua restauració
-
Mausoleu líbico-púnico despuix de la seua restauració
Capitolio
- Artícul principal → Capitolio de Dougga.
Es tracta d'un temple romà del II dedicat a la tríade protectora de Roma, Júpiter, Juno i Minerva. En el fondo del temple s'alçava una estàtua colossal de Júpiter, en els accessos se situen la plaça dels Vents. Quan la ciutat esta en decadència es transforma en una ciutadella bizantina, la que aprofita una part del temple que estava ruïnes.
-
Capitolio (1900)
-
Capitolio (2006)
-
Frontón del Capitolio
-
Vista des del Capitolio
Temple de Saturn
El temple de Saturn és l'hereu de Baal Hammón púnico i consorte de Tanit/Caelestis. Els restants del temple (poc importants al costat dels del Capitolio i del temple de Juno Caelestis) són particularment interessants per la seua ubicació, les ruïnes que s'alcen sobre un promontori en vistes sobre un feraz vall cerealista.
Temple de Juno Caelestis
- Artícul principal → Temple de Juno Caelestis.
Este temple de Juno Caelestis, dedicat a l'hereua de la Tanit púnica, destaca per l'excelent conservació del seu recint sagrat tem-nos delimitada per unes parets que subsistixen en gran part a dia de hui. La forma del recint d'este temple del III evocaria una mija lluna, símbol de la divinitat.
-
Temple de Juno Caelestis (1900)
-
Temple de Juno Caelestis
Teatre
Este teatre romà, construït cap als anys 168 o 169, és un dels millor conservats del Àfrica romana. Podia acollir a 3500 espectadors mentres que Dougga contava en 5000 habitants.
La seua dedicatòria, gravada sobre el frontón de l'escena i sobre el pòrtic que dominava la ciutat, recorda que:
El teatre encara es representen obres clàssiques, especialment durant el Festival de Dougga.
-
Teatre de Dougga (1900)
-
Vista aérea del Teatre (1950)
-
Teatre de Dougga
-
Sellars del teatre en espera del seu reintegrament
Vore també
- Arc d'Alejandro Sever
- Arc de Septimio Sever de Dougga
- Capitolio de Dougga
- Casa de Górgona
- Cisternes de Dougga
- Fòrum de Dougga
- Necròpolis dolmética de Dougga
- Teatre romà de Dougga
- Temple de Juno Caelestis
- Temple de Masinisa
- Temple de Minerva de Dougga
- Temple de Plutó
- Temples menors de Dougga
- Termes de Aïn Doura
- Termes de Caracalla (Dougga)
- Termes dels Cíclopes
- Trifolium de Dougga
Referències
- ↑ Universitat de Múrcia (ed.): «Documenal sobre els restants arqueològics de Dugga». Consultat el 17 de novembre de 2013.
Bibliografia
- Il était unix fois, Dougga...Tukka...ou...Thugga la Romaine, éd. Alyssa, Tunis, 1993
Enllaços externs
- Estudie de l'arquitectura religiosa de Dougga (proyecte franc-tunecino)
- Archivat el 1 de giner de 2011 archivat en Wayback Machine., (en francés).
- El mausoleu i la seua inscripció bilingüe sobre un lloc personal, (en francés).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dougga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.