Alfabet de Landa


El Alfabet de Landa és la correspondència entre l'alfabet espanyol i els glifos escrits en l'escritura maya precolombina que, en el XVI el bisbe de Yucatán, fra Diego de Landa, va registrar com a part de la seua documentació sobre la civilisació Maya a lo llarc de l'eixercici del seu càrrec en la zona. En l'ajuda de dos interlocutors mayas que estaven familiarizados en l'escritura, de Landa va fer un intent d'obtindre una transcripció abecedárica (lletra a lletra) per a l'escritura maya en l'intenció de proveir una clau per al seu dessiframent i traducció. Pese als seus inexactitudes, l'informació proveïda per de Landa provaria més tarde ser crucial per al desencadenamiento a mitat del XX del dessiframent de l'escritura maya, començant pels treballs del epitógrafo i mayista rus Yuri Knorozov. Es va comprovar, en efecte, que era la "Pedra Rosetta" que permetria aplegar a recuperar la largament perduda habilitat de llegir moltes de les inscripcions mayas.[1]
El "alfabet", acompanyat d'alguns capítuls d'anotacions explicatives i eixemples del seu us en escritura maya, va ser escrit com una chicoteta part del manuscrit Relació de les coses de Yucatán de Landa, en el que també documenta i explica molts aspectes de la cultura i pràctica de la cultura maya que havia observat o que havia escoltat durant el temps que va conviure en ells en la Península del Yucatán. El seu treball va ser escrit en realitat una volta que va ser cridat de regrés a Espanya per a afrontar un juí de l'Inquisició, acusat de conducta impròpia mentres va estar en el Yucatán, i ho va escriure com una defensa de la seua missió allí. El treball va estar llest pronte, pero també va ser oblidat i va estar perdut per a la ciència per varis sigles fins que el anticuario francés Brasseur de Bourbourg va trobar una còpia abreviada del mateix.
Per la falta d'enteniment mutu entre de Landa, que no va ser capaç d'apreciar que no era alfabètic sino logosilábico, i els seus informants mayas, que varen escriure els jeroglífics com millor varen considerar que s'assemblaven als corresponents "sons" de les lletres espanyoles, l'interpretació de Landa es considera hui com a inadequada. Quan es redescubrió el Relació en el XIX es varen fer alguns intents infructuosos d'usar els passages de l'alfabet de Landa per a dessifrar la fins a llavors completament desconeguda escritura maya, intents que varen fallar per partir d'una base similar als errors de Landa sobre la naturalea real del sistema d'escritura maya. No seria fins a principis de la década de 1950 en que es conseguirien finalment alvanços a partir de que Yuri Knórozov publicara el seu famós estudi analisant l'alfabet de Landa junt a atres inscripcions gràcies a aplicar una nova perspectiva d'anàlisis.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto de Landa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.