Cubiculario (títul)

Cubiculario (en llatí, cubicularius, helenizado com koubikoularios, κουβικουλάριος), era un títul utilisat per a designar als chambelanes eunucs del palau imperial en l'Imperi romà tardà i en l'Imperi bizantí. La versió femenina, utilisada per a les dames de companyia de les emperatrius, era koubikoularia (κουβικουλαρία).

Història

El terme deriva del seu servici en el sacrum cubiculum, el 'dormitori sagrat' de l'emperador. En el periodo romà tardà, els cubicularii o koubikoularioi eren numerosos: segons Juan Malalas, el sèquit de l'emperatriu Teodora aplegava fins a 4.000 patrikioi i koubikoularioi. Estaven baix el mando del praepositus sacri cubiculi i del primicerius sacri cubiculi (primicerio), mentres que els atres sirvientes del palau quedaven a les órdens del castrensis sacri palatii o del magister officiorum. També hi havia cubicularii / koubikoularioi especials per a l'emperatriu (a voltes inclús koubikoulariai femenines).

En Bizancio, varen eixercitar un paper molt important, ocupant alguns dels càrrecs superiors de palau com el de parakoimomenos o el de epi tes trapezes (mestre de taula), pero també varen servir en llocs dels departaments financers centrals, com a administradors provincials i, a voltes, inclús com a generals. Gradualment, en els sigles VII i VIII, els eunucs de la pròpia cambra imperial (en grec conegut com [βασιλικὸς] κοιτῶν, [basilikós] koitōn) es varen separar d'atres koubikoularioi i, es varen distinguir en la denominació koitōnitai (κοιτωνῖται), baix l'autoritat dels parakoimomenos. Al mateix temps, el vestuari imperial (basilikon vestiarion) i els seus funcionaris també varen constituir un departament separat baix el protovestiarios. El restant es va mantindre com els "koubikoularioi del kouboukleion" (κουβικουλάριοι τοῦ κουβουκλείου), encara baix l'autoritat del praepositus (grec: πραιπόσιτος τοῦ εὐσεβεστάτου κοιτῶνος, praipositos tou eusebestatou koitōnos), en el primicerius (grec: πριμηκήριος τοῦ κουβουκλείου, primikērios tou kouboukleiou) com el seu principal ajudant. El càrrec va ser finalment abandonat pels bizantino, encara que no està clar quàn. Nikolaos Oikonomides va sugerir la segona mitat del XI, pero Rodolphe Guilland va recolzar la seua existència fins a principis del XIII

En el IX, a banda del seu us general que denotava a un sirviente eunuc de palau , koubikoularios també havia adquirit un significat més tècnic com a grau o dignitat en la jerarquia palatina bizantino. Segons el Kletorologion de 899, el ranc de koubikoularios era el segon més baix entre els reservats als eunucs, despuix dels spatharokoubikoularios i abans dels nipsistiarios. Sempre segons el Kletorologion, les insígnies distintives del ranc eren el kamision (una sobre capa similar a la paenula) vorejada de púrpura i el paragaudion (corfoll).

Iglésia catòlica

El càrrec també es va introduir en l'Iglésia catòlica, provablement baix el papa León I. Designava a un chiquet chicotet que estava assignat a la cambra pontifical: "El cap dels diáconos (...) tenia entre les seues atribucions la supervisió dels cubicularios, chiquets chicotets adjunts a la cambra pontifical, entre els quals es reclutava als llectors i als chiquets cantores."

Bibliografia

• John B. Bury (1911). The Imperial Administrative System of the Ninth Century: With a Revised Text of the Kletorologion of Philotheos, Oxford University Press..