Magister officiorum
Magister officiorum (llatí lliteralment "mestre dels càrrecs" o "mestre dels oficis", en grec: μάγιστρος τῶν ὀφφικίων, mágistros tōn offikíōn) era la denominació que tenia un alt funcionari a finals del Imperi romà i els primers sigles del Imperi bizantí.
Es trobava en possessió d'amplis poders, en especial de tots aquells pròxims al emperador romà. En Bizancio, el càrrec es va transformar finalment en una dignitat, un alt ranc honorari denominat magistros (en grec: μάγιστρος; derivat: protomagistros, πρωτομάγιστρος, "primer magistros"), fins que va desaparéixer finalment en el XII.
Característiques
El càrrec apareix per primera volta cap a 320 en les corts dels emperadors Constantino I i Licinio.[1] No obstant, provablement seria creat poc despuix de 312-313,[2] com a part d'un intent per llimitar el poder del prefecto del pretori (protomagistros), el principal funcionari administratiu dels emperadors romans.[3]
Originalment va mantindre el ranc de tribuno, pero per la seua acumulació de responsabilitats per al funcionament de la burocràcia central i els seus contactes va aplegar a ocupar una posició solament baix dels prefectos del pretori.[1] El magister officiorum complia funcions equivalents a un superintendente general dels servicis del Palau imperial o Canceller: dirigia la sacra scrinia, controlava els servicis d'informació, la guàrdia imperial i la fabricació de les armes per a esta unitat, aixina com el servici postal romà. S'encarregava igualment d'organisar les recepcions i audiències de l'emperador, del conjunt del personal de palau adscrit directament a atendre a est i gestionava totes les qüestions internes.
En la creació del Imperi romà d'Orient, la figura del magister officiorum es va establir allí en idèntiques funcions en la mort de Teodosio I. Les responsabilitats dels magister officiorum es varen incrementar en el camp civil a partir de mediats de el V, i en Justiniano I varen aplegar a alcançar tasques diplomàtiques.
El rei ostrogodo Teodorico va mantindre l'usanza i va nomenar al afamado Casiodoro com magister officiorum en la cort de Rávena.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Simon Hornblower i Antony Spawforth (1999). The Oxford Classical Dictionary (en en), Oxford: Oxford University Press, pp. 910. ISBN 0-19-866172-X.
- ↑ Kelly (2006). «Bureaucracy and Government», Noel Emmanuel Lenski (ed.). The Cambridge Companion to the Age of Constantine, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-52-152157-4.
- ↑ Kazhdan, Alexander, ed. (1991). praefectus praetorio. "Magister officiorum", Oxford i Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-504652-8, p. 1267.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magister officiorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.