Sacra scrinia

La sacra scrinia era com es coneixia a un grup de departaments administratius dins del govern central durant el Baix Imperi romà. Ho formaven la scrinium memoriae, la scrinium epistolarum, la scrinium libellorum i la scrinium dispositionum. S'encarregaven d'un variat tipo de tasques que comprenien des de la tramitació de peticions, llevanza d'archius, emissió de documents acreditatius, assessorament llegal, etc. fins a l'organisació del calendari d'activitats dins del govern.

Personal i organisació

Pel tipo de llabor que realisaven, els seus treballadors devien contar en un bon nivell cultural, habilitats lliteràries i alguns d'ells, dispondre de formació en lleis per lo que, majoritàriament, procedien de les classes altes de la societat que eren les que tenien accés a la millor educació. Els candidats a treballar en els seus departaments devien pagar uns diners per ingressar —que podia aplegar als 250 sòlits— be a un membre que es jubilava o a la seua família si la vacant es produïa per decés. El seu salari era molt modest i no tenien pensió de jubilació, a canvi, gojaven de dos ventages econòmiques: podien cobrar taxes per qualsevol servici que realisaven a individus no pertanyents al govern i estaven exents de l'obligació de formar part de les cúria municipals i assumir les seues càrregues com contribuir a les despeses municipals o completar, de la seua bojaca, la recaptació dels imposts imperials. Una volta dins, la promoció per als llocs més elevats es produïa per antiguetat i mèrits. La seua dedicació tenia que ser exclusiva i no podien abandonar el seu treball.

El responsable del funcionament de tota la sacra scrinia era el magister officiorum qui tenia la consideració d'un ministre actual i formava part del govern i del consistorium. Per baix d'ell es trobaven atres magistri al càrrec de cada u dels departaments.

Departaments i funcions

La sacra scrinia agrupava quatre departaments. Tres d'ells eren principals i els magister al seu càrrec —els qui rebien la denominació colectiva de magistri scriniorum— eren membres del consistorium. El quarto —la scrinium libellorum— tenia una consideració menor i la persona al mando, el magister libellorum, en el temps va vore reduïda la seua categoria el nivell de menges.

La scrinium memoriae estava dirigida pel magister memoriae i s'ocupava de donar forma escrita a les decisions o pronunciaments de l'emperador que tenien conseqüències llegals ademés de redactar les cartes que dirigia al senat. El seu personal —els memorials— ho assessoraven en temes llegals fins que el quaestor sacri palatii va assumir eixa funció despuix de lo que va anar a este últim al que varen prestar servici. Dictaven aclariments, ampliacions de detall o aplicacions concretes de les lleis que havia redactat el questor i aprovat l'emperador.

La scrinium epistolarum estava al servici del magister epistolarum i les persones que treballaven en ella es coneixien com epistulares. S'ocupaven, principalment, d'atendre i tramitar les peticions que presentaven els municipis a l'emperador. També atenien les consultes llegals —relationes— que plantejaven els diferents juzgadores (governadors provincials, vicaris, etc.) per a resoldre casos complicats.

La scrinium libellorum estava al servici del magister libellorum i les persones que treballaven en ella es coneixien com libellenses. La seua missió era preparar tot lo necessari i organisar els procediments judicials que devien vore's davant l'emperador —sacrae cognitiones— o el consistorium. Estos eren, principalment, recursos —supplicationes— front a les sentències emeses pels prefectos pretorianos en la seua funció de juges.

En una categoria menor que els tres departaments anteriors, la scrinium dispositionum donava servici al magister dispositionum qui s'encarregava d'organisar l'agenda de l'emperador ademés de planificar i preparar els seus viages.

Aparte de les anteriors, desenrollaven un atre variat tipo de funcions:

Comprovaven i archivaven les decisions judicials dels governadors provincials. Tramitaven les solicituts relatives a les terres imperials. Rebien informes regulars sobre estat de les unitats militars. Rebien informació sobre el suministrament de cereal des d'Àfrica a la ciutat de Roma. Emetien els documents —probatoriae— que acreditaven el nomenament d'una persona per a qualsevol càrrec.

Bibliografia

1. (1988).The Journal of Roman Studies.Society for the Promotion of Roman Studies.78

148-172.ISSN 0075-4358.Consultat el 19 de juny de 2021.

1. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964a">Jones (1964a). The later Roman Empire 284-602. Volum 1 (en anglés), Basil Blackwell.
2. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964b">Jones (1964b). The later Roman Empire 284-602. Volum 2 (en anglés), Basil Blackwell.
3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO.D.L.A.2018">O.D.L.A. (2018). The Oxford Dictionary of Clapix Antiquity (en anglés), Oxford Univesity Press. ISBN 978-0-192-56246-3.