Praepositus sacri cubiculi
El praepositus sacri cubiculi o prepósito del cubículo sagrat (en grec: πραιπόσιτος τοῦ εὐσεβεστάτου κοιτῶνος, romanizado: praipositos tou eusebestatou koitōnos, "responsable del dormitori sagrat") va ser un dels principals càrrecs palatins en l'Imperi romà tardà. Segons la costum, el prepósito del cubículo sagrat devia ser un eunuc que devia estar al càrrec de tot el personal eunuc que assistia als emperadors en el palau imperial i del restant de la servitut. Encara que ya estaven presents anteriorment a l'Imperi tardà, en este periodo es varen convertir en un lloc comú. Per la rodalia en la família imperial, per les característiques d'actuar com el "gran chambelán" de palau, varen aplegar a acumular una considerable autoritat, riquea i influència. En el V, estaven tan introduïts que es permetien poder dictar no solament els assunts de palau, sino també moltes facetes de la política imperial.
En els sigles VII - VIII, el títul també se li va donar a una orde de ranc per als sirvientes eunucs de palau. El títul i el càrrec varen continuar en us en la forma simplificada de praipositos (πραιπόσιτος) en l'Imperi bizantí fins a finals de el XI.
Història
El primer titular del càrrec del que es tinguen notícies és Eusebio baix l'emperador Constancio II (r. 337–361), pero és possible que el lloc ya s'haguera introduït baix Constantino el Gran (r. 306–337), substituint a l'antic càrrec de cubículo (a cubiculo). Controlava el cos dels cubicularios (cubicularii, grec: κουβικουλάριοι, koubikoularioi), que també eren eunucs, i era responsable del dormitori imperial, el vestuari i les recepcions.[1][2]
Originalment baix el control de el "castrense del palau sagrat" (castrensis sacri palatii), pronte es va subordinar directament al emperador bizantí. La seua proximitat a l'emperador li va proporcionar un gran poder, i varis prepósitos (praepositi) varen eixercir una influència considerable en la gobernanza de l'Imperi bizantí.[2] En la Notitia Dignitatum, el praepositus tenia un ranc immediatament despuix dels prefectos del pretori, el prefecto urbà i els magistri militum. No obstant, per la pèrdua de vàries pàgines rellevants de la Notitia, no es coneix l'estructura del càrrec.[3] Els seus assistents principals varen ser el primicerio del cubículo sagrat (primicerius sacri cubiculi) i el comte del vestuari sagrat (menges sacrae vestis).
Durant els sigles IV-V, el praepositus va incrementar el seu poder: a finals de el IV, va obtindre el control sobre les propietats imperials de Capadocia (la domus divina per Cappadociam de la Notitia), i va ser elevat al ranc de vir illustris i l'equivalent de cuestor. També es va establir un praepositus separat per a la casa de l'emperatriu bizantina, el prepósito d'augusta (praepositus Augustae), en una estructura similar de funcionaris subordinats.[2] En l'Imperi Romà d'Occident, el lloc va continuar existint fins a la seua caiguda, i també es va utilisar en la cort del rei ostrogodo Teodorico el Gran, a on estava en mans d'un godo, Trívila. No obstant, a mitan de el VI, la supervisió de les propietats de Capadocia va ser confiada a un funcionari independent, encarregat del patrimoni imperial,[4] i la seua autoritat va escomençar a decaure.[2]
En els sigles VII-VIII, els canvis en paralel, en molts atres càrrecs administratius, la posició del praepositus (en grec: praipositos), va reduir molt el seu poder, ya que parts de la seua officium es varen separar. Els cubicularii del dormitori (distinguits com κοιτωνῖται, koitōnitai en grec) varen ser separats baix el parakoimomenos, mentres que el vestuari imperial (llatí: vestiarium, grec: [βασιλικὸν] βεστιάριον, [basilikon] vestiarion), baix el mando del protovestiarios també es va convertir en un departament separat. Els praipositos varen continuar supervisant al restant dels koubikoularioi, en el primikerios tou kouboukleiou com el seu principal ajudant.[1] Va mantindre un paper considerable en les cerimònies de la cort, i estava classificat en la classe alta dels patrikioi. Segons Constantino VII (r. 913-959), el praipositos, junt en el protomagistros i l'eparca de Constantinopla, formaven una regència en absència de l'emperador.[5]
Càrrec i dignitat
No obstant, el càrrec de praipositos no deu confondre's en la dignitat (διὰ βραβείου ἀξία, dia brabeiou axia) del mateix nom, que va anar un ranc cortesano creat en el VII o VIII i restringit als eunucs. Segons el Kletorologion de Filoteo de 899, estava classificada per baix de la dignitat de patricio (patrikios) i per damunt de la de protospatario (protospatharios), i les insígnias (brabeion) del càrrec eren tabletas de marfil.[6] El títul es va atestar per última volta en 1087.[2]
Praepositi notables
- Eusebio (337–361)
- Euterio (356–360)
- Eutropio (Orient, c. 395–399)[7]
- Deuteri (Occident, 408)[7]
- Terencio (Occident, 408–409)[7]
- Eusebio (Occident, 409)[7]
- Lauso (Orient, 420)[7]
- Crisafio (Orient, 443–450)[8]
- Lauricio (Occident, 443–444)[7]
- Fausto (Anicio Acilio Aginacio Fausto?) (Itàlia ostrogoda, baix Teodorico el Gran)[9]
- Trívila (Itàlia ostrogoda, primerencs anys 520)[7]
- Urbicio (Orient, 470–481 i 491)[10]
- Amancio (Orient, 518)[11]
- Narsés (Orient, 537/538–554 o 558/559)[12]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bury, 1911, p. 120.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Kazhdan, 1991, p. 1709.
- ↑ Bury, 1911, p. 123.
- ↑ Bury, 1911, p. 79.
- ↑ Bury, 1911, p. 124.
- ↑ Bury, 1911, p. 121.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Martindale 1980, p. 1263.
- ↑ Holum 1982, p. 191.
- ↑ «Medieval Sourcebook: Letters of Theodoric [r. 493-526]». Fordham University. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ Martindale 1980, p. 1264.
- ↑ Martindale 1980, p. 67-68.
- ↑ Martindale 1992, p. 1485.
Bibliografia
- J. B. Bury (1911). The Imperial Administrative System of the Ninth Century - With a Revised Text of the Kletorologion of Philotheos, Londres: Oxford University Press.
- Holum, Kenneth G. (1982). Theodosian Empresses: Women and Imperial Dominion in Clapix Antiquity, Berkeley: University of Califòrnia Press.
- Plantilla:Prosopography of the Later Roman Empire
- Plantilla:Prosopography of the Later Roman Empire
- Plantilla:Oxford Dictionary of Byzantium
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Praepositus sacri cubiculi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.