Qüestor
El qüestor [lower-alpha 1] va ser el magistrat regular de menor ranc de l'Antiga Roma.[1] El càrrec formava part del cursus honorum i les seues funcions varen variar a lo llarc de l'història de Roma.
Història
Els primers qüestors varen ser juges encarregats dels casos d'assessinat i d'insurrecció o alta traïció. En el temps, la seua denominació més comuna va ser Decumviri Perduillionis et parricidii. Eren nomenats per a cada cas i no constituïen una magistratura permanent.[2]
A fins del III, els decumviri o qüestors varen perdre les seues atribucions judicials, que varen passar als triunviri nocturni.
Simultàneament a estos qüestors judicials, varen existir els qüestors administratius, en els quals delegava el rei l'administració dels fondos públics. En la República (420 a. C.), les seues funcions varen passar als cònsuls que les varen delegar en: dos qüestors civils (per al Tesor públic), i dos qüestors militars (per a les arques de l'eixèrcit). És en eixe moment en el que els plebeus conseguixen l'accés a la Cuestura, fins a llavors reservada als patricis. El seu número seguiria incrementant-se fins a aplegar a 40 en época de César.[3] Més tart, el seu nomenament va passar als comicis tribunados.
Estos quatre qüestors eren patricis fins que, en el 309 a. C., els plebeus varen poder ocupar tres de les quatre places.
També varen existir quatre qüestors de la Marina, encarregats de l'administració de les quatre bases navals romanes.
Un atre càrrec reconegut era el de qüestor en poders de pretor (quaestor pro praetore) que s'utilisava quan en una província romana no estava el governador titular.[4]
Finalment es varen establir, junt als qüestors existents, els qüestors itálicos, en competències per a coordinar els censos de la part d'Itàlia somesa a Roma.
Imperi tardà
Durant el regnat de l'emperador Constantino I, es va establir una nova cuestura, la del qüestor del sagrat palau (qüestor). El càrrec funcionava com a portaveu de l'emperador i s'encarregava de la creació de lleis i la gestió de les peticions llegals, actuant com a ministre de justícia de facto.[5] Els poders judicials formals del càrrec eren escassos, pero, com a principals assessors jurídics de l'emperador, els seus titulars varen adquirir una influència considerable. Varis juristes famosos varen ocupar este càrrec de qüestor, entre ells Antíoco Chuzon i Triboniano, que varen contribuir en gran mida a l'elaboració del quaestor i el cursus honorum, respectivament.[6]
A partir de l'any 440, el càrrec de qüestor va treballar en colaboració en el prefecto pretoriano d'Orient per a supervisar el tribunal suprem, o cort suprema, en Constantinopla. Allí, escoltaven les apelacions dels distints tribunals subordinats i governadors.[7]
Vore també
Notes
- ↑ En llatí, quaestor.
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Tit Livi. «"The History of Rome, Llibre 2"». Benjamin Oliver Foster, Ph.D., Ed. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ El Romà, la terra, les armes. Evolució històrica de les Institucions del Dret Romà. Haroldo Ramón Gavernet i Mario Antonio Mojer. Editorial Lex, 1992. L'Argent, Argentina. ISBN 950-9076-30-9.
- ↑ Sarah Romero (22 de decembre de 2025). National Geographic (ed.): «Una inscripció romana en una urna de Cartagena trau a la llum a un governador romà oblidat». Consultat el 25 de decembre de 2025.
- ↑ Okamura, Lawrence(1998).«Review of Els institutions du Bas-Empire Romain, de Constantin à Justinien, 1: Els institutions civils palatines».Speculum.73(3)ISSN 0038-7134.doi:10.2307/2887520.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Kelly, Christopher (2004). Ruling the later Roman Empire, Cambridge, MA: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-03945-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuestor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.