Vir illustris
Vir illustris (terme llatí per a home ilustre, plural, viri illustres) era un títul en l'antiguetat tardana que indicava formalment els nivells més alts dels senadors de Roma i Constantinopla. Tots els senadors tenien el títul de vir clarissimus ("home molt famós"), pero des de mediats de el IV en avant, es varen utilisar vir illustris i vir spectabilis ("home admirable", un ranc més baix que el "ilustre") per a distinguir als titulars d'alts càrrecs
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]
La costum dels senadors romans de l'antiguetat tardana d'agregar el títul de vir clarissimus als seus noms es va desenrollar gradualment durant els sigles I-II.[1] Durant el IV, l'orde senatorial va aumentar considerablement, de modo que el títul es va fer més comú, per lo que es varen idear nous títuls per a distinguir als senadors de major dignitat: vir spectabilis i vir illustris.[2] El primer cas conegut de vir illustris va ocórrer en l'any 354 en la seua utilisació pel praefectus praetorio ("prefecto del pretori").[3] Durant algunes décades es va usar de manera inconsistente, pero després es va fer de manera més regular,[4] tal volta en relació en una codificació formal de honors per part de l'emperador Valentiniano I en l'any 372.[5]
La dignitat d'un vir illustris es denominava illustratus.
Càrrecs
[editar | editar còdic]Els càrrecs que tenien dret al títul varen variar en el temps. El Notitia Dignitatum de principis de el V, va senyalar els càrrecs següents:
- Praefectus praetorio (Prefecto del pretori),
- Praefectus urbi (Prefecto urbà),
- Magister militum (Mestre dels soldats),
- Praepositus sacri cubiculi (Prepósito del cubículo sagrat),
- Magister officiorum (Mestre dels oficis),
- Quaestor sacri palatii (Cuestor del palau sagrat),
- Menges sacrarum largitionum (Comte de la sagrada dávida),
- Menges rerum privatarum (Comte de la fortuna privada [Imperial]), i
- Menges domesticorum equitum sive peditum (Comte de la cavalleria o infanteria de la casa).[6]
Ademés d'estos, el títul també se li donava a sovint als cònsuls,[7] i menys freqüentment a càrrecs inferiors. En estos casos, el títul pot mostrar una ampliació dels criteris o pot ser simplement una concessió honoraria a un individu.[8] Eren els illustres honorarii als que l'emperador els havia otorgat este privilegi especial a través dels codicilli honorariae dignitatis. Les esposes dels illustres també eren illustres
De manera similar, els càrrecs mateixos duyen l'apelatiu de illustris (illustris praefectura, illustris administratio, illustris sèus,...) Els ilustres gojaven de privilegis personals especials, com l'exenció de càrregues públiques (munera) o una posició privilegiada en juïns civils i penals o com a testics.[9]
Desenrolls posteriors
[editar | editar còdic]Els illustres pronte varen ser considerats com a membres actius del Senat. No obstant, a mitan de el V, ya no s'esperava que els spectabiles i clarissimi participaren en el Senat.[10] En el regnat de l'emperador Justiniano I, tots els senadors eren considerats Illustres.[11] Al mateix temps, el títul de 'illustris' s'hi havia devaluado de manera similar per baix del de clarissimus en el IV, i els alts funcionaris varen ser senyalats en els títuls de vir gloriosus o gloriosissimus i vir magnificus.[12]
Formes escrites
[editar | editar còdic]En inscripcions i manuscrits antics, és més comú la grafia inlustris.[13] Com els ilustres eren un subconjunt dels molt famosos, el títul a sovint es donava com vir clarissimus et illustris ('home molt famós i ilustre'), particularment en documents oficials.[14] La forma més curta s'abrevia com a v. i. (plural, vv. ii.), v. inl. o vir inl. I la forma més llarga com a v. c. et inl.[15]
En temps merovingios i carolingios, la grafia vir inluster i viri inlustres eren comunes.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hirschfeld (1901), pp. 580-2 (=Hirschfeld (1913), pp. 647-9).
- ↑ Jones (1964), pp. 525-8.
- ↑ Cod. Theod. 11, 1, 6: "Rufini viri clarissimi et inlustris praefecti praetorio".
- ↑ Hirschfeld (1901), p. 595 (=Hirschfeld [1913],pp. 664-5); Berger (1915), pp. 1072-3.
- ↑ Jones (1964), pp. 142-3; Näf (1995), p. 20; P. Heather, "Senatorial Careers", en The Cambridge Ancient History, Volum 13 (1998), pp. 188-91.
- ↑ Not. dign. or. 2-15; Not. dign. occ. 2-13; Berger (1915), 1074-7 presenta un estudi de l'evidència d'inscripcions i còdics llegals per a estos oficis.
- ↑ Berger (1915), 1078, 29-44.
- ↑ Berger (1915), 1078-9.
- ↑ Berger y 1915, RE 9.
- ↑ Jones (1964), p. 529.
- ↑ Una glossa en el Digesto en un passage d'Ulpiano expon (1, 9, 12, 1): senatores … accipiendum est eos, qui a patriciis et consulibus usque ad omnes illustres viros descendunt, quia et hi soli in senatu sententiam dicere possunt ("Per part dels senadors, devem entendre a patricios i cònsuls ademés dels 'viri illustres', ya que estos també poden donar la seua opinió en el Senat.").
- ↑ Näf (1995), pp. 21-2.
- ↑ Mommsen, 1905, p. CXLVII.
- ↑ Hirschfeld, 1901, p. 596-598.
- ↑ Berger, 1915, p. 1070; 29-38.
- ↑ Henry d'Arbois de Jubainville, [www.persee.fr/doc/crai_0065-0536_1887_num_31_2_69305 "L'emploi du titre de vir inluster ou vir inlustris dans els documents officiels de l'époque mérovingienne"], Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres, 31, 2 (1887), pp. 167–68.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Berger, A., 'Illustris', R.E. IX (1915), 1070-1085.
- Jochen Bleicken, Verfassungs- und Sozialgeschichte dones Römischen Kaiserreiches. Vol. 1, 3. Auflage, Schoeningh, Paderborn 1989, p. 150 (Tabelle der Rangklassen), p. 257–259.
- Hirschfeld, O., 'Die Rangtitel der römischen Kaiserzeit', Sitzungsberichte der Berliner Akademie (1901), 579-610, reimpreso en Kleine Schriften (Berlín: Weidemann, 1913), 657-71.
- Jones, A.H.M., The Later Roman Empire 284-602, A Social, Economic, and Administrative Survey (Oxford: Blackwell, 1964, repr. Johns Hopkins UP, 1986).
- Löhken, H., Ordines Dignitatum (Köln: Böhlau, 1982).
- Ralph W. Mathisen, People, Personal Expression, and Social Relations in Clapix Antiquity, Volum 2, University of Michigan Press, 2003, p. 18.
- (2012).«Empire and City, Augustus to Julian: Obligations, Excuses and Status».Journal of Roman Studies.73
- 76–96.doi:10.2307/300073.
- Näf, B., Senatorisches Standesbewusstsein in spätrömischer Zeit (Freiburg: Universitätsverlag, 1995).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vir illustris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.