Vir clarissimus

Vir clarissimus (del llatí, superlatiu de clarus: "clarificat", "famós", lliteralment "home famosíssim" o "home excelentísimo") va ser un títul honorífic romà, usualment, l'escala més baixa de la carrera senatorial durant l'Imperi romà.

Sistema de rancs

L'orige d'est i atres títuls similars no està del tot clar, encara que presumiblement es varen originar com a classificacions de contribució monetària, com indiquen atres títuls de menor ranc del estatus ecuestre en funció del grau de pagament: ('viri sexagenarii de 60 000 sestercis per any, centenariide 100 000 o ducenarii de 200 000. El títul eminentissimus (del grec exochôtatos, 'eminentísimo') estava reservat per als ecuestres que havien segut prefectos del pretori. Els oficials ecuestres superiors en general eren perfectissimi, 'els més distinguits' (en grec diasêmotatoi), els demés eren simplement egregii, 'sobreixents' (en grec 'kratistos').

Durant el periodo imperial, vir clarissimus representava el títul honorari genèric dels senadors, com a assignació d'estatus. Clarissimus (en grec lamprotatos) s'usava per a designar la dignitas de certs senadors i la seua família immediata, incloses les dònes. Els senadors més sobreixents i els funcionaris senatorials en càrrecs superiors varen obtindre títuls adicionals: Per damunt del simple vir clarissimus estava el vir spectabilis i el vir illustris.

En el periodo imperial tardà els viri illustres es varen dividir encara més en illustres, illustres magnificentissimi i illustres gloriosissimi, sobre els quals, els membres de la família imperial es varen mantindre com nobilissimi. Des de Constantino el Gran el títul vir clarissimus va ser hereditari en contrast en els rancs més alts. Des de Constancio II, els membres del Senat romà oriental en Constantinopla, que inicialment havien segut sol viri clari, també varen tindre este títul. En general, els títuls més importants s'agregaven, per lo que a un senador que era vir illustris se li cridava vir clarissimus et illustris.

A voltes, com en el cas d'Astirio (fl. 427-449), polític i general de l'Imperi romà, que va governar Hispania i després aplegaria a convertir-se en cònsul, com a fill de senador, va continuar referint-se al seu ranc de vir clarissimus inclús despuix de ser elevat a rancs més importants, per a subrallar el fet de haver naixcut en una família aristocràtica.

Despuix de l'Imperi romà

Despuix del final de l'Imperi romà, el títul de vir clarissimus en l'Occident llatí no simplement va desaparéixer, sino que durant el Renaixença, el títul va tornar a estar de moda com a títul honorífic per a hòmens prominents i ha aplegat fins als nostres dies per a referir-se als erudits com viri clarissimi, aixina com el títul superior de [[vir spectabilis]) per a designar als decans de les facultats.

Bibliografia

• Jochen Bleicken, Verfassungs- und Sozialgeschichte dones Römischen Kaiserreiches. Vol. 1, 3. Auflage, Schoeningh, Paderborn 1989, p. 150 (Tabelle der Rangklassen), p. 257–259.
• Ralph W. Mathisen, People, Personal Expression, and Social Relations in Clapix Antiquity, Volum 2, University of Michigan Press, 2003, p. 18.
• (2012).Journal of Roman Studies.73

76–96.doi:10.2307/300073.