Ovogénesis

L'ovogénesis és la gametogénesis femenina, és dir, és el desenroll i diferenciació del gametòfit femení (en plantes) i ovòcit (en animals) per mig d'una divisió meiòtica. En animals, a partir d'una cèlula diploide es produïxen una cèlula haploide funcional (l'ovòcit), i tres cèlules haploides no funcionals conegudes principalment com corpúsculs polars.

Les ovogonias es formen a partir de les cèlules germinals primordials, este procés es porta a terme en les trompes de Falopi. S'originen en l'epiblasto a partir de la segona semana i migran per l'intestí primitiu a la zona gonadal indiferenciada al voltant de la quinta semana de gestació. Una volta en l'ovari , experimenten mitosis fins a la vigèsima semana, moment para en el qual el número de ovogonias ha alcançat un màxim de 7 millons. Esta sifra es reduïx a 40 000 i solament 400 seran ovuladas a partir de la pubertat fins a la menopausa al voltant dels 50 anys.

Des de l'octava semana de gestació, fins als 6 mesos despuix del naiximent, les ovogonias es diferencien en ovòcits primaris que entren en la profase de la meiosis i comença a formar-se el folícul, inicialment cridat folícul primordial.

Histologia i funcions de l'ovari

L'ovari té tres parts:

• Corfa. Dins de la corfa distinguim la zona albugínea, que conté teixit conjuntiu dens subjacent a l'epiteli germinal; ademés de estroma i folículs.
• Mèdula. Teixit conectivo laxo molt vascularizado i inervat que es continua en el mesoovario a través del hilio.
• Hilio o ret ovàrica. Conté gots sanguíneus i limfàtics. En el hilio es visualisen cèlules productores de andrógenos en les característiques de les cèlules que sintetisen hormones esteroideas.

Sobre les seues funcions, l'ovari s'encarrega de:

• Produir els gamets femenins: oòcit.
• Secretar les hormones esteroideas: estradiol (E2) i progesterona (P4). No devem oblidar-nos d'esta funció, ya que va a ser molt important per a un correcte funcionament del cicle ovàric.

Meiosis en l'ovogénesis

Artícul principal → Meiosis.

Erro al crear miniatura:

Diagrama de l'ovogénesis.

El gamet femení proveïx al futur embrió, ademés del seu núcleu haploide, reserves d'enzimes, mARNs, organelos i substrats metabòlics. Algunes espècies produïxen mills o millons dels òvuls a lo llarc del seu cicle de vida (com els ariçons de mar i les granotes), mentres que atres espècies solament produïxen uns centenars (com els mamífers). En les espècies nomenades primer, existixen cèlules mare cridades ovogonias que perduren durant tota la vida de l'organisme, replicant-se i autorrenovándose. En les espècies en un llimitat número de gamets, l'ovogonia es dividix per mitosis, durant els estats embrionaris primerencs per a generar tota la dotació d'òvuls de la femella.

Per eixemple, en els humans apleguen a tindre aproximadament 7 millons de ovogonias cap al sèptim més de gestació, temps a partir del com este número disminuïx dràsticament. Les ovogonias que sobreviuen este procés es convertixen en ovòcits primaris i entren en una fase de meiosis. Estos travessen la profase I fins a la fase diploteno i entren en un estadi cridat dictioteno i el seu desenroll es deté per l'acció del factor d'inhibició de la meiosis.

Solament quan la femella madure sexualment es continuarà la meiosis, per lo que alguns ovòcits primaris són mantinguts en el dictioteno durant més de 50 anys. Aproximadament 400 dels ovòcits primaris originals maduren, en el temps de vida d'una dòna normal, en la forma d'òvuls.

Entre 24 a 48 hores abans de l'ovulació es dona un pic del hormona luteinizante que dona inici a la meiosis II i esta es torna a detindre en el segon arrest meiòtic (metafase II) 3 hores ans que es done l'ovulació i no es recomençarà fins que un espermatozoide fecunde a l'òvul.

Durant la telofase, quan els ovòcits primaris proseguixen en la meiosis, una de les cèlules descendents pràcticament no conté citoplasma, mentres que l'atra descendent, té casi la totalitat dels constituents celulars. Esta primera cèlula es coneix com a cos polar i l'atra com a ovòcit. En entrar a la meiosis II dit ovòcit secundari, novament té lloc un repartiment de la citoplasma desigual en la que la cèlula que rep una miqueta més que un núcleu haploide formarà un atre cos polar i la que rep la major part dels components citoplasmàtics formarà l'òvul femení ya madur.

Vore també

• Espermatogénesis

Referències

• Gilbert, SF. Biologia del desenroll. Buenos Aires: Editorial Mèdica Panamericana 7° edició. 2006.
• 4.Patricio Ventura‐Juncá, Isabel Irarrázaval , Augusto J. Rolle , Juan I. Gutiérrez , Ricardo D. Moreno, Manuel J. Sants. In vitro fertilization (IVF) in mammals: epigenetic and developmental alterations. Scientific and bioethical implications for IVF in humans. Ventura‐Juncá et al. Biol Res (2015) 48:68. DOI 10.1186/s40659-015-0059-i