Anar al contingut

Oòcit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oòcit

Un ovòcit o oòcit[1] és la cèlula germinal femenina (gametòcit femella), que participa en la reproducció. En atres paraules, és un precursor inmaduro de l'òvul o cèlula ou. L'ovòcit es produïx en l'ovari de l'embrió durant la gametogénesis femenina.

Les cèlules mare germinals femenines produïxen les nomenades cèlules germinals primordials (PGC), que es diferencien per a formar una ovogonia. l'ovogonia es convertix en un ovòcit primari, durant l'ovogénesis, despuix de començar el procés de meiosis i detindre's en profase I. L'ovòcit és una cèlula germinal femenina que està en procés de convertir-se en un òvul madur.

Ovòcits de mamífer dins dels seus folículs. S'observa el seu aspecte exterior (dalt izq. i der.). Aspecte interior (avall izq. i der.) Folícul pre-antral (esquerra) i un Folícul antral primerenc (dreta).

Depenent de l'espècie un o varis ovòcits són lliberats pel ovari en cada ovulació. En la dòna és freqüent que siga un solament.[2]

Estructura

L'ovòcit mostra canvis citològics en la seua transició des d'un folícul primordial fins a un folícul ovàric desenrollat.[3]
Els ovòcits que són capaços de desenrollar un folícul en antre, presenten les característiques del periodo reproductiu. Posseïxen una citoplasma (ooplasma) gran, i estan rodejats per les cèlules del cumulus Oophorus.

Ultraestructura

El ooplasma conté proteïnes, ARN, metabòlits i orgànuls, que són essencials per a la competència dels ovòcits en la fertilisació.[4]
El núcleu que alterna entre el repòs i la meiosis, té fases de compactació i de desenroll.
El retícul endoplásmico, està subdesenrollat i es compon de numeroses vesícules chicotetes. Algunes d'elles contenen cisternes en ribosoma i es troben prop de l'aparat de Golgi.
L'ovòcit és la cèlula del cos més rica en mitocondrias i depén en gran mida d'estos orgànuls per a adquirir competència per a la fertilisació i el desenroll embrionari primerenc. El número de mitocondrias varia durant el creiximent i desenroll dels ovòcits, poden ser 6000 en els ovòcits primaris i prop de 100 000 en l'ovòcit madur.[5][4]

Domini cortical

Òvul MII=cromosomes meiòtics II (en blau). Punta de flecha=pronúcleo. PbII=corpúscul polar II (en fucsia). MyoII=miosina en vert. Actin=actina en roig. Microscopi confocal.

En l'ovòcit durant la meiosis I i meiosis II s'establix un domini cortical, caracterisat per la formació d'una capa d'actina (Act) rodejada per un anell de miosina (MyoII). Este domini cortical és una zona que carix de grànuls corticales i de microvellositats i precedix a la formació del cos polar.[6]
Es forma llavors un anell de citocinesis en la base del corpúscul polar (Pb en anglés), creat per l'acció de la miosina tipo II cortical.
Després es produïx el tancament de l'anell en la base del cos polar, que ho termina separant de l'ovòcit, generant el segon corpúscul polar (PbII).[7]

Ovogénesis

Artícul principal → Ovogénesis.

La formació d'un ovòcit es denomina ovogénesis o ovocitogénesis i és una forma de gametogénesis, que la seua contrapart masculina és l'espermatogénesis.

L'ovocitogénesis termina en la formació dels ovòcits primaris abans del naiximent i dels ovòcits secundaris despuix del naiximent, com a pas previ en la formació de l'òvul.

La maduració de l'ovogonia donarà lloc al ovòcit primari. Este procés es porta a terme durant el desenroll embrionari, per lo que el número d'ovòcits està determinat abans del naiximent (uns dos millons aproximadament en la dòna en nàixer i va disminuint cap a la pubertat); és a lo que es denomina reserva ovàrica.

Referències

  1. ↑ OMS,OPS (ed.): «Oòcit». Biblioteca virtual de salut, Descriptores en Ciències de la Salut. Consultat el 9 de novembre de 2020.
  2. ↑ Estic embarassada ¿Qué dec saber?. Cristoph Lliges, Karina Reynolds i Grainne McCartan. Ed. Grijalbo. Págs. 16 i 258.
  3. ↑ Filipiak Y.(2016).«Desenrolle i dinàmica dels folículs ovàrics des de l'etapa fetal fins a la prepuberal en vacuns.».Veterinària (Montev.).52(202)Consultat el 4 de febrer de 2022.
  4. ↑ 4,0 4,1 May-Panloup P.(2016).«Ovarian ageing: the role of mitochondria in oocytes and follicles».Human Reproduction Update.22(6)
    725–743.Consultat el 4 de giner de 2022.
  5. ↑ Tarazona A.(2010).«La Competència de l'Ovòcit: qué, cóm i quàn».Acta biol.Colomb..15(3)Consultat el 4 de febrer de 2022.
  6. ↑ Deng M.(2009).«Sperm Chromatin-Induced Ectopic Polar Body Extrusion in Mouse Eggs after ICSI and Delayed Egg Activation.».PLoS ONE.4(9)doi:10.1371/journal.posa.0007171.Consultat el 3 de febrer de 2022.Erro al crear miniatura:
  7. ↑ Dehapiot B.(2021).«RhoA- and Cdc42-induced antagonistic forces underlie symmetry breaking and spindle rotation in mouse oocytes».PLoS Biology.19(9)doi:10.1371/journal.pbio.3001376.Consultat el 8 de novembre de 2021.

Bibliografia

  • Embriologia clínica, Moore K.L., Persaud T.V.N, 2009