Folícul ovàric
Un folícul ovàric[1] és un conjunt multicelular esferoidal, que es troba en els ovaris.[2] Secreta hormones que influïxen en les etapes del cicle sexual femení. Les dònes comencen la pubertat en uns 400.000 folículs, cada u dels quals té el potencial de lliberar un òvul en l'ovulació per a la seua fecundació.[3] Estos òvuls es desenrollen una volta cada cicle menstrual.[4]
Els folículs ovàrics són les unitats bàsiques de la biologia reproductiva femenina.[5] Consistixen d'una cèlula gamética, (l'ovòcit) rodejada de cèlules diploides denominades de la granulosa, i per fòra d'estes es troben les cèlules de la teca. Durant el seu desenroll, esta unitat biològica anomenada folícul, genera una estructura anomenada antre, que es produïx per l'acumulació de líquit en el seu interior.[3]
Estructura
[editar | editar còdic]
Els folículs es troben en l'interior del ovari.[2] Estes estructures s'activen periòdicament i inicien el seu procés de creiximent i desenroll per a culminar, generalment, en l'ovulació d'un sol ovòcit viable. Estos ovòcits són envolts per una capa de cèlules cridada granulosa, tancades en una matriu extracelular —la membrana folicular principal o làmina basal— que constituïx el folícul ovàric.[3] Els folículs ovàrics en major creiximent, que són visibles a simple vista, són cridats folículs de De Graaf (en honor del seu descobridor Regnier de Graaf).[6]
En els humans, el número d'ovòcits que posseirà una dòna en tota la seua vida s'almagasena en els ovaris abans del naiximent, iniciant-se periòdicament durant més de cinquanta anys.[2][3] El procés de maduració del folícul es denomina foliculogénesis.[2][3]
Una volta el folícul ovàric s'ha desenrollat, eixercix les següents funcions bàsiques:
- Manté, nutrix i madura a l'ovòcit i ho llibera en el moment adequat.
- Proporciona sostingues hormonal al feto fins que la placenta puga assumir esta funció.
Desenroll dels ovòcits en els folículs ovàrics
[editar | editar còdic]Els gamets (espermatozoides i ovòcits) es generen a través d'un procés especial de divisió celular cridat meiosis, que a la seua volta comprén 2 subetapas: meiosis I i meiosis II .
Es denomina ovogénesis al procés de formació dels ovòcits. Durant les primeres etapes de desenroll embrionari les cèlules somàtiques del endodermo dorsal en el sac vitelino migran des de l'intestí posterior fins a les gònades genitals primitives. Estes Primigènies cèlules germinals es multipliquen per mitosis i una volta que han alcançat les gònades genitals es denominen ovogonias (cèlules mare diploides de l'ovari). Les gònades primigènies genitals estan constituïdes principalment per mesénquima i cèlules d'orige bàsicament mesonefrítico. En el moment en que les ovogonias apleguen a esta zona s'associen en les cèlules somàtiques, continuant el desenroll i quedant envoltes completament per una capa de cèlules pregranulosas.
Les ovogonias continuen multiplicant-se per divisió mitòtica; esta proliferació culmina quan comença la meiosis. El temps de multiplicació per mitosis de les ovogonias és diferent en cada espècie.
- En els fetos humans, este procés es dona fins al segon i tercer trimestre d'embaràs (Baker, 1982; Byskov i Hoyer, 1988). Despuix de l'inici del procés meiòtic, les ovogonias (cridades ovòcits primigenis), són incapaços de replicar-se, fixant-se en este moment el número total de gamets i iniciant-se una prolongada fase de repòs que pot durar fins a cinquanta anys en els sers humans.
Per cada ovòcit primigeni que entra en meiosis només es produïx un de funcional. Les atres tres cèlules generades durant la meiosis es diuen corpúsculs polars, no tenen funció alguna i el seu final és l'atròfia.
La reserva folicular s'establix durant la vida fetal i després el número de folículs va disminuint gradualment. l'apoptosis juga un paper fonamental en el desenroll i en la funcionalitat de l'ovari.[7]
Un folícul ovàric madur, en realitat conté un ovòcit secundari. Este ovòcit estarà detingut en l'etapa secundària de la meiosis fins a la seua fecundació per un espermatozoide. Concretament queda detingut en metafase II (metafase de la segona meiosis). Quan esta es produïx, l'ovòcit secundari continua la segona part de la meiosis per a convertir-se en zigot generant un nou corpúscul polar.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OMS,OPS (ed.): «Folícul Ovàric». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual en Salut.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (1995) L'Ovari: Fisiologia i Patologia, Edicions Díaz de Sants. ISBN 978-8-4797-8198-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (2009) «Foliculogénesis: paper de la FSH i LH», Fonaments de reproducció, Editorial Mèdica Panamericana. ISBN 978-8-4983-5275-7.
- ↑ David Krogh«Biology: A Guide to the Natural World».Benjamin-Cummings Publishing Company.
- ↑ (2012) «Endocrinologia ginecológica. Ovaris i mames: òrguens efectors», Endocrinologia, Corporació per a investigacions Biològiques CIB. ISBN 978-9-5890-7692-7.
- ↑ (2016).Veterinària (Montev.).52(202)Consultat el 17 de febrer de 2020.
- ↑ Gabriela MeresmanInvest. clín.52(3)Consultat el 17 de febrer de 2020.
- ↑ (2007) Histologia, Text i Atles capítul= cap.23:Aparat genital femení, Mèdica Panamericana, pp. 831-834.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Baker, T. G. (1982). Oogenesis and ovulation. In "Book 1: Germ cells and fertilization" (C. R. Austin and R. V. Short, Eds.), pp. 17-45. Cambridge University Press, Cambridge.
- Byskov, A. G., and Hoyer, P. E. (1988). Embryology of mammalian gonads and ducts. In "The physiology of reproduction" (E. Knobil and J. Neill, Eds.), pp. 265-302. Raven Press, Ltd, New York.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Folículo ovárico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.