Ovogonia
L'ovogonia també oogonia[1] és la cèlula germinal femenina que representa el primer estat evolutiu de les cèlules sexuals femenines i que generarà a l'ovòcit, el que a la seua volta es desenrollarà en òvul.

Durant l'embriogénesis i despuix d'ella, entre les semanes 5 i 30 de la gestació, les ovogonias es diferencien donant orige als ovòcits, que són els gametòcits femenins.
Les ovogonias es formen en gran número per mig de mitosis una volta que les cèlules germinals primordials (CGP) apleguen a l'ovari, procés que succeïx en l'embrió entre la quarta i l'octava semana.
Durant la semana sexta de desenroll embrionari, les ovogonias migren des del sac vitelino a la cresta gonadal i és quan algunes d'elles escomencen a convertir-se en ovòcits primaris.
El número de cèlules germinals primordials és relativament chicotet i proliferen durant la seua migració, alcançant un número final de 2.500 a 5.000 ovogonias en la gònada embrionària.[2]
Morfologia
Les ovogonias normals en els ovaris humans són de forma esfèrica o ovoide i es troben entre cèlules somàtiques veïnes i ovòcits en diferents fases de desenroll. Les ovogonias es distinguixen de les cèlules somàtiques veïnes, baix el ME, per mig d'observació dels seus núcleus.
Núcleu
El núcleu de l'ovogonia conté material fibrilar i granular dispers, mentres que les cèlules somàtiques tenen un núcleu més condensat, que crea una llínea externa més obscura baix el microscopi. El núcleu ovogonial també conté nucléolos densos i prominents. El material cromosòmic en el núcleu de les ovogonias que estan dividint-se per mitosis, es mostra com una massa densa rodejada per vesícules o membranes dobles.[3]
- Les ovogonias es caracterisen per diploidía i proliferació mitòtica. En el humà, casi totes les ovogonias entren en meiosis entre les 9 i 22 semanes de desenroll prenatal, o ben baix detenció mitòtica i són eliminades de l'ovari. Com a conseqüència, els ovaris neonatals humans generalment carixen de ovogonias.[4]
Citoplasma
La citoplasma de les ovogonias és similar al de les cèlules somàtiques que les rodegen, i conté grans mitocondrias redonejades en cresta lateral. El retícul endoplásmico ER de les ovogonias, està molt subdesenrollat i es compon de numeroses vesícules chicotetes. Algunes d'elles contenen cisternes en ribosoma i es troben prop de l'aparat de Golgi.
Les ovogonias es transformen en ovòcits primaris; estos inicien la meiosis i queden detinguts en l'estat de diploteno de la Profase I en un procés de diferenciació, que es completa abans del naiximent.
Els ovòcits primaris permaneixen en l'ovari des de la semana 10 de vida intrauterina fins a aproximadament els 50 anys de vida de la dòna.
Vore també
Referències
- ↑ OMS,OPS (ed.): «Oogonias». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual de Salut.
- ↑ Velázquez, J.A.; Mendieta, E.(2004).«Desenrolle folicular».Trobades en la biologia.Depto. Biologia Molecular i Biquímica, Facultat de Ciències, Universitat de Màlaga.(98): 4-7.
- ↑ Baker, T.G.(1967).«The Fine Structures of Oogonia Oocytes in Human Ovaries».Journal of Cell Science.2(2): 213–224.Consultat el 6 d'abril de 2012.
- ↑ Fereydouni, B.; Drummer, C.; Aeckerle, N.; Schlatt, S.(2014).«The neonatal marmoset monkey ovary is very primitive exhibiting many oogonia».Reproduction.148(2): 237-247.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ovogonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.