Hormona antidiurética
La hormona antidiurética (ADH per les seues sigles en anglés), també coneguda com arginina vasopresina (AVP), o argipresina, és una hormona produïda en l'hipotàlem que s'almagasena i llibera a través de la neurohipófisis[1] present en la majoria dels mamífers, incloent als humans. La vasopresina és una hormona peptídica que controla la reabsorció de molècules d'aigua per mig de la concentració d'orina i la reducció del seu volum, en els túbuls renals, afectant aixina la permeabilitat tubular. La vasopresina és lliberada principalment en resposta a canvis en l'osmolaritat sérica o en el volum sanguíneu incrementant la resistència vascular perifèrica i a la seua volta la pressió arterial. Rep el seu nom degut a que complix un paper clau com a regulador homeostático de decorreguts, glucosa i sales en la sanc.
És una hormona chicoteta (oligopèptid) constituïda per nou aminoàcits:
NH2-Cys-Tyr-Phe-Gln-Asn-Cys-Pro-Arg-Gly-COOH
La vasopresina és una hormona peptídica produïda per el hipotàlem (núcleus supraóptico predominantment i paraventricular), pero almagasenada i secretada en la glándula hipòfisis. La majoria s'almagasena en la part posterior de l'hipòfisis (neurohipófisis) en la finalitat de ser lliberada en la sanc. La vasopresina està en elevades concentracions en el locus coeruleus i en la substància negra, que són núcleus catecolaminérgicos.
Síntesis
editar
La vasopresina de arginina (AVP) que s'extrau de la sanc perifèrica ha segut produïda en dos núcleus del hipotàlem: el núcleu Supraóptico (SON) i el núcleu Paraventricular (PVN) i almagasenada en la part posterior de la glándula hipòfisis (neurohipófisis) des d'a on es llibera a la sanc.
Se sintetisa en el retícul endoplasmático, en una seqüència senyal (neurofisina II), i es processa a través del aparat de Golgi. Després, les vesícules que ixen de Golgi (cossos de Hering), per transport axónico, apleguen fins a la terminal presináptica adjacent a un got sanguíneu, a on es llibera. Les vesícules que almagasenen al neurotransmissor o be es destruïxen o be es reutilisen, pero en acabant de que tornen a ser transportades al soma. Els pèptids necessiten concentracions de calcio més baixes per a conseguir la lliberació dels neurotransmisores.
La vasopresina es llibera des del lòbul posterior (neurohipófisis) de l'hipòfisis en resposta a la reducció del volum del plasma sanguíneu o en resposta a l'aument de l'osmolaritat en el plasma. Existixen varis estímuls no osmóticos que activen les neurones magnonucleares dels núcleus hipotalámicos productors de AVP, com l'angiotensina II intracerebral, les nàusees i la serotonina.
Eliminació
editarEl mecanisme de inactivaació és la proteólisis, per proteasas extracelulares. No s'ha identificat cap sistema de recaptaació.
Bibliografia
editar- Bielsky IF, Hu SB, Szegda KL, Westphal H, Young LJ. Profound impairment in social recognition and reduction monosílap anxiety-like behavior in vasopressin V1a receptor knockout mice.Neuropsychopharmacology. 2004; 29:483-93. PMID 14647484
- Gais S , Sommer M , Fischer S , Gosses B , Born J Post-trial administration of vasopressin in humans does not enhance memory formation (vasopressin and memory consolidation). Peptides 2002 Mar 23:3 581-583, DOI: 10.1016/s0196-9781(01)00625-8
- Grmec S, Mally S. Vasopressin improves outcome in out-of-hospital cardiopulmonary resuscitation of ventricular fibrillation and pulseless ventricular tachycardia: an observational cohort study. Crit Care. 2006 Feb;10(1):R13. PMID 16420660.
- Strupp BJ , Bunsey M , Bertsche B , Levitsky DA , Kesler M. Enhancement and impairment of memory retrieval by a vasopressin metabolite: an interaction with the accessibility of the memory. Behav Neurosci 1990 Apr 104:268-76
- Vander, A.J., Renal Physiology, McGraw-Hill, 1991.
- Gen, Tres tres tres, the microbiology of species, Barcelona, 2002
Referències
editar- ↑ Vallejo (9 de setembre de 2014). Tractat de Psicofarmacología (eBook online) (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788498355574.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hormona antidiurética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.