Anar al contingut

Arginina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'arginina (abreviat com Arg o R) és un dels 20 aminoàcits que es troben formant part de les proteïnes.[1] En el teixit hepàtic, la arginina pot ser sintetisada en el cicle de l'ornitina (o cicle de la urea). Este aminoàcit, o aminoàcit total, es troba involucrat en moltes de les activitats de les glándulas endocrinas.[2] La seua cadena lateral està formada per un grup guanidino.

Química

La arginina és un aminoàcit condicionalmente essencial (es necessita en la dieta solament baix certes condicions), i pot estimular la funció immunològica en aumentar el número de leucocits. La arginina està involucrada en la síntesis de creatina, poliaminas i en l'ADN. S'ha comprovat que en les cèlules endotelials vasculars la L-arginina és el precursor de la síntesis d'òxit nítric (NO).[3] Pot disminuir el colesterol per a millorar la capacitat del aparat circulatori, aixina com estimular la lliberació d'hormona de creiximent (somatropina),[4] reduir els nivells de greix corporal i facilitar la recuperació dels deportistes pels efectes que té de retirar amoníac (residu muscular resultant del eixercici anaeròbic) dels músculs i convertir-ho en urea que es excreta per l'orina.[5] S'ampra en la biosíntesis de la creatina. Se sol trobar en certs productes ergogénicos que contenen òxit nítric (NO) ya que potencia els efectes vasodilatadorés.[6]

La arginina es caracterisa per tindre un grup guanidinio (H-N=(NHR)NH2), i per lo tant quan es ioniza té menor densitat de càrrega que atres aminoàcits com la lisina, i major que l'histidina. La arginina és un aminoàcit que s'inclou en les dietes equilibrades dels gats, la seua absència pot provocar sérios trastorns relacionats en excés d'amoníac en els seus teixits.[7]

La descarboxilación de la arginina produïx l'agmatina

Història

La arginina va ser aïllada per primera volta d'extracte de llavors de lupino en 1886. La arginina és un aminoàcit que s'utilisa en ingredients de moltes cremes cosmètiques, en la falsa idea de supondre que la seua aplicació epidérmica seria capaç d'estimular la proteïna i transformar-la en múscul. Molts estudis han intentat sostraure de diversos modos la arginina de forma pura o en olis, pero resulta complicat, ya que de la mateixa manera que la vitamina C i molts atres substrats, es destruïx en la calor, entre 39 i 50 °C. La arginina es troba en la gran majoria de productes de la mar, peix, mariscs, crustacis, grans mamífers aquàtics com les ballenes fan un oli en elles, eixe oli és demandat per diverses empreses cosmètiques pel seu contingut en arginina.

Biosíntesis

La arginina se sintetisa de citrulina per acció seqüencial de les enzimes citosólicas argininosuccinato sintetasa (ASS) i de l'argininosuccinato liasa (ASL). Açò és energèticament costós, ya que la síntesis de cada molècula d'argininosuccinato requerix la hidrólisis d'adenosín trifosfato (ATP) a adenosín monofosfato (AMP); i. i., dos ATP equivalents. La Citrulina pot proveir-se de múltiples fonts:

  • de la arginina via òxit nítric sintetasa (NOS);
  • de l'ornitina via catabolisme de la prolina o de la glutamina/glutamato;
  • de la dimetilarginina asimètrica (ADMA) via DDAH. Els camins d'enllaços arginina, glutamina, prolina són bidireccionals. O siga, l'utilisació neta o producció d'eixos aminoàcits és altament depenent del tipo de cèlula i de l'estat de desenroll. En el cos, la síntesis d'arginina ocorre principalment via l'eix intestinal–renal, a on els epitelis del intestí prim, que produïx citrulina primàriament des de la glutamina i de glutamato, colabora en les cèlules tubulars proximals del renyó, que extrau citrulina de la circulació i la convertix en arginina, que és colocat en la circulació. Conseqüentment, anomalies intestinals o de funció renal pot reduir la síntesis endógena d'arginina, fent necessari pujar el requeriment de l'aminoàcit en la dieta. La síntesis d'arginina des de la citrulina ocorre a baix nivell en molts atres teixits, i la capacitat tisular de sintetisar arginina pot incrementar-se marcadament baix circumstàncies que també induïxen la sintetasa òxit nítric (iNOS). Aixina, la citrulina, un coproducto de la reacció NOS-catalizada, pot reciclar-se a arginina en el camí bioquímic citrulina-NO o camí arginina-citrulina. Açò es demostra pel tipo de teixits, la citrulina pot substituirse per arginina en varis graus per a soportar la síntesis de NO. No obstant, la citrulina s'acumula junt en nitrat i nitrit, les formes finals estables de NO, en les cèlules productores de NO.[8][9]
Biosíntesis d'arginina

Referències

  1. ↑ «Amino acids: chemistry, functionality and selected senar-enzymatic post-translational modifications».J Proteomics.75(8)doi:10.1016/j. jprot.2012.01.041.
  2. ↑ «Arginine: biochemistry, physiology, and therapeutic implications».JPEN. Journal of parenteral and enteral nutrition.10(2)
    227–238.ISSN 0148-6071.doi:10.1177/0148607186010002227.Consultat el 2023-07-28.
  3. ↑ «Vascular endothelial cells synthesize nitric oxide from L-arginine».Nature.333(6174)
    664–666.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/333664a0.Consultat el 2023-07-28.
  4. ↑ «Arginine stimulates growth hormone secretion by suppressing endogenous somatostatin secretion».The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism.67(6)
    1186–1189.ISSN 0021-972X.doi:10.1210/jcem-67-6-1186.Consultat el 2023-07-28.
  5. ↑ «The prevention of ammonia toxicity by L-arginine and related compounds».Archives of Biochemistry and Biophysics.59(1)
    302–303.ISSN 0003-9861.doi:10.1016/0003-9861(55)90490-2.Consultat el 2023-07-28.
  6. ↑ «Effects of injecting excess arginine on rat pancreas».The Journal of Nutrition.114(3)
    467–471.ISSN 0022-3166.doi:10.1093/jn/114.3.467.Consultat el 2023-07-28.
  7. ↑ «Arginine metabolism in cat kidney».The Journal of Physiology.491 ( Pt 2)(Pt 2)
    471–477.ISSN 0022-3751.doi:10.1113/jphysiol.1996. sp021231.Consultat el 2023-07-28.
  8. ↑ «Enzymes of arginine metabolism».The Journal of Nutrition.134(10 Suppl)
    2743S–2747S; discussion 2765S–2767S.ISSN 0022-3166.doi:10.1093/jn/134.10.2743S.Consultat el 2023-07-28.
  9. ↑ «The L-arginine-nitric oxide pathway».The New England Journal of Medicine.329(27)
    2002–2012.ISSN 0028-4793.doi:10.1056/NEJM199312303292706.Consultat el 2023-07-28.

Vore també

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arginina&oldid=1339923»