Lupinus albus
El lupino,[1] altramuz,[2] chocho, chorcho, entremozo, altramuz blanc, lupín blanc, lupino blanc o almorta (Lupinus albus L.) és una espècie leguminosa de la família Fabaceae i subfamília Faboideae. El terme lupín s'aplica, especialment en Argentina, als grans de les varietats amargues.[3]
Posseïx un frut achatado que sol ser utilisat per a alimentar ganados. És també comestible per al ser humà si prèviament se li lleva el amargor despuix d'un amere en aigua en sal de per lo manco una hora, o si es tracta dels cridats altramuces dolços, que es consumixen directament sense tractament previ per calor ni amere.[4]
L'ingesta de altramuz no provoca latirismo —intoxicació crònica produïda pel consum de l'atra planta denominada "almorta" (Lathyrus sativus) —, puix solament esta última conté el aminoàcit neurotóxico que produïx dita malaltia. Els altramuces contenen una série de substàncies anomenades alcaloides, com la lupanina o la lupinina.
Característiques botàniques
[editar | editar còdic]En general, les plantes del gènero Lupinus poden ser de dos tipos: anuals o perennes, de raïls profundes, sent les principals molt fortes, fulls digitadas en varis foliolos, #inflorescència terminals molt visibles, baïnes comprimides, de forma oval o quadrangular, contenint poques llavors.
Generalment autógamas i un percentage de alogamia entre el 4 i el 10 %. Fecundació entomófila. Ramificació dicotòmica, podent tindre tres i fins a quatre estrats de ramificacions, apareixent les #inflorescència en els punts de ramificació. Presentant quan el desenroll és bo tres pisos de baïnes i, a voltes, quatre.
A continuació es detalla la clau per a l'identificació de subespecies de Lupinus albus L. (Kurlovich, 1998):
1. En roseta. Corola blava obscur en taques blanques. Baïnes 60-80 x 11-14 mm, que s'esclafen en la madurea, llavors 7-10 x 6-8 x 2-3 mm, marró obscur, testa impermeable..................................................subsp. graecus.
- Sense roseta.Corola rosa, blava, grisa, blava clar i blanca. Baïnes 80-150 x 16-290 mm, que no s'esclafen en la madurea, llavors rosades o blanques, en testa permeable..................................................................................................2
2. Plantes vellosas. #Inflorescència allargades, fràgils. Flors roses o blaves, cáliz en bràctees............................................................subsp. termis
- Plantes alguna cosa vellosas. Inflorescència curta i més o menys compacta. Flores grisáceas, blau clar, blanques. Cáliz sense bràctees.............................................................subsp. albus
#Aprofitament
[editar | editar còdic]El lupino dolç pot entrar a formar part de les racions de remugants no té llimitació especial alguna, i en la de monogástricos suplementándolos en metionina i lisina sintètiques.
En les varietats lo la seua ocupació està llimitada pels #alcaloide que contenen,[4] per lo que cal desamargarlos, per a que no nos llímit la seua toxicitat, per mig de cocció i maceración. Este procediment també es pot realisar amerant els altramuces en aigua en sal per 10 hores. Aixina mateix algunes persones els exponen al sol per varis dies. No obstant i sense importar el procediment que s'utilise es deu suspendre el seu consum si se sent un amargor, ya que açò pot significar la presència dels #alcaloide.[5]
La digestibilidad del lupino pels animals és bona, inclús en les varietats calificades com a amargues.
Comparació en atres aliments
[editar | editar còdic]Quadro que compara les seues característiques alimentícies en matèria seca en comparació a la coca de soja, faves i pésols. Segons Cultius herbáceos extensius, d'Andrés Guerrero.[6]
| Cendres | Celulosa | Almidó | Proteïnes | Lisina | A.A. Azufrados | Olis | Glúcits | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Coca de soja | 6,5 | 4 | 0 | 55 | 3,5 | 1,8 | 1,5 | 33 |
| Lupino blanc | 4,5 | 11-13 | 0,5 | 38-40 | 2,0 | 1,0 | 6-11 | 35 |
| Faves | 3,5 | 8,5 | 40 | 30 | 1,8 | 0,6 | 1,5 | 14 |
| Pésols | 3 | 6 | 33-48 | 27 | 1,8 | 0,6 | 2,8 | 11-26 |
Com es pot observar en el quadro anterior, el lupino té major contingut en proteïnes, que ademés són més riques en aminoàcits azufrados que les faves; i sent més pobre en lisina que en la coca, la falta es pot vore compensada pel seu alt contingut en proteïnes totals.
Pot substituir fins a un 25 % de la soja en l'alimentació d'aus sense que hi haja diferències significatives i per a nivells més alts de substitució es pot suplementar en lisina i metionina.
La calitat de la albúmina és superior a la de l'ou.
Un defecte és el seu baix valor energètic i la flatulència que provoca en monogástricos. El clafoll es digerix fàcilment.
Un atre aprofitament distint al forrajero és com a guaret semillado, és dir per a enterrar en vert, per la seua alta fixació de nitrogen.
Exigències del cultiu
[editar | editar còdic]Solc
[editar | editar còdic]La major llimitació per al cultiu del altramuz és el seu caràcter calcífugo, açò és, no tolera la presència de #carbonat en el sol, lo que impedix el seu cultiu en sols en pH superior a 6,8 o en els que contenen calcio actiu. L. albus prospera en sols en pH entre 6-6,8, sent la més tolerant de les espècies cultivables del gènero.
Necessita sols ben drenados, puix el encharcamiento provoca podrimenta en les seues raïls.
Pot créixer en sols poc fèrtils, pero és l'espècie que més exigix de les cultivades.
La humitat
[editar | editar còdic]No necessita molta pluja; les majors exigències coincidixen en la floració.
Temperatura
[editar | editar còdic]Prou tolerant a la fredor, encara que este factor depenga en gran mida de la varietat. Si els hiverns poden ser frets no és aconsellable sembrar en autumne. En tal cas se sembra a finals d'hivern i principis de primavera, lo que evita les pèrdues per les gelades, encara que el rendiment és menor.
Pràctiques de cultiu recomanades
[editar | editar còdic]Abonat
[editar | editar còdic]La fixació de nitrogen pels Rhizobium seria suficient per a cobrir les seues necessitats. Sent la llavor pobra en aminoàcits azufrados és possible que abonant en superfosfato de calç, es puguen cobrir certes necessitats de sofre en terrenys pobres, de manera que es traduïxquen en una millora de les característiques alimentícies del gra, especialment de l'aminoàcit metionina.
Preparació del terreny
[editar | editar còdic]Per la forta correlació entre el desenroll de la part aérea i la profunditat de la raïl són convenients llabors profundes, seguides d'atres més llaugeres i superficials que precediran a la sembra.
Sembra
[editar | editar còdic]Es recomana una sembra en llínees separades de 50-60 cm i en una separació de plantes de 10-15 cm. Les sembres d'autumne deuen ser primerenques, per a que la primera floració no siga a massa altura de modo que la planta fructifique més.
Eliminació de flora arvense
[editar | editar còdic]Es podran aplicar herbicida recomanats i permesos de presiembra, postsiembra i/o preemergencia segons les herbes que es vullguen destruir.
Llabors
[editar | editar còdic]Passes en cultivador entre llínees.
Recs
[editar | editar còdic]Es tracta d'un cultiu típic de seca, lo que no vol dir que no siga recomanable per a una millor fructificació un rec de 300 a 500 m³/ha, 15 dies despuix del començ de la floració.
Recolecció
[editar | editar còdic]Cosechadora en barra de cort molt baixa per a no perdre les baïnes de la primera floració, durant les primeres hores del matí per a que la dehiscencia siga la menor possible.
Quan l'aprofitament és directe com a rastoll no hi hauria recolecció i podria ser adequat en les varietats dolces per a ganado oví, controlant el consum, o per a entrar en estiu en ganado porcí.
Lloc en les alternatives
[editar | editar còdic]Sempre precedint al cereal que vaja a aprofitar la fixació de nitrogen.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://dle.raer.és/?aneu=NinNH3X
- ↑ Este nom —molt usat en Espanya— deriva del àrap at-turmus i este a la seua volta del grec θέρμος.
- ↑ Planchuelo, Ana María; i Fonts, I. (2007): «Evaluació dels components de les llavors de lupino blanc (Lupinus albus L.) en relació als seus usos medicinals» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en espanyol publicat en les XXXI Jornades Argentines de Botànica (Plantes Vasculars i Briófitas), en el Bolletí de la Societat Argentina de Botànica, 42 (suplement); 2007.
- ↑ 4,0 4,1 Mentres que en les denominades varietats amargues (tòxiques) el contingut en #alcaloide va de l'1,5 al 2 %, en les varietats dolces tant de L. albus com d'atres altramuces el contingut és tan sol del 0,05 %.
- ↑ «Beneficis dels altramuces i com consumir-los».
- ↑ Guerrero, Andrés: Cultius herbáceos extensius. Edicions Mundi-Prensa, 6.ª edició.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mañez, Salvador; i Giner, Rosa: Farmacognosia: de la natura al medicament. Valéncia (Espanya): Publicacions Universitat de Valéncia.
- Carravedo Fantova, Miguel; i Mallor Giménez, Cristina: Varietats autòctones de llegums espanyols conservats en el Banc de Germoplasma d'Espècies Hortícoles de Saragossa.
Guerrero, Andrés: Cultius herbáceos extensius. Edicions Mundi-Prensa, 6.ª edició.
- Anuari d'Estadística 2009 del MARM (Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí).
- Introducció del Anuari d'Estadística del MARM.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lupinus albus.
Wikispecies té un artícul sobre Lupinus albus.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Lupinus albus en el Viccionari.
- Lupins (en Plantilla:Obtener idioma)
- «Lupinus», artícul en el lloc web EOL (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lupinus albus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.