Anar al contingut

Núcleu arcuato

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El núcleu estovat o arcuato és un grup de neuronas localisades en la regió medial i posterior del hipotàlem. Té vàries funcions fisiològiques, participa en la regulació de la sacietat i secreta diferents hormones que actuen sobre l'hipòfisis, entre elles l'hormona liberador de gonadotrofina.[1][2]

Ubicació

Es troba situat en el hipotàlem, en la regió medial i posterior de la zona adjacent al tercer ventrícul cerebral, en contacte i immediatament per damunt de l'Eminència mija (ME).

Funció

Diferents grups de neurones situades en el Núcleu arcuato (AN en anglés) secretan varis neurotransmisores i neuropèptids, entre ells neuropèptid I,  substància P, hormona liberador de gonadotrofina, hormona liberador de hormona del creiximent, dopamina, betaendorfina i proopiomelanocortina.[3]

Vàries poblacions de neurones del núcleu arcuato (AN), són capaços de respondre a canvis en la concentració de glucosa. Estes neurones de el AN, combinen els canvis en els nivells de glucosa en sanc, en una complexa ret de respostes neuroquímicas i neurofisiològiques, que controlen l'ingesta d'aliments i la conducta alimentària.
La via de la melanocortina es forma a partir de poblacions neuronals localisades en el AN en accions antagónicas.
Les neurones orexigénicas que sintetisen el neuropèptid I (NPY) i el pèptid relacionat en agutí (AgRP) aumenten l'ingesta d'aliments i reduïxen la despesa energètica.[4]

S'observen efectes contraris quan s'estimulen les neurones anorexigénicas, incloses les neurones proopiomelanocortina (POMC). L'excitació aguda de les neurones POMC disminuïx l'ingesta d'aliments.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Anatomia del hipotàlem i l'hipòfisis. Neurowikia. Consultat el 15 de novembre de 2019.
  2. ↑ Sistema neuroendocrino. Hipotàlem i hipòfisis. (2017). Universitat de Cantàbria. Consultat el 15 de novembre de 2019.
  3. ↑ “Formation of projection pathways from the arcuate nucleus of the hypothalamus to hypothalamic regions implicated in the neural control of feeding behavior in mice” . The Journal of Neuroscience 24 (11): 2797–805. doi:10.1523/JNEUROSCI.5369-03.2004. PMID 15028773.
  4. ↑ Sants J.L.(2009).«Sistema leptina-melanocortinas en la regulació de l'ingesta i el pes corporal».Rev Méd Chile.SciELO.137(9)
    1225-1234.Consultat el 5 de novembre de 2020.
  5. ↑ (2012).«Obesitat monogénica humana: paper del sistema leptina-melanocortina en la regulació de l'ingesta d'aliments i el pes corporal en humans».Anals Sis Sant Navarresa.SciELO.35(2)Consultat el 5 de novembre de 2020.