Els neuropèptids[1] són molècules chicotetes, formades per l'unió de tres o més aminoàcits, i són pèptids que mostren acció sobre el sistema nerviós. Els neuropèptids poden eixercir funcions com neurotransmisores pero també s'han descrit com neuromoduladores i neurohormonas. Els neuropèptids estan relacionats en alguns pèptids que funcionen en la perifèria com a hormones, i que també tenen funcions neuronals com neuropèptids.
La funció cerebral dels neuropèptids pot ser tant estimulant com a inhibidora, produint entre atres coses: analgèsia, gana, sacietat, somi o ansietat.[2]

Estructura d'un neuropèptid de nou aminoàcits: l'oxitocina el hormona del part. Cada aminoàcit està representat en un color i el seu respectiu abreujament.

Característiques

S'han identificat al voltant de 100 neuropèptids de fonts biològiques. La seua dimensió pot variar des de dos aminoàcits, com la carnosina, fins a més de 40 com l'hormona liberador de hormona adrenocorticotropa (CRH, de l'anglés corticotropin-releasing hormone).[3]

*
Neuropèptids
número d'aminoàcits nom del pèptid cèlula productora
. . 3 aa TRH parvocelulares del núcleu Paraventricular
... 9 aa Oxitocina Magnocelulares dels núcleus supraópticos i paraventriculares
... 9 aa Vasopresina Magnocelulares dels núcleus supraópticos i paraventriculares
..11 aa Substància P intestí, cèlules enterocromafines
..14 aa Somatostatina
..22 aa Motilina estòmec, cèlules enterocromafines/M.
..28 aa Ghrelina estòmec, cèlules endócrinas P/D1.
..36 aa Polipèptit pancreàtic PPY pàncrees, cèlula PP/F.
..36 aa. Neuropèptid I NPY
..36 aa. Pèptid YY PYY íleo i còlon, cèlules L.
..39 aa ACTH
..41 aa CRH
..44 aa GHRH
198 aa Prolactina
... 5 aa Encefalina
.16-30 aa Endorfina

Classificació

Els neuropèptids (neuromoduladores o cotransmisores) es poden dividir en grups:

Referències

  1. ↑ OMS, OPS (ed.): «Neuropèptids». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual en Salut. Consultat el 9 de novembre de 2019.
  2. ↑ (2015).«Neuropèptids en l'encéfal humà».EndocrinologíaMedicina & Laboratori.21(7-8): 349-353.Consultat el 12 de novembre de 2019.
  3. ↑ C Felipe Piñol Jiménez (2009). Hormones i neuropèptids gastrointestinals,, Ciències Mèdiques. Consultat el 12 de novembre de 2019.
  4. ↑ Nemeroff, Charles B. (2006). Tractat de psicofarmacologia (en es), Elsevier Espanya. ISBN 9788445814260. Consultat el 18 d'octubre de 2017.