Hormones liberador i inhibidores
Les hormones liberador i inhibidores són hormonas l'objectiu principal de la qual és controlar la lliberació d'atres hormones, ya siga estimulant o inhibint la seua lliberació. També es varen cridar liberinas i estatinas (respectivament), o factors de lliberació i factors d'inhibició..
Eixemples d'elles són les hormones hipotalàmiques-hipofisarias abans cridades factors hipotalámicos del eix hipotàlem-hipofisario que es poden classificar des de varis punts de vista: són hormonas, que tenen el seu orige en l'hipotàlem; són hormones hipofisiotrópicas és dir que estan dirigides i actuen sobre l'hipòfisis, i són hormones tróficas que tenen atres glándulas endocrinas com el seu objectiu i que determinen la seua funció i desenroll.
Per eixemple, l'hormona liberador de tirotropina (TRH) és lliberada des del hipotàlem en resposta a nivells baixos de secreció d'hormona estimulant de la tiroides (TSH) de la glándula hipòfisis. La TSH, a la seua volta, està baix el control de retroalimentaació de les hormones secretadas per la glándula tiroides: T4 i T3. Quan el nivell de TSH és massa alt, T4 i T3 retroalimenten al cervell per a detindre la secreció de TRH.
Mecanisme
[editar | editar còdic]Les hormones liberador aumenten (o, en cas de factors inhibidors, disminuïxen) la concentració intracelular de calcio (Ca2+), lo que dona com resultat la fusió de vesícules de la respectiva hormona primària.
Per a GnRH, TRH i GHRH, l'aument de Ca2+ es conseguix per mig de l'acoplament del hormona liberador i l'activació dels receptors acoplats a la proteïna G acoplats a la subunitat alfa Gq, activant la via IP3/DAG per a aumentar el Ca2+.[1] Per a la GHRH, no obstant, esta és una via menor, sent la principal la via depenent de cAMP.[2]
Investigadors notables
[editar | editar còdic]Roger Guillemin i Andrew W. Schally varen ser guardonats en el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1977 per les seues contribucions a la comprensió de "la producció de hormones peptídicas del cervell"; estos científics varen aïllar primer TRH i GnRH de forma independent i després varen identificar les seues estructures.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Costanzo, Lindo S. (2007). Physiology, 4th edition edició (en en), p. 237. OCLC 63279575. ISBN 978-0-7817-7311-9.
- ↑ Boulpaep, Emile L. (2005). Medical physiology : a cellular and molecular approach, Updated ed edició (en en), Elsevier Saunders, p. 1300. OCLC 56191776. ISBN 1-4160-2328-3.
- ↑ The Journal of Endocrinology.184(1)
- 11–28.ISSN 0022-0795.doi:10.1677/joe.1.05883.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hormonas liberadoras e inhibidoras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.