Triyodotironina
La triyodotironina, també coneguda com a T3, és una hormona tiroidea. Afecta a casi tots els processos fisiològics en el cos, incloent creiximent i desenroll, metabolisme, temperatura corporal i ritme cardíac.[1] La seua funció és estimular el metabolisme dels hidrats de carbono i grasses, activant el consum d'oxigen, aixina com la degradació de proteïnes dins de les cèlules.
La producció de T3 i la de la seua prohormona tiroxina (T4) és activada per la tirotropina (o TSH), la qual és secretada per la glándula pituïtària en resposta a la Hormona liberador de tirotropina (o TRH) hipotalámica. Esta via es regula a través d'un procés de retroalimentación de bucle tancat: les concentracions elevades de T3 i T4 en el plasma sanguíneu inhibixen la producció de TSH en la pituïtària i de TRH en l'hipotàlem. Quan les concentracions de dites hormones disminuïxen, la pituïtària incrementa la producció de TSH, i per estos processos, es crea un sistema de control de retroalimentación negativa per a regular la cantitat d'hormones tiroidees que hi ha en el torrent sanguíneu.
Els efectes de la T3 en els teixits són al voltant de quatre voltes més potents que els de el seu prohormona T4, ya que esta s'unix en major afinitat als receptors.[2] De les hormones tiroídicas produïdes pel cos humà, solament un 20% és T3, mentres que el 80% és T4. Aproximadament el 85% de la T3 circulant és formada a través de l'eliminació de l'àtom yodo unit a l'àtom carbono número cinc de la T4. La concentració de T3 en el plasma sanguíneu humà és aproximadament una quadragèsima part que la de T4. Açò s'observa, de fet, per la curta vida mija de la T3, que és només de 2,5 dies.[3] En comparació, la vida mija de la T4 és de 6,5 dies.
Producció d'Hormones tiroidees
[editar | editar còdic]La T3 és una hormona metabólicamente activa produïda en la glándula tiroides o per la desyodación de la T4. Esta és desyodada per les enzimas yodotironinas desyodinasas per a produir triyodotironina:
- Tipo I present dins del fege i representa el 80% de la desyodación de la T4
- Tipo II present dins de la glándula pituïtària.
Les hormones tiroidees són sintetisades en les cèlules foliculars de la glándula tiroidea de la següent manera:
- El transportador actiu secundari de Na+/I- transporta dos ions de sodi a través de la membrana de la cèlula folicular junt en un ion de yodo. S'utilisa el gradient electroquímic del Na+ per a moure a l'I- en contra del seu.
- La peroxidasa tiroidea oxida dos I- per a formar I2, la forma activa. El poder reductor ve en última instància de la glucosa-6-fosfat
- Simultàneament se sintetisa la proteïna tiroglobulina en el retícul endoplasmático de la cèlula folicular, esta es processa en l'aparat de golgi i és finalment yodada per la mateixa enzima en la posició 3 (formant Monoyodotirosina o MIT) o en les posicions 3 i 5 (formant Diyodotirosina o DIT).
- Una volta yodada és transportada a la zona externa de lumen coloidal a on dimeriza per acció de la Peroxidasa tiroidea en atres tiroglobulinas MIT o DIT, formant les hormones triyodotironina i tetrayodotironina o T4 ademés d'atres combinacions que no semblen ser funcionals. Totes estan encara unides a la tiroglobulina.
- La tirotropina lliberada per la glándula pituïtària s'unix als seus receptors en la membrana basolateral de les cèlules foliculars (receptors acoplats a proteïnes G) i estimula la endocitosis de vesícules del coloide a través de pseudópodos de les mateixes.
També estimula la captació de yodo. - Les vesícules endocitadas que contenen les tiroglobulinas yodadas es fusionen en els lisosomas de les cèlules foliculars a on l'activitat proteasa separa de la tiroglobulina tant les tironinas T3 i T4 com les tirosinas MIT i DIT.
- Les hormones T3 i T4 són lliberades a la sanc per exocitosis en la membrana apical mentres que la tiroglobulina, MIT i DIT són desyodadas en la cèlula folicular i reciclades.
Mecanisme d'acció
[editar | editar còdic]La T3 (i T4) s'encaixen a receptors nuclears, receptors d'hormona tiroidea. La T3 (i T4) són prou lipofílicas i són capaços de travessar les bicapas de fosfolípits de les cèlules objectiu. La lipofilia de la T3 (i T4) requerixen el seu encaix a una proteïna transportadora cridada globulina fijadora d'tiroxina (TBG) per al seu transport en la sanc. La sensibilitat del teixit a la T3 és modulada a través del receptor tiroidea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2018. Consultat el 25 d'agost de 2010.
- ↑ http://www.endocrineweb.com/thyfunction.html
- ↑ "Drug Information: Uses, Side Effects, Drug Interactions and Warnings" RxList
- ↑ Walter F., PhD. Boron (2003). Medical Physiology: A Cellular And Molecular Approaoch, Elsevier/Saunders, pp. 1300. ISBN 1-4160-2328-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triyodotironina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.