Anar al contingut

Cèlules ECL

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les cèlules similars a les enterocromafines o cèlula ECL (de l'anglés) és un tipo de cèlula neuroendocrina trobada en les glàndules gàstriques del estòmec per baix de l'epiteli, i en estreta rodalia de les cèlules parietals. El nom d'estes cèlules ("enterocromafin like") es deriva de la seua ubicació entérica i de la seua afinitat a les tinción basades en el crom i l'argent. Les cèlules ECL es troben en les glàndules de les regions del fundus i cos. Elles sintetisen, almagasenen i segreguen histamina, la qual és essencial per a estimular la secreció d'àcit clorhídric estomacal.

Història

[editar | editar còdic]

Les cèlules ECL varen ser observades a mitan de la década de 1870.
Les ECL (cèlules que són solament argirofilas) formen part del grup de les cèlules enteroendócrinas (EEC en anglés). La nomenclatura del grup EEC va ser adoptada en Wiesbaden en 1969, i està basada en la seua apariència microscòpica electrònica.[1]
En 1971 Capella i Hakanson varen descobrir el paper que jugaven les cèlules ECL com a productores de histamina en els mamífers.[2]

Morfologia

[editar | editar còdic]

Les cèlules ECL poden visualisar-se per mig de microscopia de llum, inmunocitoquímica, i tècniques de microscopia electrònica.[3]

Microscopía òptica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Cèlules ECL argirofilas visibles en marró en la tinción de Grimelius. En C a mijà aument. En D vista a gran aument del requadro en C. La barra correspon a 10 µm. Mucosa del Estòmago.

Les cèlules ECL varen resultar difícils de reconéixer en el microscopi de llum. Es localisen per baix del fondo de les glàndules oxinticas, són poques i s'teñir débilment i en forma parcial per mig de la tinción de rutina de HyE.
Són chicotetes en un tamany de 8-10 µm de diàmetro, de forma irregular en protrusión citoplasmàtiques numeroses i prominents. Presenten un gran núcleu excèntric que s'teñir obscur, ubicat sobre una citoplasma clara, pobrement eosinofílico per la presència de numeroses vesícules translucidas de formes variables en un centre obscur.[2]
Varen deure desenrollar-se tinción especials per a poder identificar estes cèlules en el microscopi de llum. Els investigadors varen trobar que les cèlules endocrinas ECL eren argirofilicas, ya que requerien un agent reductor per a que els ions d'argent precipitaren en el seu interior.[4] Eixemples d'estes tinción argirófilas són: la de Grimelius, la de Chirukian-Schenk i la de Sevier-Munger.

Microscopía electrònica

[editar | editar còdic]

Les cèlules ECL són les millor definides per la seua ultraestructura característica que permet distinguir-les de tots els atres tipos de cèlules endócrinas de la mucosa gàstrica.
Les cèlules ECL mostren una ultraestructura en numeroses vesícules secretorias grans, pocs grànuls electrondensos i chicotetes microvesículas clares.

  • Les vesícules secretorias són organelos electronlúcidos grans tancats per membrana, que a voltes posseïxen un centre dens chicotet localisat excéntricament. Tenen un diàmetro de 125-500 nm.
  • Els grànuls estan rodejats per membrana, mostren un centre electrondenso i un halo clar prim entre la membrana i el centre dens. Tenen un diàmetro chicotet entre 25-200 nm.
  • Les microvesículas clares són electrolúcidas, sense centre dens, en un diàmetro de 25-125 nm.

Inmunohistoquímica

[editar | editar còdic]

Les cèlules ECL poden ser demostrades per inmunocitoquímica, degut a que elles contenen histamina i l'enzima formadora de histamina cridada Histidina decarboxilasa (HCD) (EC 4.1.1.22) i abdós poden ser detectades químicament per marcage específic.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2013).«Signaling pathways in control of gastric acid secretion and food-stomach-bone axis revealed by gene expressió profiling in the stomach of genetically targeted mice deficient in CCK1 receptor and gastrin/CCK2 receptor».FASEB Journal.vol. 27(no.1 Supplement1093.25)
  2. 2,0 2,1 (2005).«Distribució topogràfica de les cèlules neuroendocrinas de l'estòmec en pacients en ulcus péptico».Tesis.Universitat de Granada.
  3. (2012).«Effects of Helicobacter pylori infection and long-term proton pump inhibitor use on enterochromaffin-like cells».Ann Gastroenterol.25(2)
    123–127.
  4. (2004) GI Tract, General Pathology of Endocrine Growths.
  5. «The biology and physiology of the ECL cell.».Yale J Biol Med..67(3-4)
    123–134.