Hidroponía
La hidroponía o agricultura hidropónica (del Grec ὕδωρ [hýdōr] ‘aigua’, i πόνος [ponos] ‘llabor’, ‘treball’[1]) és un método utilisat per a cultivar Plantes usant dissolució minerals en lloc de sol agrícola. Les raïls reben una solució nutritiva i equilibrada dissolta en aigua en els elements químics essencials per al desenroll de les plantes, que poden créixer en una solució acuosa únicament, o be en un mig inerte, com a arena llavada, grava o perla, entre moltes atres.
Característiques
De forma equivalent a les plantes aerobicas flotants, la tala dels cultius hidropónicos també absorbixen els minerals essencials per mig d'ions inorgànics dissolts en l'aigua i minerals que es troben dins d'elles. En condicions naturals, el sol actua com a reserva de nutrients i minerals, pero el sol en sí no és essencial per a que la planta creixca. Quan els nutrients minerals de la terra es dissolen en aigua, les raïls de la planta són capaces d'absorbir-los. Quan els nutrients minerals són introduïts dins del suministrament d'aigua de la planta, ya no es requerix el sol per a que la planta prospere. Casi qualsevol planta terrestre pot créixer en l'hidroponía, encara que algunes poden fer-ho millor que unes atres. L'hidroponía és també una tècnica estàndar en l'investigació biològica i en l'educació, i un popular pasatiempo.[2]
Actualment, esta activitat està alcançant un gran auge en els països a on les condicions per a l'agricultura resulten adverses. Combinant l'hidroponía en un bon maneig del hivernàcul s'apleguen a obtindre rendiments molt superiors als que s'obtenen en cultius a cel obert.
És una forma senzilla, neta i de baix cost per a produir vegetals de ràpit creiximent i generalment rics en elements nutritius. En esta tècnica d'agricultura a chicoteta escala s'utilisen els recursos que les persones tenen a mà, com a materials de rebuig, espais sense utilisar i temps lliure.
L'hidroponía o cultiu sense sol ha conseguit estàndarts comercials, i que alguns aliments, i jóvens plantes de tabac es cultiven d'esta manera per diverses raons que tenen que vore en la falta de sols adequats; per sols contaminats per microorganismes que produïxen malalties a les plantes o per usar aigües subterrànees que varen degradar la calitat d'eixos sols.
Este tipo de cultiu s'ha ampliat igualment a plantes ornamentals, tals com el "bambú" de la sòrt.
Al no usar sol ya no es conta en l'efecte esmortidor o buffer que brinda un sol orgànic/mineral pròpiament tal, això té també diversos problemes en l'oxigenaació de les raïls; i no és alguna cosa que puga cridar-se net quan es realisa a escala comercial. Per a gent en temps lliure que vol divertir-se, per a investigació, per a demostracions a alumnes sobre l'esencialitat de certs elements químics, encara per a qui vullga cultivar en un contenidor o un chicotet cup. Per a cultivar en naus espacials o per a cultius a gran escala, presentarà diversos nivells de complexitat, sobretot si es vol que siga una activitat econòmica i tinga baix impacte ambiental.cita requerida
La classificació dels cultius hidropónicos ha evolucionat més recentment cap a formes obertes o tancades, depenent de si bolquen l'efluent o reutilisen la solució nutritiva com a forma de protecció ambiental i una major economia en la seua utilisació.
Història
Les solucions minerals per a l'aporte de nutrients requerides per a cultius hidropónicos no varen ser desenrollades fins al XIX. Els jardins per cubrimiento de parts de llac dels azteques (chinampas) utilisaven terra. Els Jardins Colgantes de Babilonia eren jardins supostament irrigats des del terrat pero no hi ha evidències de que utilisaren hidroponía.cita requerida
L'idea del cultiu de plantes en àrees ambientalment controlades també existia en Roma. L'emperador romà Tiberio va introduir el cultiu del pepino[3] per mig de tècniques hidropónicas.
L'estudi de l'hidroponía data des de 382 a. C. pero la primera informació escrita és de 1600, quan el belga Jan van Helmont va documentar la seua experiència sobre que les plantes obtenen substàncies nutritives a partir de l'aigua. El primer treball publicat sobre creiximent de plantes terrestres sense sol va ser, Sylva Sylvarum (1627) de Francis Bacon. Despuix d'això, la tècnica de l'aigua es va popularisar en l'investigació. En 1699, John Woodward va cultivar plantes en aigua i va trobar que el creiximent d'elles era el resultat de certes substàncies en l'aigua obtingudes del sol, açò en observar que les plantes creixien pijor en aigua destilada que en fonts d'aigua no tan purificades. En això va publicar els seus experiments d'esta tècnica en la menta verda.En 1804, De Saussure va expondre el principi de que les plantes estan compostes per elements químics obtinguts de l'aigua, sol i aire. Els primers en perfeccionar les solucions nutrients minerals per al cultiu sense sol varen ser els botànics alemans Julius von Sachs i Wilhelm Knop en la década de 1860. El creiximent de plantes terrestres sense sol en solucions minerals (solution culture) es va convertir ràpidament en una tècnica estàndar de l'investigació i de l'ensenyança i seguix sent àmpliament utilisada. Esta tècnica ara es considera un tipo d'agricultura hidropónica.
En 1928, el professor William Frederick Gericke de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, en Califòrnia va ser el primer en sugerir que els cultius en solució s'utilisaren per a la producció vegetal agrícola. Gericke va causar sensació en fer créixer tomates i atres plantes que varen alcançar tamanys notables (majors que les cultivades en terra) en solucions minerals lo que ho va dur a la realisació del seu artícul titulat «Acuacultura: un mig per a produir collites» (1929). Per analogia en el terme geopónica (que significa agricultura en grec antic) va cridar a esta nova branca hidroponía en 1937, encara que ell afirma que el terme va ser sugerit pel Dr. W.A. Setchell, de l'Universitat de Califòrnia de hydros (aigua) i ponos (cultura / cultive).
Els informes sobre este treball i la fervents afirmacions de Gericke de que l'hidroponía revolucionaria l'agricultura varen provocar una gran cantitat de peticions d'informació adicional. Gericke va refusar desvelar els seus secrets, ya que havia realisat els estudis en la seua casa i en el seu temps lliure. Este fet va provocar el seu abandó de l'universitat de Califòrnia. En 1940, va escriure el llibre, Complete Guide to Soilless Gardening (Guia Completa del Cultiu sense Sol).
Es va demanar a atres dos especialistes en la nutrició de les plantes de l'universitat de Califòrnia que investigaren sobre les afirmacions de Gericke. Dennis R. Hoagland i Daniel I. Arnon varen escriure el típic bolletí sobre agricultura en 1938, desacreditant les exagerades afirmacions fetes sobre l'hidroponía. Hoagland i Arnon varen aplegar a la conclusió de que les collites de cultius hidropónicos no eren millors que aquells cultius collits en bones terres. Els cultius estaven llimitats per atres factors que els nutrients minerals, especialment la llum. Estes investigacions, no obstant, varen passar per alt el fet de que l'hidroponía tenia atres ventages inclós el que les raïls de la planta tenen accés constant a l'oxigen i que la planta pot tindre accés a tanta o a tan poca aigua com necessite. Est és un dels errors més comuns quan el cultiu és sobre-irrigado o sub-irrigado, l'hidroponía és capaç de previndre que açò ocórrega, drenando o recirculando l'aigua que no absorbixca la planta. En cultius sobre terra l'agricultor necessita tindre suficient experiència per a saber en quanta aigua deu regar la planta. La solució en la que estaran en contacte les raïls deu estar suficientment oxigenada per a que el metabolisme radicular no es veja impedit.
Estos dos investigadors varen desenrollar vàries fòrmules per a solucions de nutrients minerals. Unes versions modificades de les solucions de Hoagland se seguixen utilisant hui en dia.cita requerida
Un dels primers èxits de l'hidroponía va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial quan les tropes nortamericanes que estaven en el Pacífic, varen posar en pràctica métodos hidropónicos a gran escala per a proveir de verduras fresques a les tropes en guerra en Japó en illes a on no hi havia sol disponible i era extremadament car transportar-les.
En els anys 60, Alen Cooper en Anglaterra desenrolle la Nutrient Film Technique. El Pabelló de la Terra, en el Centre Epcot de Disney, obert en 1982, va posar de relleu diverses tècniques de hidroponía. En décades recents, la NASA ha realisat investigacions extensives per a la seua CELSS (acrònim en anglés per a Sistema de Soport de Vida Ecològica Controlada).cita requerida
També en els 80 vàries companyies varen escomençar a comercialisar sistemes hidropónicos. En l'actualitat (2010) és possible adquirir un kit per a montar un chicotet sistema de cultius hidropónicos hogareños per menys de 200 €. Les tècniques de cultiu sense sol (CSS) són utilisades a gran escala en els circuits comercials de producció de plantes de tabac, (floating) descartant aixina les almácigas en sol que precisen bromur de metilo per a desinfectar el sol de malezas, patógenos i insectes. També en Holanda i atres països en alt grau de desenroll en cultius intensius les tècniques de CSS han alvançat, desenrollant indústries conexas i numeroses tecnologies relacionades en el desenroll de nous mijos de cultiu com la perlita, la llana de roca, la fibra de coco o cocopeat, la cascarilla d'arròs torrada i atres mijos apropiats.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ «hidroponía | Diccionari de la llengua espanyola» (en és-es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ «L'hidroponía i les seues característiques». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 6 de juny de 2015.
- ↑ «The Cucurbits of Mediterranean Antiquity: Identification of Taxa from Ancient Images and Descriptions».Annals of Botany.100(7)
- 1441–1457.ISSN 0305-7364.doi:10.1093/aob/mcm242.Consultat el 2023-02-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidroponía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.