Maricultura
La maricultura és una branca especialisada de l'acuicultura involucrada en el cultiu d'organismes marins per a productes alimenticis en estructures navals ubicades en mar obert, en una secció tancada de l'oceà, pràctica que diferix de la Acuacultura terres adins, que ampra estanys o canalés que s'omplin en aigua de zona intermareal.[1][2] Un eixemple de maricultura és el cultiu o granjas de peixos marins, ostres o algues en mar oberta o en la zona de costa. Esta activitat productiva requerix una metodologia i anàlisis previ a la seua operació diferent als estudis requerits per a sistemes de producció en granges terres adins com el cultiu de peixos i mariscs o algues en estanys de terra. La Maricultura requerix estudis batimétricos, de corrents, altura d'ones, i conjuntament en estos estudis, l'evaluació de les estructures navals de cultiu a amprar que seran seleccionades segons l'organisme a cultivar.[3] Els productes no alimenticis produïts per la maricultura inclouen: farina de peix, agar nutritiu, joyes (per eixemple, les perles cultivades), i cosmètics.
El desenroll de la maricultura deu ser sostingut per l'investigació bàsica i aplicada i pel desenroll en camps importants com la nutrició, la genètica, sistemes de gestió, manipulació del producte, i socioeconomía. Una opció consistix en sistemes tancats que no tenen interacció directa en l'entorn local.[4] No obstant, l'inversió i els costs operatius són actualment molt superiors a les gàbies obertes, lo que llimita al seu paper actual com criaderos.[1]
La acuicultura marina sostenible promet beneficis econòmics i ambientals. l'economia d'escala implica que la ganaderia pot produir peixos a un cost menor que la peixca industrial, donant lloc a una millor alimentació humana i l'eliminació gradual de la peixca no sostenible. Els peixos de maricultura també es consideren de major calitat que els peixos criats en estanys o tancs, i oferixen majors opcions d'espècies. El suministrament constant i control de calitat ha permés l'integració en els canals del mercat d'aliments.[1][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Katavic, Ivan. (1999). Mariculture in the New Millennium. [1] archivat en Wayback Machine. ACS, 223-229.
- ↑ «Seawater pond mariculture techniques». Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2013. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
- ↑ Mariculture Marine Science. Retrieved 14 January 2010.
- ↑ Schwermer, C.U., T.G. Ferdelman, P. Stief, A. Gieseke, N. Rezakhani, J. van Rijn, D. de Beer, and A. Schramm. 2010. Effect of nitrate on sulfur transformations in sulfidogenic sludge of a marine aquaculture biofilter. FEMS Microbial Ecology 72(3):476-480. [2]
- ↑ Brugere, Cecile, Muir, James F., & Young, James A. (1999). Green grow the fishes-Oh? Environmental attributes in màrqueting aquaculture products. Aquculture Economics & Management 3(1), 7-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maricultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.