Anàlisis d'orina
Un examen general d'orina (EGO), també cridat anàlisis d'orina o uroanálisis, consistix en una série d'exàmens efectuats sobre l'orina, constituint un dels métodos més comuns de diagnòstic mèdic.[1] Un examen complet consta de vàries determinacions: un examen macroscòpic, un examen físic-químic, un examen microscòpic i, si fora necessari, un urocultivo. L'anàlisis físic-químic es pot efectuar per mig de tires reactives els resultats de les quals es lligen d'acort als canvis de color.
Antecedents
Ya en l'antiguetat era comuna el diagnòstic de malalties en base en l'observació de l'orina. El método, denominat uroscopia, basat en l'observació de les propietats organolépticas de l'orina, va ser descrit per Galeno i la seua aplicació va tindre lloc per molts sigles en el context de la teoria dels quatre humor recolzada per Hipócrates.
Encara que la tecnologia d'anàlisis químic qualitatiu i quantitatiu va permetre des de finals del XIX la superació del método uroscópico, les propietats organolépticas, típicament olor i color, permeten encara un diagnòstic immediat de numeroses malalties.
Recollida de mostres
Les mostres per a l'anàlisis d'orina s'arrepleguen en un recipient net (preferiblement estèril).[2][3] La mostra pot arreplegar-se en qualsevol moment del dia,[4] pero és preferible la primera orina del matí perque és més concentrada. Per a evitar la contaminació, es recomana una tècnica de "recollida neta a mitat de la chorrada", en la que la zona genital es neteja abans d'orinar i la mostra s'arreplega a mitat de la micción.[3] Les mostres també poden arreplegar-se d'un catéter urinari o introduint una agulla a través de l'abdomen fins a la bufa (aspiració suprapúbica).[5] En lactants i chiquets menuts, l'orina pot arreplegar-se en una bossa adherida a la regió genital, pero açò s'associa a un alt risc de contaminació.[2] Si la mostra no s'analisa en prontitud, poden produir-se resultats inexactos perque les bactèries de l'orina es multiplicaran i elements com les cèlules i casts urinaris es degradaran. Es recomana realisar l'anàlisis d'orina en les dos hores següents a la recollida de la mostra si l'orina no està refrigerada.
Referències
- ↑ Simerville JA, Maxted WC, Pahira JJ«Urinalysis: a comprehensive review».American family physician.71
- 1153–62.
- ↑ 2,0 2,1 Brunzel, 2018, pp. 19-22.
- ↑ 3,0 3,1 «Cóm realisar un anàlisis d'orina».Nursing Standard.30(2)
- 34-36.doi:10.7748/ns.30.2.34.i10001.
- ↑ Brunzel, 2018, p. 20.
- ↑ McPherson y Pincus, 2017, p. 443.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Análisis de orina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.