Oxigenoterapia
L'oxigenoterapia és una mida terapèutica que consistix en l'administració d'oxigen a concentracions majors que les que es troben en aire de l'ambient, en l'intenció de tractar o previndre els síntomes i les manifestacions de l'hipoxia. L'oxigen utilisat en esta teràpia és considerat un fàrmac en forma gaseosa, administrat per vies aérees.[1][2]
Introducció
Es definix com oxigenoterapia l'us terapèutic del dioxígeno (antigament oxigen), sent part fonamental de la teràpia respiratòria.
Deu prescriure's fonamentant-se en una raó vàlida i administrar-se en forma correcta i segura com qualsevol atre medicament.
La oxigenoterapia normobárica consistix en administrar dioxígeno a distintes concentracions, entre el 21 i el 100 %. Per a això es poden utilisar mascarillas, cánulas nassals, tendes d'oxigen, etc.
l'oxigenoterapia hiperbárica consistix en administrar dioxígeno al 100 % per mig de mascarilla o caixco, mentres el pacient es troba en l'interior d'una cambra hiperbárica.
En les persones sanes l'hemoglobina presenta una saturació de dioxígeno del 90 al 95 %, en lo que l'aporte de dioxígeno als teixits és molt superior del que necessiten per a viure, sent l'extracció de dioxígeno pels teixits d'un 25 % del que transporta la sanc.
La sanc aporta als teixits una cantitat de dioxígeno molt per damunt del que s'utilisa normalment (consum d'oxigen). En efecte, els teixits, en repòs, ampren només uns 5 milílitros dels 20 ml d'oxigen que hi ha en cada 100 ml de sanc.
Antecedents
En condicions normals de l'estímul nerviós que regula el sistema respiratori, el ritme respiratori està lligat a l'existència de quimiorreceptores que són sensibles a la concentració de CO2, d'ions hidrogen i de dioxígeno (antigament oxigen) en l'organisme. En l'home els quimiorreceptores estan localisats primordialmente en les grans artèries del tórax i del coll; la major part es troben en els cossos carotídeos i aòrtic.
És dubtós que estos quimiorreceptores siguen essencials per a la regulació de la respiració en condicions normals, ya que en estes condicions el ritme respiratori depén de l'activitat de neurones situades en el sistema nerviós central en el bulbo i la protuberància, que són sensibles al diòxit de carbono i la concentració de hidrogeniones, sobretot.
Referències
- ↑ «Oxigenoterapia». Consultat el 2021-12-17.
- ↑ Weekley, Manuel S.; Bland, Lauren E. (2021). Oxygen Administration, StatPearls Publishing.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxigenoterapia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.