Marcador molecular
Un marcador molecular és una molècula continguda dins d'una mostra presa d'un organisme (marcadors biològics) o una atra matèria. Es pot usar per a revelar certes característiques sobre la font respectiva. l'ADN, per eixemple, és un marcador molecular que conté informació sobre trastorns genètics, genealogia i l'història evolutiva de la vida. S'utilisen regions específiques de el ADN (marcadors genètics) per a diagnosticar el trastorn genètic autosómico recesivo, fibrosis quística,[1] afinitat taxonòmica (filogenético) i identitat (còdic de barres de el ADN). Ademés, se sap que les formes de vida tiren químics únics, inclós l'ADN, al mig ambient com a evidència de la seua presència en un lloc en particular.[2] Uns atres marcadors biològics, com les proteïnes, s'utilisen en proves de diagnòstic per a trastorns neurodegenerativos complexos, com la malaltia d'Alzheimer.[3] Els marcadors moleculars no biològics també s'usen, per eixemple, en estudis ambientals.[4]
Marcadors genètics
AP En genètica, un marcador molecular (identificat com marcador genètic) és un fragment d'ADN que està associat en una determinada ubicació dins del genoma. Els marcadors moleculars s'usen en biologia molecular i biotecnología per a identificar una seqüència particular de ADN en un conjunt de ADN desconegut.
Tipos de marcadors genètics
Existixen molts tipos de marcadors genètics, cada u en llimitacions i fortalees particulars. Dins dels marcadors genètics hi ha tres categories diferents: "Marcadors de primera generació", "Marcadors de segona generació" i "Marcadors de nova generació".[5] Estos tipos de marcadors també poden identificar el domini i el domini conjunt dins del genoma.[6] Identificar el domini i el domini conjunt en un marcador pot ajudar a identificar heterocigotos dels homocigotos dins de l'organisme. Els marcadors codominantes són més beneficiosos perque identifiquen més d'un alel, lo que permet a algú seguir una traça particular a través de tècniques de mapage. Estos marcadors permeten l'amplificament d'una seqüència particular dins del genoma per a comparació i anàlisis.
Els marcadors moleculars són efectius perque identifiquen una gran cantitat d'enllaços genètics entre ubicacions identificables dins d'un cromosoma i poden repetir-se per a la seua verificació. Poden identificar chicotets canvis dins de la població de mapage permetent la distinció entre una espècie de mapage, permetent la segregació de traces i identitat. Identifiquen ubicacions particulars en un cromosoma, lo que permet la creació de mapes físics. Per últim, poden identificar quànts alels té un organisme per a una traça particular (bi alélico o polialélico).[7]
| Llista de marcadors | Acrònim |
|---|---|
| Polimorfisme restricció llongitut del fragment | RFLP |
| ADN polimòrfic amplificat a l'encert | RAPD |
| Polimorfisme de llongitut de fragment amplificat | AFLP |
| Repetició en tàndem de número variable | VNTR |
| Polimorfisme oligonucleotídico | OP |
| Polimorfisme de nucleòtit simple | SNP |
| Cebadores associats específics d'alel | ASAP |
| Repeticions etiquetades en seqüència inversa | ISTR |
| Polimorfisme amplificat entre retrotransposones | IRAP |
Els marcadors genòmics, com es va mencionar, tenen fortalees i debilitats particulars, per lo que és necessari tindre en conte i conéixer els marcadors abans d'usar-los. Per eixemple, un marcador RAPD és dominant (identificant solament una banda de distinció) i pot ser sensible a resultats reproduibles. Açò normalment es deu a les condicions en que es va produir. Els RAPD s'usen també baix el supòsit de que dos mostres compartixen un mateix lloc quan es produïx una mostra.[6] Diferents marcadors també poden requerir diferents cantitats de ADN. Els RAPD solament poden necessitar 0.02ug de ADN, mentres que un marcador RFLP pot requerir 10ug de ADN extret per a produir resultats identificables.[8] Actualment, els marcadors SNP han resultat ser una ferramenta potencial en els programes de millorament en varis cultius.[9]
Mapage de marcadors genètics
El mapage molecular ajuda a identificar l'ubicació de marcadors particulars dins del genoma. Hi ha dos tipos de mapes que poden crear-se per a l'anàlisis de material genètic. Primer, hi ha un mapa físic que ajuda a identificar l'ubicació d'on es troba en un cromosoma, aixina com en quin cromosoma es troba. En segon lloc, hi ha un mapa d'enllaç que identifica cóm gens particulars estan vinculats a atres gens en un cromosoma. Este mapa d'enllaç pot identificar distàncies d'atres gens utilisant (cm) centiMorgans com a unitat de mida. Els marcadors codominantes poden usar-se en el mapage, per a identificar ubicacions particulars dins d'un genoma i poden representar diferències en el fenotip.[10] La vinculació de marcadors pot ajudar a identificar polimorfisme particulars dins del genoma. Estos polimorfisme indiquen llaugers canvis dins del genoma que poden presentar substitucions de nucleòtits o reordenamiento de la seqüència.[11] En desenrollar un mapa, és beneficiós identificar vàries distincions polimòrfiques entre dos espècies, aixina com identificar una seqüència similar entre dos espècies.
Referències
- ↑ «A Multiplex ARMS Test for 10 Cystic Fibrosis (CF) Mutations: Evaluation in a Prenatal CF Screening Program».Genetic Testing.2(4)
- 337–341.doi:10.1089/gte.1998.2.337.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de giner de 2015.
- ↑ «Studies of potential cerebrospinal fluïu molecular markers for Alzheimer's disease».Electrophoresis.23(14)
- 2247–2251.doi:10.1002/1522-2683(200207)23:14<2247::aid-elps2247>3.0.co;2-m.
- ↑ «Source apportionment of fine particulate matter in Houston, TX, using organic molecular markers».Atmospheric Environment.37(15)
- 2117–2123.doi:10.1016/S1352-2310(03)00075-X.
- ↑ «Molecular Markers: History, Features and Applications».Department of Plant Molecular Biology and Biotechnology.
- ↑ 6,0 6,1 «Traditional Molecular Markers - eXtension». articles.extension.org. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 13 de decembre de 2015.
- ↑ «Molecular Markers: History, Features and Applications».Advanced Biotech.
- ↑ «Molecular Breeding and Marker-Assisted Selection». International Service For The Acquisition of Agri-Biotech Applications. ISAAA. Consultat el 12 de decembre de 2015.
- ↑ (2017).«A Genome-Wide Association Study for Agronomic Traits in Soybean Using SNP Markers and SNP-Based Haplotype Analysis».PLOS ONE.2
- 1–22.doi:10.1371/journal.posa.0171105.
- ↑ «Mapping with molecular markers».
- ↑ «Molecular Linkage Maps». forages.oregonstate.edu. Consultat el 13 de decembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marcador molecular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.