Anar al contingut

Còdic de barres de la vida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Context en El rol del ADN i els "marcadors de ADN en taxonomia
Esquema de còdic de barres de ADN

Es denomina còdic de barres de la vida (del anglés Barcode of Life) a sistemes de bancs genètics que busquen recaptar i posar a disposició dels especialistes dispersos pel món via internet, l'informació continguda en l'ADN de tots els tàxons coneguts. Per a això es recapta i utilisa ADN d'una seqüència estandardisada i curta, una per tàxon. L'idea es va originar en l'any 2003, com una proposta d'investigadors de l'Universitat de Guelph, de la província d'Ontario, Canadà.[1][2]

Característiques

El método obliga a que cada mostra de ADN siga archivada en el seu corresponent “eixemplar tipo” (un per a cada tàxon), ademés de les senyes de recolecció habituals. Estos tipos són archivats en institucions específiques (museus, laboratoris moleculars, universitats, jardins zoològics, jardins botànics, herbarios, etc.) una per cada país, sent que en alguns casos a una mateixa institució se li assigna el contindre els tipos de més d'un país, en els casos en que algunes nacions no conten en la tecnologia o els recursos econòmics per a fer-ho.

D'esta manera la creació d'eixemplars tipo de còdics genètics representa una metodologia paralela a la que realisa la taxonomia tradicional.

En una primera etapa es va definir quin seria la regió del ADN que s'ampraria per a confeccionar el còdic de barres. Devia ser curta i conseguir un percentage elevat de seqüències úniques. Per a animals, algues i foncs ha brindat alts percentages (95 %) una porció d'un gen mitocondrial el qual codifica per a la subunidad 1 de l'enzima citocromo-oxidasa, CO1, regió al voltant de 648 parells de bases.[3]

Per al cas de les plantes l'ocupació del CO1 no ha resultat eficaç ya que estes posseïxen en eixa regió nivelles baixos de variabilitat, a lo que se li sumixca les dificultats que es produïxen pels freqüents efectes de poliploidía, introgresión i l'hibridació, per lo que el genoma del cloroplasto sembla més adequat.[4][5]


La construcció de la biblioteca de còdics de barres genètics es va enfocar en un principi en els peixos[6] i les aus,[7][8][9] als que li varen seguir les palometes i atres invertebrats.[10] En els casos de les aus, generalment la mostra de ADN s'obté del pit.

Els investigadors ya han desenrollat catàlecs específics per a grans grups animals, com les abelles (Bee-BOL), les aus (All Birds Barcoding Initiative), mamífers (The Mammal BOL) o peixos (Fish-BOL). Una atra ocupació és l'analisar la zoocenosis completa d'un àrea geogràfica determinada, com per eixemple el proyecte del "Còdic de Barres de la Vida Polar" (PolarBOL) que pretén reunir les traces genètiques de tots els organismes que viuen en abdós pols de la Terra. Relacionada en esta forma és la de codificar tota la ictiofauna d'una conca hidrogràfica, per eixemple la que es va escomençar a desenrollar en la del ric São Francisco, en el nordest del Brasil.[11][12]

El potencial de l'ocupació de Barcodes és molt ampli, des del descobriment de numeroses espècies crípticas (ya ha donat numerosos resultats positius),[13] l'utilisació en l'identificació de les espècies en qualsevol estadi de la seua vida, l'identificació segura en els casos d'espècies protegides que són illegalment traficades, etc.[14][15]

Proyectes

Els proyectes internacionals de busca de "barcodes" són:

“Barcode of Life Database” o Barcoding of Life (BOLD).

Este proyecte pertany a l'Universitat canadenca de Guelph.


“Consortium for the Barcode of Life (CBOL)

Este proyecte es va formar en maig del 2004.

“The International Nucleotide Sequence Database Collaborative”

Esta és una associació entre vàries institucions:

Controvèrsia

Els seus detractors senyalen que, en relació en els alts presuposts que demanden, la seua utilitat no és tan elevada, tenint en conte la baixa confiabilidad que oferix l'identificació per mig d'una única expressió genètica, ya que algunes seqüències no donen una informació que diferencie adequadament a un tàxon dels demés, si ben l'objectiu és que el còdic genètic siga un complement taxonòmic per a una major eficàcia de les descripcions i identificacions integrativas.

Vore també

Referències

  1. ↑ Hebert P., A. Cywinska , S. Ball and J. deWaard (2003). Biological identifications through DNA barcodes. Proceedings of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences. 270:313-321.
  2. ↑ Savolainen, V.(2005).«Towards writing the encyclopaedia of life: an introduction to DNA barcoding».Phil. Trans. R. Soc. B.
    1-7.doi:10.1098/rstb.2005.1730.Consultat el 8 de juliol de 2014.
  3. ↑ Stoeckle, M. Y. & Hebert, P. D. (2008). El còdic de barres de la vida. Investigació i ciència, (387), 42-47.
  4. ↑ Newmaster S. G. et al. (2007). Testing candidate plant barcode regions in Myristicaceae. Molecular Ecology Notes. 1-11.
  5. ↑ Jaén-Molina, R., Caujapé-Castells, J., Fernández-Palaus, O., de Pau, J. P., Febles, R., Bramwell, D., ... & Khalik, K. A. Filogenia molecular de les Matthioleae Macaronésicas segons l'informació de la regió ITS.
  6. ↑ Cázarez Carrillo, D. E. Descripció de la larva de ‘‘Eucinostomus jonesii’’ (Pisces, Gerreidae) per mig de métodos morfològics i genètics (còdic de barres).
  7. ↑ Kerr, K. C., Lijtmaer, D. A., Barreira, A. S., Hebert, P. D., & Tubaro, P. L. (2009). Probing evolutionary patterns in Neotropical birds through DNA barcodes. PLoS One, 4(2), i4379.
  8. ↑ Lijtmaer, D. A., Kerr, K. C., Barreira, A. S., Hebert, P. D., & Tubaro, P. L. (2011). DNA barcode libraries provide insight into continental patterns of avian diversification. PloS one, 6(7), i20744.
  9. ↑ Lijtmaer, D. A., Kerr, K. C., Stoeckle, M. Y., & Tubaro, P. L. (2012). DNA barcoding birds: from field collection to data analysis. In DNA Barcodes (pp. 127-152). Humana Press.
  10. ↑ García Morales, A. E. (2013). Còdic de barres i anàlisis filogeográfico de rotíferos (Monogononta, Ploima) del surest mexicà.
  11. ↑ de Carvalho, Daniel Cardoso; Cecília Gontijo Lleal; Paulo dos Sants Pompeu; José Vanderval Melo Junior & Denise A. A. d'Oliveira (2011). Aplicaçõés dona tècnica de identificação genètica - DNA Barcode - nos peixes dona bacia do rio São Francisco. Boletim Sociedade Brasileira d'Ictiologia N°104. Departament de Morfologia, Institut de Biociências, Botucatu, São Paulo, Brasil.
  12. ↑ de Carvalho, Daniel Cardoso; Paulo dos Sants Pompeu; Cecília Gontijo Lleal; Denise A. A. d'Oliveira & Hanner, R. (2011). Deep barcode divergence in Brazilian freshwater fishes: The case of the São Francisco River Basin. Mitochondrial DNA, 2011.
  13. ↑ Hernández, Esmeralda Salgado (2008). El còdic de barres genètic (“DNA barcoding”) com a ferramenta en l'identificació d'espècies. Herreriana. Revista de divulgació de la ciència. Vol. 4 (1).
  14. ↑ Hebert P. and G. Ryan (2005). The promise of DNA Barcoding for Taxonomy. Systematic Biology. 54(5):852-859.
  15. ↑ Hollingsworth, P. (2007). DNA barcoding: potential users. Genomics, Society and Policy. 3(2):44-47.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Còdic_de_barres_de_la_vida&oldid=1459292»