El taronger espinós, taronger trifoliado o (Citrus trifoliata) és un arbre frutal de la família de les rutàcees, originari del nort de China. Per la seua superior resistència a la fredor s'utilisa com a base per al esgall de vàries espècies de citrus en plantacions comercials. El seu frut propi és similar al del taronger dolç (Citrus × sinensis) pero de sabor amarc i clafoll llaugerament vellosa. S'utilisa en China en preparacions dolces i aderezos, pero carix d'us comercial.

Erro al crear miniatura:
taronger espinós (Citrus trifoliata)

Característiques

El taronger espinós és un arbre caducifolio de porte menut, entre 4 i 8 m. Els brots tendres i llenyosos estan coberts d'espines de fins a 5 cm de llarc i gran durea. Les fulles són palmatisectas, en tres o més rarament cinc folíols, sent el central més llarc, de fins a 5 cm, coriàcees, en el fes i l'envés vert obscur. Les flors apareixen en estiu; són majors que les del restant dels cítrics, pero molt similars a estes, de color blanc, pentámeras, en els estams de color rosáceo, molt vistoses i alguna cosa menys fragants que l'azahar pero en distintiu aroma. El frut és un hesperidio de color vert, virando al groc en la madurea; és piriforme o globoso, de fins a 5 cm de diàmetro, recobert d'un clafoll gros, fragant, en glàndules oleosas ben visibles, asprosa al tacte i llaugerament pubescente. La polpa és escassa i de sabor acre. Conté numeroses llavors ovoides de color grisáceo. La pell del frut és vellosa, com si es tractara d'un bresquilla.


Distribució, cultiu i us principal

El taronger espinós resistix la fredor millor que atres cítrics, i tolera temperatures fins als 0 °C, aixina com gelades i una miqueta de neu. És fotófilo, i requerix abundant irrigació. Es cultiva des de fa mils d'anys en el nort de China, des d'a on es va introduir a Japó en el VIII i a Europa junt en atres cítrics.

Per sí solament es cultiva per a bardices i entancats, a on les seues fermes espines ho fan valiós, pero el seu us principal és com portainjerto d'atres cítrics, aprofitant la seua resistència per a plantar-los a on no creixerien sobre la seua pròpia raïl. S'ampra en freqüència per a la mandarina (Citrus reticulata), i l'híbrit en el taronger dolç cridat citrange (Citrus × sinensis × Citrus trifoliata) és també una elecció freqüent per a atres cítrics. També té algun us com a ornamental en llocs a on els cítrics normals no arraïlarien.

Citrus trifoliata és un dels portainjertos utilisats per a espècies cítriques de valor comercial particularment en Brasil, Austràlia, Japó, China i Argentina.[1][2]

Comportament com portainjerto

En molt sensible a la calcàrea, i sensible a la salinitat, a condicions de sequia, i al viroide de la exocortis dels cítrics. En canvi, és molt resistent a l'asfíxia radical i a les gelades (el més resistent de tots els portainjertos cítrics).[3] També és resistent als nematodes dels cítrics del gènero Tylenchus (T. semipenetrans) i foncs del gènero Phytophthora (P. parasitica), i tolerant al virus de la tristor dels cítrics, al virus de la psoriasis dels cítrics i al viroide de la cachexia-xiloporosis dels cítrics.[1] Dona lloc a eixemplars en poc desenroll de la copa i molt productius, en fruta d'alta calitat de suc.[2]

Atres usos

L'us principal de Citrus trifoliata és com portainjerto d'atres espècies cítriques. La fruta es considera generalment carent de valor comercial, encara que en China s'utilisa medicinalment el seu clafoll secat o en almibre. En alguns llocs d'Europa es prepara un saborisant a pur del suc del frut, i el clafoll s'usa com a font de pectina. Donen una melada de sabor intens i agradable, si be en un regust llaugerament amarc.

Taxonomia

Citrus trifoliata va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum (Editio Secunda) 2: 1101, en 1763.[4]

Etimologia

trifoliata: epítet llatí que significa "en tres fulls".[5]

Galeria

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Agustí, Manuel (2003). , Madrit: Mundi-Prensa, pp. 333-336. ISBN 84-8476-158-4.
  2. ↑ 2,0 2,1 Davies, F. S.; Albrigo, L. G. (1999). , Saragossa: Acribia, pp. 108-109. ISBN 84-200-0889-3.
  3. ↑ Mateus Cagua, Diana Mayerly; Martínez, {{{nom2}}}; Orduz Rodriguez, {{{nom3}}} (2020). [1], Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-343-5.
  4. ↑ «Citrus trifoliata» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-03-11.
  5. ↑ «triandrus - tubulosus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2024-02-05.

Enllaços externs