Tristor dels cítrics
La tristor dels cítrics és una malaltia provocada per un virus de la família Closteroviridae, gènero Closterovirus (CTV, per les seues sigles en llatí, Citrus tristezae virus), que afecta a tarongers, mandarinos i naronjas empeltats sobre la varietat de taronger amarc. La seua propagació es produïx principalment per mig de pulgones com, per eixemple, Toxoptera citricida,[1][2] i pels instruments de poda. El virus de la tristor debilita l'arbre, que dona produccions escasses, i aplega finalment a matar-ho en varis mesos o, si el virus és violent, en dos o tres semanes.
Els agricultors de Brasil i d'atres països d'Amèrica del Sur varen usar la paraula «tristor», en referència a la devastación produïda per la malaltia en els anys 1930.cita requerida
El pulgón negre dels cítrics (Aphis citricidus, anteriorment conegut com Toxoptera citricida), és el vector més eficaç a nivell mundial del virus de la tristor dels cítrics, el qual és capaç de transmetre les races més agressives. Este pulgón s'alimenta de brots, flors i fulls de rutàcees i específicament del gènero Citrus.[3][4]
La «Tristor» en Espanya
editar
En Espanya, es varen escomençar a registrar casos de cítrics en síntomes d'esta malaltia a partir de 1957, sobretot en la varietat Navel, duta en 1910 d'Estats Units.[5] A mida que el seu cultiu s'estenia en el món, per a llavors es desconeixia la malaltia. Totes les varietats que es plantaven en la década dels anys 1960 estaven contaminades per un o varis virus. Esta circumstància s'agravava en la pràctica del sobreinjerto. Des de llavors fins a l'any 2000, s'estimava que més de 40 millons d'arbres, la majoria tarongers dolços i mandarinos empeltats sobre taronger amarc, havien mort en Espanya.[5]
No seria fins a 1979 en que es conseguix en Espanya les primeres varietats saneadas de tarongers, despuix d'un processos que va dur anys de busca entre les plantacions existents d'eixemplars de calitat i lliure de virus que serien distribuïts a vivers autorisats per a la seua propagació empeltades sobre els primers patrons tolerants a la malaltia (Citrange Troyer i Carrizo, inicialment).[5][6]
Actualment en Espanya està prohibit l'us del taronger amarc com a patró. Este portainjerto deu ser citrange troyer, citrange carrizo, mandarino cleopatra o poncirus trifoliata, que no tenen problemes en el virus de la tristor. Els vivers empelten ulls certificades o exentes dels virus més importants en cítrics.cita requerida
La llegislació espanyola prohibix terminantment realisar noves plantacions o reposicions utilisant semilleros realisats pel propi agricultor, qui forçosament deu adquirir els nous plantones en els vivers reconeguts oficialment, que garantisen la certificació de que la planta es troba lliure de virus.[3]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Armadans Rojas, A. (2003). Cultive de Cítrics, Sant Lorenzo, Paraguai: Facultat de Ciències Agràries, Universitat Nacional d'Asunción.
- ↑ Michaud, J.P.(1998).«A review of the literature on Toxoptera citricida (Kirkaldy) (Homoptera: Aphididae)».Florida Entomologist.81(1)
- 37-61.
- ↑ 3,0 3,1 «Programa nacional per a l'aplicació de la normativa fitosanitaria».Consultat el 21-1-2026.
- ↑ «Aphis citricidus (Toxoptera citricida), vector del Virus de la Tristor (CTV)».Consultat el 21-01-2026.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «La tristor dels cítrics en la conca del mediterràneu».Phytoma Espanya.(153)
- 42–48.ISSN 1131-8988.Consultat el 2026-01-21.
- ↑ «El virus de la tristor dels cítrics (CTV): desenroll i aplicació de ferramentes per a establir un sistema genètic eficaç.».Consultat el 2026-01-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tristeza de los cítricos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.