Azahar
La flor de azahar és la fragant flor del Citrus sinensis (taronger). El nom procedix del àrap hispànic azzahár, i est, de l'àrap clàssic zahr "flor de la sòrt" i associat el seu orige llingüístic a l'us popular de la paraula "encert" (derivada de l'incertitut ancestral de l'arribada d'esta flor en la primavera).
En l'antic Imperi Romà el seu us en ofrenes als deus era entés com a oració per a la bestreta de les collites en dos mesos (temps exacte que es considerava com a auguri de bona sòrt i bonança).
Flor, per antonomàsia, la del taronger, limonero i cidro.[1] associa popularment a la flor de taronger, la més apreciada de totes per la seua bellea, aroma i propietats, les quals són tradicionalment considerades terapèutiques.
És ingredient essencial en vàries infusions per les seues propietats sedantes.[2] De la flor de azahar es destila també oli essencial, oli de flors de taronger o neroli.
Este tipo de flor pot observar-se durant l'época primaveral no solament en els camps de cultiu de les citades espècies, sino també en els carrers i places de moltes ciutats espanyoles (especialment Valéncia, Madrit, Múrcia, Màlaga, Còrdova i Sevilla), a on s'utilisa com a arbre ornamental i la seua agradable fragància invadix l'ambient urbà. En Andalusia i la Regió de Múrcia se sol relacionar ademés en la Semana Santa, ya que sol brotar en els dies que antecedixen a la mateixa, mentres que en la Comunitat Valenciana li l'associa a la flor nacional del territori.
Usos en medicina tradicional
[editar | editar còdic]
En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar molèsties causades per nervis. l'aigua de azahar (una infusió de pétals secs de azahar) és amprada com a remei tradicional contra desmais. També ha segut amprada durant sigles com a remei caser per a les molèsties menstruals.[3]
Infusions en atres herbes com tila o camamirla són conegudes tradicionalment com a remeis contra les molèsties estomacales i els maldecaps.
Principis actius: Flores: Oli essencial de "neroli" (0,15 %): limoneno, linalol, nerol, metil antranilato. Fulls: Oli essencial de "petit grain" (0,15 %), heterósidos flavónicos, principi amarc. Polpa: Àcit orgànics (cítric, málico, ascórbico), sucres. Pericarpi: Oli essencial (0,5 %), ric en limoneno, aldehits; cumarina: aurapteno; pectines.[2]
Indicacions: Les flors presenten una acció sedante, llaugerament hipnòtica i espasmolítica, aperitiu-eupéptica i aromatizante. Els fruts tenen propietats com vitamínicos, per la seua riquea en àcit ascórbico, i laxantes. La pectina li conferix propietats com antidiarréico i hipocolesterolemiante. El pericarpi i també els fulls actuen com venotónico i vasoprotector; els principis amarcs són responsables del seu efecte aperitiu i eupéptico. Les flors s'utilisen per a ansietat, insomni, espasmos gastrointestinals o distonías neurovegetativas.[2]
Indicat en gastritis, úlcera gastroduodenal (fruts). Abstindre's de prescriure olis essencials per via interna durant l'embaràs, l'alletament, a chiquets menors de sis anys o a pacients en gastritis, Parkinson o atres malalties neurològiques. No administrar, ni aplicar tópicament a chiquets menors de sis anys ni a persones en alèrgies respiratòries o en hipersensibilitat coneguda a est o atres olis essencials. No expondre la pell al sol despuix de l'aplicació d'oli essencial (sobretot les persones en pells sensibles): pot produir un fenomen de fotosensibilizaació.[2]
Per les propietats mencionades anteriorment, els beneficis del Azahar[4] usat com a planta medicinal són els següents:
- Actua com sedante natural, ideal per a problemes d'insomni.
- Ajuda a reduir el dolor estomacal.
- Ajuda en problemes digestius, tals com el chorrillo.
Atres usos
[editar | editar còdic]El perfum de azahar, o aigua de colónia, és també usat tradicionalment com a perfum caser; es crea per mig de la maceraació de pétals de la flor en alcohol. En cosmètica, s'utilisa com a tònic facial i desmaquillante.
L'aigua de azahar, producte de la destilació de la flor de taronger agre, s'utilisa també en rebosteria per a donar un especial aroma a certes darreries i masses pasteleras, per eixemple les que s'usen per a preparar el "pa de mort" en Mèxic o el "roscón de Reis" en Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «azahar.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat l'1 de març de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Azahar». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ «Herbes per al dolor menstrual». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 25 de juny de 2015.
- ↑ «Azahar: Per a que Servix, Beneficis i Propietats». Dietetica Ferrer. Consultat el 20 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azahar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.