Anar al contingut

Pa de mort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pa de mort
Pans de mort en la Ciutat de Mèxic.

El pa de mort és un pa dolç mexicà típic del Dia de Morts (1 i 2 de novembre). Conté farina de blat, llet, ou, rent, sucre, sal, manteca i freqüentment es aromatiza en un toc d'anís i taronja (tant aigua de azahar com ralladura).[1][2] És un dels elements tradicionals que es coloquen en l'altar de morts,[3] per a honrar i recordar als sers volguts que han fallit.

El pa de mort es pot trobar en molts tamanys i formes segons el lloc, pero la forma arquetípica i més comercial és chicoteta i redona, decorat en dos «huesitos» creuats (peces allargades de massa que representen els ossos). També es poden preparar en formes humanes i animals.[4] Una volta horneado el pa, la superfície es cobrix en sucre blanca, o sucre i canella, o be en ajonjolí. A voltes, este sucre s'teñir de roig per a emular la sanc.[4] Resulta en un pa de molla esponjosa, tendra i a penes alveolada, i una corfa suau pero molt dorada. Un derivat similar és el pa d'ou o d'ull d'Oaxaca. Aproximadament huit de cada dèu cases mexicanes adquirix este pa l'1 i 2 de novembre.[5]

Orige

Pa de mort i atres ofrenes en un altar de morts.

El Dia de Morts és un dels majors exponents del mestiçage hispà-indígena. El blat i la cultura panadera varen ser introduïts en el continent americà pels espanyols, per lo que no és rar vore que molts pans clàssics mexicans, com la semita, el pa bazo o la telera, tenen els seus respectius homòlecs en Espanya. Per la seua banda, el pa de morts té el seu orige en el pa de ánimas,[6][7] un producte en caràcter votivo que antigament es preparava per Tots els Sants i Fidels Difunts en zones de Castella, Portugal, Aragó i Sicília (entre atres llocs) per a honrar als sers volguts fallits.[8][9][10][11] Els feligresos acodien anualment al cementeri i donaven pa, va vindre i flors a les sepultures.[12] El pa era beneït pel retor local, per lo que ademés es coneixia com a «pa beneït».[8][13] Durant el Virreinato de Nova Espanya, el pa de ánimas era utilisat pels espanyols com a ofrena per als seus morts, i va ser assimilat pels indígenes per les seues creències prehispánicas.[14][15] En un principi, els pans en Mèxic eren de masses burdas i poc elaborades, pero en el temps, el país va afiançar la seua tradició panadera fent peces cada volta més refinades.[16] En certs estats mexicans, com Pobla o Tlaxcala (abdós de marcada influència espanyola), a voltes se li coneix també com a «pa de ánimas».[17]


Des de diverses institucions públiques mexicanes s'omet l'orige hispà-cristià del pa de mort, atribuint-ho exclusivament a preparacions prehispánicas. Per eixemple, l'Institut Nacional dels Pobles Indígenes senyala que el pa de mort deriva del papalotlaxcalli. Segons les cròniques de fra Bernardino de Sahagún, el papalotlaxcalli era una tortilla (tlaxcalli) en forma de palometa (papalotl) que es ofrendaba a Cihuapipiltin i a les dònes que morien en el part.[18][19] Aixina mateix, en el blog de l'Universitat de Cuautitlán Izcalli se senyala un atre possible antecessor del pa de mort, el huitlatamalli, un tamal en caràcter votivo.[20] El papalotlaxcalli com a orige remot del pa de mort és una tesis defesa pel propi Govern de Mèxic en la seua web,[21] i és la teoria que més força té en l'actualitat.[22] El pa de ánimas espanyol no es menciona en les teories divulgades per estes tres entitats. No obstant, la pròpia composició dels ingredients del pa de mort revela el seu orige: blat, sucre de canya, llet i manteca de vaca, ous i aroma de taronja. Tots estos productes varen aplegar a Amèrica en lo que es coneix com «intercanvi colombino». Segons la Dra. Malvido (1999), si be s'ha donat molt pes a les idees prehispánicas en la celebració de Dia de Morts, és molt important l'influència que ha eixercit en el Mèxic colonial la religió catòlica. Segons esta autora, en un ensaig publicat pel Institut Nacional d'Antropologia i Història «seguir pensant que [el pa de mort] és una tradició d'orige prehispánico significa que no vàrem entendre res, ya que és profundament romà».[19] Stanley Brandes, historiador i antropòlec de la cultura mexicana (i en particular del Dia de Morts), a este respecte comenta:

Per a la qüestió dels orígens europeus versus indígenes [del pa de mort], no pot haver una solució simple fins que ixquen a la llum fonts colonials més extenses. Per ara, l'evidència indica que el Dia de Morts mexicà és un invent colonial, un producte únic dels processos demogràfics i econòmics colonials. Els principals tipos i usos dels aliments en esta festivitat definitivament provenen d'Europa. Despuix de tot, no hi ha tortilla de morts sino pa de morts, detall molt significatiu. Tampoc existia la canya de sucre en les Américas abans de la conquista espanyola. D'Espanya procedixen l'existència de pans especials i dolços a pur de sucre, la costum de depositar estos i atres aliments en les tombes i altars, la pràctica de la mendicitat i atres mecanismes distributivos. Al mateix temps, la particular forma antropomórfica que assumixen els dolços del Dia de Morts és part de la tradició tant espanyola com mexica. Esta combinació de hàbits i gusts culinaris espanyols i indígenes sense dubte va culminar en els patrons d'ofrena que observem hui. L'ofrena en sí és provablement espanyola, encara que durant molt temps ha assumit una importància en Mèxic que supera en créixens la de la mare pàtria.
Skulls to the Living, Bread to the Dead (2009), pág. 40., per Stanley Brandes[23]

En l'industrialisació europea, les tradicions de pans de difunt comencen a desaparéixer del Vell Continent. Curiosament, la tradició perviu a l'atre costat de l'oceà: en Mèxic, aixina com en els Andes centrals, a on es fan varis pans per a ofrendar en Tots els Sants. Els més coneguts són les guaguas o tantawawas, i també els urpis, que són uns pans de difunt en forma de coloma.

Simbolisme

Elements típics del Dia de Morts: pa de mort, calaverita, paper picat i mezcal

El pa de mort és un dels elements de l'altar de morts. S'oferixen ritualment per a alimentar a les ànimes dels sers volguts, que durant les dates senyalades viagen des del més allà per a visitar a les seues llars.[24] L'altar també sol incloure fruta, paper picat, flors de cempasúchil, un plat en sal, joguets, copal oloroso, creues i una atra simbologia religiosa, les fotos dels fallits, els seus objectes personals i varis gots d'aigua, un per persona.


Un mit molt repetit explica que el pa de morts mexicà es remonta a la costum prehispánica dels sacrificis humans: «Una donzella era oferida als deus, i depositaven en un gorc en amaranto el cor encara clapint, ho tenien que mossegar en símbol d'agraïment».[25] Conta la llegenda que els conquistadors, disgustats en la pràctica caníbal, varen forçar als indis a substituir el cor per un amable panecito dolç.[20][26] Encara que este orige no és cert, servix per a interpretar el significat «ritual» del pa de mort, puix és una alegoria de la persona difunta: la forma circular simbolisa el cicle de la vida i la mort; la bolita de massa en el centre és el cràneu, aixina com la decoració que representa els ossos, dispostes simbòlicament en forma de creu. Aixina que, el pa passa a encarnar al propi mort. En paraules de José Luis Curiel: «Menjar morts és per al mexicà un verdader plaure, es considera l'antropofagia de pa i sucre. El fenomen s'assimila en respecte i ironia, es desafia a la mort, es burlen d'ella menjant-la».[27]

Segons l'Universitat de Cuautitlán Izcalli,[20] la seua forma circular representa el cicle de la vida i la mort, montícul sobre el que yacer les «canillas» o «candelillas» (ossos) i la «mollera» (el cràneu, en el centre).[28] Els ossos es disponen en creu, formant quatre bracitos de massa que representen els quatre punts cardinals de l'univers (nahuolli) consagrats a Tezcatlipoca, Tláloc, Quetzalcóatl i Xipetotec. Segons uns atres, els huesitos simbolisen les llàgrimes derramades. El sabor a azahar encarna el recort als fallits.[20]

En el Diccionari enciclopèdic de la Gastronomia Mexicana, el chef R. Muñoz Zurita propon una atra teoria, que potser esta decoració representa més be una flor, i els huesitos són realment pétals florals: «De fet, el pa de mort es coloca com a adorn en l'altar i una canastra plena de pans en esta figura es considera com un arregle de flors».[28]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Pa de mort». Larousse Cuina. Consultat el 2021-10-12.
  2. ↑ «Deprén a preparar pa de mort i celebra una tradició mexicana» (en és-es). Larousse Cuina. Consultat el 2021-10-12.
  3. ↑ Rodríguez Alvarez, María dels Angeles (2001). «Costums i creències front a la mort: Dies de morts», Usos i costums funeràries en la Nova Espanya, El Colege de Michoacán, p. 127. OCLC 50275614. ISBN 970-679-061-6.
  4. ↑ 4,0 4,1 Chamorro, César (2010). Totes les veus (B1): Curs de cultura i civilisació, Ed. rev edició, Difusió, p. 139. OCLC 767798807. ISBN 978-3-12-526972-9.
  5. ↑ «a-el-Dia-de-Morts ¿Qué és lo que més es compra per al Dia de Morts?». Kantar Worldpanel. Consultat el 2021-10-14.
  6. ↑ (2009) La celebració del Dia de Morts en l'estat de Guerrero (en és), Ed. Sigla, p. atra+ofrena+de+aliments+era+el+pa+de+%C3%A1nimas+com+es+diu+en+Segòvia%2C+clar+antecedent+de el+pa+de+mort 20. «Una atra ofrena d'aliments era el pa de ánimas com es diu en Segòvia, clar antecedent del pa de mort que es consumix actualment en Mèxic.»
  7. ↑ Muñoz Sánchez, Patricia (2001). Dia de morts en Chapingo: tradició, festeig i ritual de reencontre en la memòria colectiva, Museu Nacional d'Agricultura, Universitat Autònoma Chapingo, p. 34. «El pa de mort és un atre component imprescindible en les ofrenes. D'orige europeu, en algunes regions d'Espanya, el pa conegut com ánima o pa de mort es depositava en les tombes. L'antecedent del pa en Mèxic (...)»
  8. ↑ 8,0 8,1 Gil Hernández, Ángel (2015-02-02). Lliure Blanco del Pa (en és), Ed. Mèdica Panamericana, p. 58. ISBN 978-84-9835-505-5.
  9. ↑ «Folklore espanyol del cult als morts».Revista de dialectologia i tradicions populars.Consell Superior d'Investigacions Científiques.prenc I, quaderns 1.º i 2.º
  10. ↑ Kalish, Richard (2019-04-09). Death and Dying: Views from Many Cultures (en en), Routledge, p. 125-128. ISBN 978-1-351-84489-5.
  11. ↑ Nicolau, Antoni; Zimmermann, {{{nom2}}}; Bernadette Amouretti, {{{nom3}}} (2001). Aliments sagrats: pa, va vindre i oli en el Mediterràneu antic (en català, espanyol i anglés), Museu de Història de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 105-106. OCLC 48639106. ISBN 84-932113-2-X.
  12. ↑ «La Conquista i la Colónia. El sincretisme».Coneiximent prehispánico de la mort.Plaça i Valdés.
  13. ↑ Villodas, Manuel (1796). Analisis de les antiguedades eclesiasticas d'Espanya, per a instrucció dels jovenes: comprehende els successos mes notables dels onze sigles primers (en és), en l'oficina de la viuda é fills de Santander, p. 183.
  14. ↑ Corkovic, Laura M. (2012-08-01). La cultura indígena en la fotografia mexicana dels 90s (en és), Edicions Universitat de Salamanca, p. 292. ISBN 978-84-9012-143-6. «L'antecessor del pa de morts és el pa de ánimas originat en Segòvia. El pa de ánimas va ser utilisat pels conquistadors per a ofrendar als seus morts durant el virreinato i va ser assimilat pels indígenes per les seues creències prehispánicas.»
  15. ↑ «Pa de mort: Una dolça tradició». La Prensa de Houston. Consultat el 2022-06-30.
  16. ↑ «Història del pa de mort» (en és-mx). Molt Interessant. Consultat el 2021-10-12. «Alguns cronistes gastronòmics consideren que l'indústria del pa en Mèxic va començar en el sigle XVIII, en gran influència europea. Al principi els pans eren masses burdas i poc elaborades, pero poc a poc es varen convertir en peces més refinades. Les tècniques d'elaboració es basaven en el desgranat, la molienda, la fermentació i el coneiximent que s'anaven adquirint en l'experiència.»
  17. ↑ «Tipos de pa de mort en Mèxic» (en és). Larousse Cuina. Consultat el 2022-06-30.
  18. ↑ «El Pa de mort, est és el seu orige i les seues varietats en Mèxic» (en és-mx). W Radi Mèxic. Consultat el 2021-10-12.
  19. ↑ 19,0 19,1 «El (supòsit) orige caníbal del Pa de Mort». GQ. Consultat el 2021-10-12.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «Pa de Mort: ¿Quí ho va inventar, d'on va vindre?». Universitat de Cuautitlán Izcalli. Consultat el 2021-10-12.
  21. ↑ «L'orige del pa de mort i les varietats regionals actuals». Institut Nacional dels Pobles Indígenes. Consultat el 2021-10-12.
  22. ↑ «Pa de mort mexicà, ¡està de mort!» (en és). Informació Gastronòmica. Consultat el 2022-06-30.
  23. ↑ Brandes, Stanley (2009-02-04). Skulls to the Living, Bread to the Dead: The Day of the Dead in Mexico and Beyond (en en), John Wiley & Sons, p. 40. ISBN 978-1-4051-7870-9.
  24. ↑ «¿Per qué posem pa de mort en les ofrenes?» (en és-mx). Noticieros Televisa. Consultat el 2021-10-14.
  25. ↑ «El història del pa de mort». Revista Chilango. Consultat el 4 d'octubre de 2018.
  26. ↑ «El Pa de Mort» (en és). Universitat d'Orient Cancún. Consultat el 2021-10-12.
  27. ↑ Kurczyn, Silvia (1999). «Els mexicans morts de plaure, per Curiel Monteagudo, J. L.», Azucarados afanys, dolços i pans, p. 63.
  28. ↑ 28,0 28,1 Muñoz, R.. «Pa de mort». Larousse Cuina. Consultat el 2021-10-12.

Bibliografia

46-51.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pa_de_mort&oldid=1411405»