Altar de morts

Ofrena típica mexicana del Dia de Morts.

Altar tradicional de Dia de Morts en l'alcaldia Milpa Alta de la Ciutat de Mèxic.

L'altar de morts és un element fonamental en el conjunt de tradicions mexicanes del Dia de Morts, que consistix en instalar altars domèstics en honor dels morts de la família a on s'oferix com a ofrena aliments, vés-les, flors i objectes d'us quotidià del difunt.^{cita requerida}

L'altar de morts és una construcció simbòlica resultat del sincretisme de les ideologies prehispánicas, la cosmovisió endèmica de les cultures mesoamericanes i les creències religioses europees de caràcter abrahámico dutes pels conquistadors i misioneros espanyols encomanats a la colonisació i conversió dels pobles natius de l'actual territori mexicà. Les creències mesoamericanes sincréticas, per a rendir tribut als antepassats familiars, als difunts propencs o a personages importants.

Estos altars, producte del sincretisme religiós, guarden encara una enorme similitut en elements simbòlics i estètics en els tlamanalli (del náhuatl tlamana ‘oferir’ i -li, sufix: ‘L'Ofrena’), elaborats pels grups que encara guarden la tradició dels pobles originaris.

Tlamanalli tradicional

Creències sobre la mort en el Mèxic prehispánico

Els indígenes de Mesoamérica, com casi tots els habitants prehispànics del restant del continent, compartien la creència de l'existència d'una entitat anímica en el cos que donava identitat i consciència en ser humà i que ho abandonava en morir per a ser a una existència ultraterrena. Els mexicas identificaven dita substància immortal en el «teyolía», radicat en el cor, mentres que per als mayas tal essència rebia el nom de «ol». Dita consciència pervivia en el lloc dels morts, en a on seguia requerint aliment, reconeiximent i algunes atres ajudes espirituals que podien ser otorgades pels vius per a permetre'ls continuar la seua existència immortal. Lo anterior va generar el desenroll d'un cult als ancestros prou difòs en Mesoamérica.

El registre arqueològic dels pobles mesoamericàs dona testimoni de que en els ritos funeraris d'estes civilisacions era prou comuna deixar en la sepultura objectes d'us quotidià, ferramentes de l'ofici del difunt, joyeria, robes, aliments i pedres semipreciosas, entre atres coses, per a ajudar al difunt en la seua travessia i estància en l'atre món.

Altar de morts (ofrena)

Ofrena de Dia de Morts en la Ciutat Universitària, al sur de la Ciutat de Mèxic.

Els orígens de la tradició del Dia de Morts són anteriors a l'arribada dels espanyols. L'altar de morts és un element fonamental en la celebració del Dia de Morts. La representació dels altars de morts ha canviat a través dels sigles des de l'introducció de la religió catòlica en el Mèxic prehispánico, degut a que s'han inclós elements simbòlics que no pertanyen a les cultures mesoamericanes, com a imàgens religioses catòliques (rosaris, crucifixs i icons sacres).

L'estipulació de la festivitat religiosa del Dia de Tots els Sants es conjuga en el Dia de Morts. En temps de la conquista de Mèxic, es va intentar convertir al catolicisme als pobladors de Mesoamérica. La tradició es va resistir a morir, i poc a poc se li varen ser incloent elements de les cultures europees.

La construcció i representació de l'altar de morts varia segons l'idiosincràsia i els elements disponibles en una determinada regió, aixina com de la cosmovisió de les diferents cultures i ètnia.^{cita requerida}

Nivells de l'altar

Ofrena monumental de tres nivells en Huaquechula, Pobla.

Els nivells en l'altar de morts representen la cosmovisió, el món material i l'immaterial o els quatre elements, i en cada u d'ells es coloquen diferents objectes simbòlics per a la cultura, religió o la persona a la que se li dedica l'altar.

• Altars de dos nivells: són una representació de la divisió del cel i la terra, i representen els fruts de la terra i les bondats dels cels, com la pluja.

• Altars de 3 nivells: representen el cel, la terra i l'inframón. Per l'introducció d'ideologies de les religions europees, ha canviat el seu significat a dos possibles: poden representar la terra, el purgatori i el regne dels cels, o be els elements de la Santíssima Trinitat, segons la tradició catòlica.

Altar de tres nivells en Yucatán.

• Altars de 7 nivells: són els més convencionals, i representen els sèt nivells que deu travessar l'ànima per a poder aplegar al descans o pau espiritual. Segons la pràctica otomí, els sèt escalons representen els sèt pecats capitals. S'associa el número sèt en el número de destins que, segons la cultura mexica, existien per als diferents tipos de mort, cal destacar que alguns dels destins es mantenen presents d'una o una atra forma en la tradició actual, un eixemple d'açò és el 28 d'octubre a on la tradició marca que aquells que varen morir de forma violenta, repentina o accidental retornen en les seues famílies aixina com les ànimes solitàries que ya no tenen parents que els recorden.^{cita requerida}

Mega ofrena de Dia de Morts en El Zócalo de la Ciutat de Mèxic.

En diferents cultures, particularment entre els mexicas, es creïa que existia un procés per a nàixer i un atre per a morir: quan l'ànima abandona el cos físic, deu passar per una série de proves o dimensions, per a aplegar a l'ansiat descans; mentres que també s'associa en el dogma mexica del Mictlán, aludint a que sèt nivells representen sèt de les 9 etapes del Mictlán. En la cosmovisió mexica, l'ànima d'una persona deu passar huit nivells en el Mictlán (l'inframón d'els qui moren per causes naturals), i cada u representa una prova per a aplegar al nové nivell, en el que s'aplega davant Mictlantecuhtli i la seua esposa Mictecacíhuatl, en lo que s'alcança el descans etern. El deu asteca Xólotl era el psicopompo de les ànimes en el camí.

Elements d'un altar

Les ofrenes solen incloure una varietat d'elements, que poden variar segons la regió i la família que les construïx. Alguns dels elements més comuns i significatius inclouen la sal, que representa la purea i la purificació; l'aigua, que satisfà la set de les ánimas; la llum, proporcionada per veladoras i ciris, que guia als morts en la seua tornada a la seua llar; i la flor de cempasúchil, l'aroma de la qual i color ajuden a guiar a les ànimes. També se solen incloure fotografies dels difunts, que es consideren un element important per a honrar la seua memòria. Atres tradicions inclouen la colocació de calaveritas de sucre o chocolate, que representen la mort en la tradició mesoamericana; copal i incens; pa i menjar; paper picat; i elements relacionats en la religió catòlica, com a crucifixos, imàgens de sants o rosaris.

Aromes

En la seua forma més tradicional, s'inclouen diversos elements aromàtics que simbolisen la purificació de l'ànima, aixina com diverses espècies d'herbes d'olor, les quals també representen els fruts de la terra. El seu orige simbòlic es concentra en l'aroma embelesante, capaç de guiar o atraure als difunts a la seua ofrena.

Diverses versions de l'altar tradicional inclouen l'infusió d'herbes d'olor com el llorer, tomello, mejorana, romer i camamirla, que es posen a hervir en un gorc tapat per una penca de nopal perforada. L'infusió d'estes herbes produirà una olor atractiva que es colarà a través de les perforació del nopal i guiarà a les ànimes a la terra.

La resina del copal és un element freqüent en la representació d'altars de morts per la seua capacitat natural de produir un aroma distintiu. Té diferents significats en les diverses regions i cultures d'Amèrica, solia utilisar-se en rituals d'atracció de la pluja i cerimònies de purificació de l'ànima dels vius, d'ahí la seua relació en l'utilisació en el dia de morts.

l'incens és un element aromàtic d'orige asiàtic cada volta més freqüent en els altars l'us dels quals va escomençar a adoptar-se des de temps de la Nova Espanya com a substitut comú per a l'copal i atres essències.

Arc

Es coloca dalt de l'últim pis un arc fet de carrizo, palmilla o fierro, flors que simbolisen ser la porta d'entrada al món dels morts, l'octau nivell que es deu seguir per a aplegar al Mictlán i trobar-se en Mictlantecuhtli. Freqüentment es decora en flors de cempasúchil i pot contindre un atre tipo d'ofrenes com a fruts i llepolies.

Paper picat

Artícul principal → Paper picat.

Els azteca utilisaven paper amate, un tipo de fibra feta de la corfa d'arbres, per a representar el vent en els altars; posteriorment despuix del mestiçage esta fibra va ser reemplaçada en el paper actual. En aquells papers amate es pintaven diferents deïtats i per la seua versatilitat podia ser teñir de diferents colors disponibles per a l'época; com a eixemple notable es troben els còdexs i jeroglificos que relataven events trascendentes dins de diferents cultures mesoamericanes. En l'influència espanyola varen aparéixer diferents tipos de paper, colors i patrons.

El color groc i el color morat empleats en el paper picat o les cadenes de paper representen respectivament purea i duel. El paper picat comercial regularment inclou varietat de colors i dissenys basats en les caricatures de José Guadalupe Posada, encara que també s'utilisa en un atre tipo de motius i dissenys per a atres festes de la cultura popular mexicana com la celebració del inicie de la batalla d'independència de Mèxic.

Representació del fòc

Com a representació de l'element fòc solen afegir-se vés-les, veladoras i ciris pel seu fàcil maneig i la seua relació en els símbols religiosos. En la seua versió menys freqüent poden afegir-se antorches i fogatas controlades que representen la guia per a l'ànima, inclús la llum en el seu camí de regrés al món dels morts. Es coloquen quatre ciris per a representar una creu i els quatre punts cardinals.

Representació de l'aigua

L'aigua té múltiples significats, el principal, s'utilisa per a calmar la set de l'esperit. Es coloquen diferents objectes que representen l'aigua com un got ple d'esta, el qual el difunt utilisarà per a aliviar la seua set en el seu camí. Ademés es coloquen diferents objectes de tocador i netea personal per al difunt.

Els mayas tenien la creència de que els cenotes, que ells consideraven sagrats, eren una porta al inframón. En moltes representacions d'altars sol colocar-se una vaixell en aigua, simbolisant un cenote i l'entrada al inframón.

Representació de la terra

En la representació de la terra es deu incloure diverses llavors, fruts, espècies i atres bondats de la naturalea. S'utilisen diferents llavors com el dacsa i el cacao per a formar patrons en el sol. En una idea moderna, la representació de la terra es relaciona en el principi de l'ideologia cristiana: «Pols eres, i en pols et convertiràs» (Génesis 3,19).

Flores

Les flors influïxen com a ofrena en tot altar i sepulcro. La flor de cempasúchil, el núvol, la flor de vellut i el amaranto o moc de pavo són les espècies més utilisades per a l'adorn d'un altar, com a símbol per a donar la benvinguda als difunts com un element bell per a l'altar, ya que antigament per a Mesoamérica era la flor més bonica.^{cita requerida}

Calaveres

Caraça en forma de calavera durant la celebració de la mega ofrena de l'UNAM.

Les calaveres són dolces que representen alusions a la mort poden ser de sucre, chocolate o amaranto i més recentment tamarindo. També representa que la mort pot ser dolça i no amarga. Són colorides calaveres de sucre, fanc, chocolate o algeps en adorns i patrons en elles, agraden pel seu ric sabor i olor. També són una burla cap a la mort i se'ls escriu en la front el nom del comprador o d'una persona viva. El possible orige de les calaveritas pot relacionar-se en el tzompantli, un renc de cràneus de guerrers sacrificats colocats en un pal. També s'han trobat relació en els cràneus esgrafiados o tallats de la colecció prehispánica del Museu Casa del Mendrugo, en Pobla.

També se li crida «calavera» o «calaverita» a un fragment poètic o epitafi que constantment aludix a la mort, dedicat a personages vius.

L'image de La Calavera Garbancera (coneguda com «La Catrina»), creada per José Guadalupe Posada, no es relaciona en una funció específica del dia de morts, ni en algun atribut específic per a honrar als morts. Esta caricatura és una representació d'una dandizette de l'época porfiriana, és dir, una dòna de classe social alta caracterisada pel seu aparent intelecte i el seu sobrerrefinamiento que va conformar la societat alta en el periodo presidencial de Porfirio Díaz. La caricatura va ser dissenyada com una burla cap a les dònes que amagaven el seu orige mexicà per a reemplaçar-ho per una apariència refinada i un chauvinisme europeu. La Catrina es considera un element de la cultura mexicana, concebut popularment com una percepció jocosa que es burla de la noció tradicional de la mort.

Incens o sahumerio

Es coloca per a purificar o netejar el lloc a on es coloca l'ofrena.

Menjar

El menjar, segons la tradició, deu ser de l'agrade del fallit i en lo que més li agradava menjar. Per la dieta del mexicà promig, és freqüent vore la cuina criolla nacional com mole, pozole, paraulotes, tamales etc., present en molts altars. Es deuen incloure diferents fruts de temporada com la carabassa, el tejocote, jícama, mandarina, guayaba, canya de sucre, taronja, i per supost, aliments fets de dacsa.

el pa de mort és un tipo de pa dolç que es coloca com a ofrena cap als morts. Té un parell de tires sobre la corfa que representen un parell d'ossos i ajonjolí que representa les llàgrimes de les ànimes que no poden descansar en pau. Este pa descendix del pa de dacsa feta per les civilisacions del Mèxic antic.

Begudes alcohòliques

Alguns altars contenen begudes alcohòliques com tequila, rompope i pulque servits en recipients de fanc, utilisats per a mantindre el tradicionalisme. Pot incloure's qualsevol atra beguda que li haja agradat al difunt. D'igual manera se li podia posar begudes que no continguera alcohol, com el chocolate.

Objectes personals

En els altars s'utilisen penyores de vestir en lo que més s'identificava o es posava el fallit, objectes representatius de l'ofici al que es dedicava o els seus objectes preferits. En el cas dels menors sol colocar-se'ls joguets, dolços i penyores. I es pot posar també algunes de les seues cançons favorites ya siga en música o en el disc.

Adorns

Infinitat d'adorns alusivos a la mort han sorgit de l'art popular mexicà i s'han agregat a l'altar de morts. Figures en quadros de sepelis, velorios o cementeris, o representant escenes de la vida quotidiana en esquelets com a personages realisats en figures d'alfeñique, cartonería, fusta, fanc o algeps, són típics de la data, aixina mateix com a bells apanys frutales o florals.

També en molts altars s'inclouen cadenes elaborades en paper crepé, de color morat i groc, un esclavó de cada color, alternats. El morat representa la mort i el groc la vida, per lo que en este adorn queda representada la prima llínea existent entre la vida i la mort.

Elements religiosos

Cruz

En tot l'altar es coloquen símbols referents a la creu, la qual és un element que varen agregar els evangelizadores espanyols en la finalitat d'incorporar el catolicisme entre els natius i en tradició tan arraïlada com era la veneració dels morts. Una creu es coloca en la part superior de l'altar a un costat de l'image del difunt. Es coloca una creu chicoteta de sal en l'altar que servix com a mig de purificació dels esperits, i una creu de cendra que li ajudarà a l'esperit a eixir del purgatori.

Imàgens religioses

Es coloca una image o escultura del sant de devoció de la persona a la que es dedica l'altar. També es coloca una image o crom de les beneïdes ánimas del purgatori, per a facilitar l'eixida del difunt, si es trobara en el purgatori, per no poder alcançar la glòria (entrada el cel), segons la teologia catòlica els qui han mort havent comés pecats venials sense confessar, pero sense haver comés pecat mortal, deurà expiar les seues culpes en el purgatori.

Rosaris

Es pot colocar un rosari de contes en els nivells de l'altar. En l'últim nivell, en el cas de ser de sèt nivells, es coloca un rosari fet de llimes i tejocotes.

Atres elements

Gos

Es coloca l'escultura d'un gos o un gos real de la raça Xoloitzcuintle, representant al deu Xólotl, es diu que el gos ajudarà a creuar a les ànimes el riu Itzcuintlán (primera dimensió per a aplegar al Mictlán, es coneix també en alguns llocs com a riu de sanc). El xoloitzcuintle deu ser color bronze i no tindre abundància de pèl. Es coloquen també un parell de huaraches per a ajudar a l'ànima a que creue el riu.

Monedes d'or

El posar monedes sobre algun dels nivells de l'altar no té un significat específic; es relaciona en la cosmovisió grega de sepultar a les persones en monedes baix la llengua per a que en morir, pogueren pagar-li a Caronte i ser conduïts per ell en la seua bassa al inframón. Esta pràctica no descendix de cap tipo de tradició o creència de les cultures americanes degut a que les antigues civilisacions mesoamericanes no tenien una denominació monetària específica, ya que la seua economia es basava principalment en el trueque. En la cultura asteca i la seua pràctica comercial, s'intercanviaven productes a canvi de grans de cacao o llebres mortes.

Roba

Aixina com es coloquen artículs de netea personal, es coloquen diverses penyores netes per a que el difunt les duga posades en retornar al món dels morts. En la majoria dels casos s'utilisa la roba del difunt per a mantindre una conexió en l'ànima del difunt.

Vore també

• Dia de Morts
• Calavera lliterària
• Hanal Pixán