Cosmovisió
| Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Una cosmovisión és una image o figura general de l'existència, realitat o món que una persona, societat o cultura es formen en una época determinada. Sol estar composta per determinades percepcions, conceptualisació i valoracions sobre dit entorn. A partir de les accions, els agents cognitius (siguen estos persones o societats) interpreten la seua pròpia naturalea i la de tot lo existent, i definixen les nocions comunes que apliquen als diversos camps de la vida, com la política, l'economia, la ciència, la religiosa, la moral o la filosofia. Aixina que, a fi de contes, es tracta de la manera en que una societat o persona percep el món i ho interpreta.
Definició
editarUna cosmovisión és el conjunt d'opinions i creèncias que conformen l'image o concepte general del món que té una persona, época o cultura, a partir de la qual interpreta la seua pròpia naturalea i la de tot lo existent. Una cosmovisión definix nocions comunes, que s'apliquen a tots els camps de la vida, des de la política, l'economia o la ciència fins a la religió, la moral o la filosofia.
Cosmovisión (del alemà Weltanschauung) és una expressió introduïda pel filòsof Wilhelm Dilthey en la seua obra Einleitung in die Geisteswissenschaften ("Introducció a les ciències humanes [entenga's "esperit" -Geist- ací més be com cultura"], 1914). Dilthey, un membre de l'escola hermenéutica, sostenia que l'experiència vital estava fundada —no solament intelectual, sino també emocional i moralment— en el conjunt de principis que la societat i la cultura en la que s'havia format. Les relacions, sensacions i emocions produïdes per l'experiència peculiar del món en el sí d'un ambient determinat contribuirien a conformar una cosmovisión individual. Tots els productes culturals o artístics serien a la seua volta expressions de la cosmovisión que els creara; la tasca hermenéutica consistiria en recrear el món de l'autor en la ment dellector. El terme va ser ràpidament adoptat en les ciències socials i la filosofia, a on s'ampra tant traduït com en la forma alemana original. Una cosmovisión no seria una teoria particular sobre el funcionament d'alguna entitat particular, sino una série de principis comuns que inspirarien teories o models a tots els nivells: una idea de l'estructura del món, que crea el marc o paradigma per a les restants idees. D'esta manera, pot pertànyer a l'àmbit de la filosofia cridat metafísica (encara que també doctrines tradicionalment antimetafísicas, com el positivisme o el marxisme puguen constituir una cosmovisión per a les seues adherentes). No obstant, una cosmovisión no és una elaboració filosòfica explícita ni depén d'una; pot ser més o menys rigorosa, acabada o intelectualment coherent. Els sistemes filosòfics, els sistemes de creències, religions o sistemes polítics i inclús les ideologias poden constituir cosmovisión, ya que proveïxen un marc interpretatiu a partir del com els seus adherentes i seguidors elaboren doctrines intelectuals i ètica. Eixemples són el judaisme, el cristianisme, el budisme,[n. 1] l'islam, el socialisme, el marxisme, l'anarquisme, el cientificisme, l'humanisme, el nacionalsocialisme, el nacionalisme o el capitalisme, l'antropocentrisme, el teocentrisme, el sensocentrisme, etc. Les cosmovisión són complexes i resistents al canvi; poden, per lo tant, integrar elements divergents i encara contradictoris. L'afirmació intransigent i autoritària de la pròpia cosmovisión és el fonamentalisme. Els llingüistes i antropòlecs com Edward Sapir i Benjamin Lee Whorf han aplegat a considerar en prou certea encara que extremant el relativisme cultural que l'idioma (en especial l'idioma matern) resulta una espècie de filtre a nivell de lo simbòlic que permet, o no, percebre els aspectes de lo real transformant-ho en la realitat que pot percebre un subjecte en el seu univers llingüístic , eixemple d'això és que els inuit («esquimal») perceben vàries espècies de neus i gèls a on un «occidental» es troba simbòlicament llimitat a percebre solament una (lo mateixa s'observa en zones desérticas a on els seus habitants indígenes, com les dels imoshag, beduinos etc. poden distinguir distints tipos d'arena, formacions rocoses, meteors etc.).[2] Un curiós eixemple ha ocorregut en l'Extrem Oriente en els colors blau i vert, ya que en l'idioma chinenc antic, en el sinovietnamita, en l'idioma thai s'usa o ha usat el sinograma 青 per a abdós colors.[3] Tal qüestió a voltes d'un modo curiós s'observa en Japó a on a voltes se seguix cridant blau ( 青 [ あお ] ao) al vert actualment cridat ( 緑 [ みどり] midori) lo que no està en tal cas comprovat és que els redactors de cultura yamato no pogueren distinguir fa sigles el blau del vert; encara que si és provable que consideraren al vert com un matís del blau.[4] Les llimitacions que poden implicar les cosmovisión poden implicar també aporías per a cada subjecte psíquicament configurat en determinada cosmovisión.
Principals tipos de Weltanschauungen segons Wilhelm Dilthey
editarWilhelm Dilthey desenrolla una tipologia dels tres bàsics Weltanschauungen o cosmovisión, a la que considera "típic" (comparable a la noció de "tipos ideals" de Max Weber) i les formes contradictòries de concebre la relació del ser humà en la naturalea.
- En el naturalisme, representat per epicúreos de tot temps i lloc, el ser humà es veu sí mateixa com determinat per la naturalea.
- En l'idealisme de la llibertat (o l'idealisme subjectiu ), representada per Friedrich Schiller i d'Immanuel Kant, l'humà és conscient de la seua separació de la naturalea per la seua lliure albir.
- En l'idealisme objectiu, representat per Hegel, Baruch Spinoza i Giordano Bruno, l'individu és conscient de la seua harmonia en la naturalea. Este enfocament ha influït a Karl Jaspers en la seua obra Psicologia de les cosmovisión i Rudolf Steiner.
Carl Gustav Jung
editarEn 1931, el psiquiatra suizoalemán Carl Gustav Jung va dedicar un ensaig complet a esta noció.
Weltanschauung en lliteratura
editarEl terme Weltanschauung és amprat pels experts en lliteratura per a parlar de cosmovisión. És preferit per alguns ya que és d'orige alemà i la llengua alemana té més facilitat per a crear paraules que designen conceptes abstractes o filosòfics que l'espanyolcita requerida. Per això es pot dir que Weltanschauung i cosmovisión són sinònims encara que potser el terme alemà siga més concret perque semánticamente està millor expressat. A partir d'una obra d'art o d'un conjunt es pot percebre la Weltanschauung d'una época.[5] Especialment a través de la lliteratura resulta més fàcil donada la capacitat que té de transmetre més directament valors culturals, filosòfics i històrics. De fet, algunes doctrines filosòfiques han tingut més difusió gràcies a la lliteratura que a tractats filosòfics. Recíprocamente, conéixer la Weltanschauung permet aplegar a una comprensió més profunda del text.
- Wilhelm Dilthey establix tres tipos de cosmovisión. Primer la naturalista, que es basa en una concepció causal i empírica del món, reflectida en la lliteratura realista i naturalista. Segon, la cosmovisión del idealisme de la llibertat, que fa referència a l'idealisme de Platón, Kant o Fichte, i que en la lliteratura representa Friedrich Schiller, com a eixemple de l'independència de l'esperit i la capacitat d'influir i transformar el món. Per últim, la cosmovisión de l'idealisme objectiu, que concep el món físic com a expressió i desenroll de l'espiritualitat. Este tercer engloba a Goethe, Heráclito o Hegel, que fan una reconstrucció subjectiva d'eixe món físic. Per eixemple, la Weltanschauung del romanticisme seria cóm veen sentien interpretaven i reflectien el món o les seues opinions els romàntics; la veneració que sentien pels seus antepassats, cóm tenien a l'Edat Mija per l'época ideal en l'història; el creure en l'intuïció i amar la fantasia i els somis; la passió per lo obscur, la nit, el sofriment, la bellea i lo salvage de la naturalea… És dir, la concepció que este periodo lliterari tenia.
Cosmovisión i aporías
editarLes cosmovisión solen trobar com a objeccions a les paradoxas i més encara a les aporías.
La cosmovisión i la neurociencia
editarEl filòsof, psiquiatra i després psicoanalista Lacan assevera que tot subjecte o $ "no parla sino que és parlat" , esta explicació que per a molts resulta polèmica (especialment en quant ataca a les seues individualismes i egos) és un preanuncio de l'explicació neurocientífica de lo que es "pensa" o millor dit dels pensaments[n. 2] que es reproduïxen ideològicament i cosmovisionalmente encara en la majoria dels sers humans, per eixemple en cada u de nos-atres/as. Concorde a estudis neurocientífics d'inicis del sigle XXI, les cosmovisión són normatives establides (generalment des de la més primerenca infància) en el mateix cervell: el cervell humà sembla no distinguir lo real de lo imaginari mentres que des de l'orde establit simbòlicament se sol guiar per lo que creu (per açò la realitat psíquica freqüentment és diversa de lo real concret); segons estudis neuroevolutius este problema del psiquisme humà va sorgir durant l'antropogénesis o genealogia del Homo sapiens. Des de fa per lo manco 100 mil anys el cervell humà està apercibido o "preparat" per a repetir actituts i pensaments del tipo creències que en tals prehistòriques situacions eren adaptacions exitoses per a la supervivència. El biòlec argentí Estanislao Bachrach assegura que el cervell no distinguix entre realitat i fantasia, sino que reconeix creències. I té una capacitat de canvi que no usem.[6]
Vore també
editar- Costum
- Episteme (en especiala noció de episteme a partir de Foucault)
- Paradigma (en especial el paradigma epistemològic de Thomas Kuhn).
- Imago mundi (encara que una imago mundi [o, image del món, representació del món] no es traduïx exactament com a cosmovisión manté varis punts en comú en vàries accepcions).
Referències
editar- ↑ «Mapa babilònic, el més antic de Mesopotamia i del món» (en és). National Geographic en Espanyol. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ Cfr.: Ludwig Wigenstein; en el seu Tractatus logic-philosophicus comenta que el llenguage és un mapa de la realitat.
- ↑ Paul Kay and Luisa Maffi, "Color Appearance and the Emergence and Evolution of Basic Color Lexicons", American Anthropologist, març 1999 [1]
- ↑ Colors de semàfors en Japó
- ↑ Aguirre (2023). «Art, subjecte i cosmovisión», En ellindar dellaberint: Reflexions sobre música, art i filosofia, Espanya: Editorial Cerix, pp. 151-196. ISBN 978-84-945704-6-9.
- ↑ «Un chic plàstic». «El biòlec argentí Estanislao Bachrach assegura que el cervell no distinguix entre realitat i fantasia, sino que reconeix creències. I té una capacitat de canvi que no usem.»
Bibliografia
editar- Dilthey, W. (1914). Einleitung in die Geisteswissenschaften. Versuch einer Grundlegung für dones Studium der Gesellschaft und der Geschichte.
Notes
editar- ↑ Per eixemple: les religions budistes o buddhistas pròpiament dites consideren al cosmos com alguna cosa increado ya que en el budisme original sembla no haver-se cregut en un Dis Creador, Siddharta Gauthama Buddha o Buda és considerat com un Mestre Allumenat que explica l'essència de l'existència i insistència pero originalment jamai com una deïtat tal com ha ocorregut sigles despuix de la seua mort en països per a ell estrangers; en canvi les principals religions monoteistes creuen en l'existència d'un Deu omnipotent creador que rig constantment en tota la seua creació.
- ↑ Ací resulta vàlit rescatar la clara divisió conceptual que fa Wilfred Bion entre pensar i pensaments,
Enllaços externs
editarCosmovisió en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cosmovisión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.