Anar al contingut

Tzompantli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tzompantli
Erro al crear miniatura:
Tzompantli associat al Temple Major, Còdex Ramírez.
Erro al crear miniatura:
Ilustració d'un tzompantli en el manuscrit azteca del XVI, Còdex Durán.

El tzompantli era un altar en forma de bastidor a on es montaven davant la vista pública un conjunt de cràneus a modo de caps-trofeu i en variats fins, des de la propaganda política fins al d'honrar als deus locals. És una estructura derivada de la pràctica entre els antics mesoamericàs de decapitar a les víctimes dels sacrificis humans i conservar els seus cràneus en una espècie d'empalizada de fusta per a la seua exhibició pública.[1]

Les víctimes sacrificades no només eren guerrers captius de guerra sino que també podien elegir-se esclaus o atres víctimes triades especialment per a determinades celebracions. S'utilisava una espècie d'empalizada o tarima sobre la que es colocaven insertades els caps o cràneus despuix de fer-els un forat.[2] Existixen molts tzompantlis documentats en tota Mesoamérica, i van des del periodo Clàssic mig (c. 600–900) fins al Posclàssic enjorn (c. 900-1250).[3] En 2017, els arqueòlecs varen anunciar el descobriment del conegut com Huey Tzompantli, en més de 650 cràneus, en la zona arqueològica del Temple Major en Ciutat de Mèxic.[4]

Etimologia

Erro al crear miniatura:
Tzompantli escultòric en les ruïnes del Temple Major, Ciutat de Mèxic.

La raïl prové de les paraules nahuas "tzontli" que significa cap o cràneu i de "pantli" que és renc o fila. Per lo que tzompantli significa "renc de cràneus".

Significat

Si be a ciència certa no se sap el seu significat, per mig d'estudis comparatius de la cosmogonia mexica i el sacrifique humà en les societats precolombinas, es creu que el tzompantli no només servia com símbol de poder i advertència per als enemics, sino que era considerat com un cult a la vida i no una celebració de la mort, com expon l'arqueòlec Raúl Barrera Rodríguez: “és important conéixer el sentit de la religió i de la mort per als pobles prehispánicos. En la cosmogonia mesoamericana, els hòmens existien per a adorar i alimentar als deus en ofrenes; era una condició per a que la vida continuara.”[5]

Els cràneus que es trobaven en el tzompantli es sacralizaban per mig de ritos i se'ls situava mirant al temple d'Huitzilopochtli, deu de la guerra, del sol, dels sacrificis humans i patró de la ciutat de Tenochtitlán. Estes ofrenes al deu servien per a donar continuïtat al cicle del sol per a que tornara a eixir cada dia, com a cult a la vida.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ National Geographic (4 de juliol de 2017): Troben calaveres de dònes i de chiquets en el gran tzompantli de l'antiga Tenochtitlán.
  2. ↑ Palka (2000) p. 152.
  3. ↑ Mendoza (2007) p. 397.
  4. ↑ «Tower of human skulls in Mexico casts new light on Aztecs», Reuters, 3 de juliol de 2017. Consultat el 31 d'agost de 2021.
  5. ↑ 5,0 5,1 Roses, Sabina & de Va-Corral, J. Francisco (1 de setembre de 2015). «Gran Tzompantli està dedicat a Huitzilopochtli» (en es). L'Economiste. Consultat el 31 d'agost de 2021.

Bibliografia