Paper amate
El paper amate (en náhuatl: amatl) és un tipo de paper vegetal de manufactura artesana que s'ampra en Mesoamérica des de l'época prehispánica.
S'obté dels jonotes blanc i roig (Ficus cotinifolia i Ficus padifolia, respectivament), les corfes del qual s'esclafen i couen en aigua i calç.[1] El resultat és una làmina fibrosa de colors que van del marró obscur al groc palla. És un material semblat a les teles de corfa o barkcloths elaborades pels pobles autòctons de les illes del Pacífic sur. Durant l'época prehispánica i al principi del virreinato, este paper s'elaborava en la corfa interna d'atres arbres, com el morus.
Els seus primers usos s'han ubicat en la lluntea del Preclásico Mig, a principis del primer mileni abans de l'era cristiana. Aixina mateix, algunes representacions iconográficas, com el personage abillat en orejeras[1] del Monument 52 de San Lorenzo (surest de Veracruz, Mèxic), donen conte de la seua ocupació. El paper amate no solament es va utilisar en l'elaboració de còdexs (els Còdexs Techialoyan), sino també en ofrenes.
Hui en dia, i com una manera de fomentar el turisme vivencial, la seua manufactura encara es practica en la comunitat otomí de Sant Pablito (municipi de Pahuatlán, Pobla), a on existix un museu en que, ademés de mostrar-se el procés d'elaboració, s'exhibix una série de grans i artístics dissenys d'este paper.
Manufactura
[editar | editar còdic]
Si be hi ha hagut innovacions menors, el paper amate encara utilisa el mateix procés bàsic utilisat en el periodo prehispánico.[2] EL procés comença obtenint la corfa per a fer la fibra. Tradicionalment, s'utilisen arbres de la família del ficus. (Ficus). Les espècies més usades són F. cotinifolia, F. padifolia i F. petiolaris, l'arbre tradicional del amate, i atres espècies no relacionades al ficus Morus celtidifolia, Citrus aurantifolia i Heliocarpus donnellsmithii. Es preferix la suau corfa interior de l'arbre, encara que atres parts s'usen també.
En el periodo prehispánico, la corfa es mullava per un dia o dos per a suavisar-la. Una innovació documentada en el XX va ser la de hervir la corfa, la qual cosa accelera el procés. Per a acurtar el temps de suavisat encara més, cendres o calç es mesclaven en l'aigua. Ara s'utilisa també moixa càustica la qual pot reduir el temps de hervir a sis i fins a a tres hores. Despuix de hervir, es enjuaga en aigua neta, i, si es requerix, es blanqueja total o parcialment utilisant clor.[3] Si el paper es colorea, s'utilisen anilinas industrials en la majoria dels casos.[4]
Les fibres humides es coloquen en taules del tamany del que es vol fer el paper. Les taules es freguen en sabó per a que les fibres no es peguen. Les fibres s'acomoden en taules de fusta i són aplanadas a colps en una pedra volcànica. EL paper de major calitat és fet acomodant les fibres a modo de retícula. SI es busca un acabament més tosco o rústic, les fibres es coloquen de modo més caòtic.[5] Este procés de maceraació llibera carbohidrats solubles que servixen com a resina per a aglutinar el paper. Una volta aplanado, es pot fregar el paper en un clafoll de taronja si es vol donar un acabament pla i suau.[6]
La massa aplanada es du a secar al sol, encara en la taula. Depenent del clima, solejat o no, açò pot dur des d'un parell de hores fins a dies.[7]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papel amate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.