Calavera lliterària
La calavera lliterària és una composició en vers tradicional en Mèxic. Solen escriure's en festivitats del Dia de Morts. El seu propòsit és recordar a les persones, utilisant l'amor i humor en els seus versos. Aixina mateix, estes calaveres solen satirizar a personages célebres o polítics, per a expressar crítiques a favor o en contra d'ells per mig de la burla o ironia.
Història
El primer antecedent d'una calavera lliterària es remet al llibre La Portentosa Vida de la Mort, escrit per Fra Joaquín de Bolaños,[1] qui escriu uns versos satírics a un mege.[2] Antigament coneguts com panteones, estos versos varen nàixer en el XIX a modo d'epitafi burlesco i com a modo d'expressar idees o sentiments que en atres oportunitats seria difícil dir.[3][4] Varen ser freqüentment censurats o destruïts ya que, per lo dit anteriorment, també servien com a mig per a expressar descontent en els polítics de l'época.[3][4] Les primeres calaveres varen ser publicades en 1879 en el periòdic El Socialiste, de Guadalajara.[4]
Les calaveres lliteràries varen ser utilisades per alguns escritors per a criticar l'alta societat per voler assemblar-se a les èlits europees i s'inspiraven en els llarcs epitafis que aportaven les grans personalitats. Esta crítica tenia una funció de reclamar injustícies o buscar un ben comú.[5]
Els dibuixos que solen acompanyar els versos són coneguts en el nom de La Catrina o Calavera Garbancera,[6] figura creada per José Guadalupe Posada i batejada per el muralista Diego Rivera.[7]
Característiques
- Són versos irreverents, escrits a modo d'epitafis, retratant a les persones com si estigueren mortes.[8]
- S'utilisen per a canalisar sentiments que en un atre context seria difícil expressar.
- Solen acompanyar-se de dibuixos de calaveres.[4]
- Són composicions tradicionals mexicanes.
Gerardo Murillo —l'àlies del qual és Dr. Atl—, en el seu llibre Les arts populars en Mèxic,[9] descriu la calavera com de «intenció aguda, eminentment popular, que té la seua força i la seua eficàcia en l'art de dir».[10]
A modo d'eixemple del seu us prístino pot citar-se la calavera escrita per José Guadalupe Posada anomenada Revumbio de calaveres:[10]
i divertir-se una rata,
venja en les calaveres
a gojar en el panteón.
Lliterats distinguits
en l'hediondez vaig trobar
en cucs confosos,
sense ells saber per qué.
I en gran tropel apiñados
Els venedors corrien
contents i entusiasmats
pel negoci que feyen.
Cereros de sacristia
que furten la cera al temps,
que en molta sanc freda
es tiren el sufragi al plat.
En Calaveres de les eleccions presidencials, escrita pel famós editor i impressor Antonio Vanegas Riera en 1919, s'observa una connotació més política,[10] pero sense deixar de ser burlesca. Vanegas Riera propon com a candidat presidencial a un dels seus escritors colaboradors més fidels, Arturo Espinoza àlies “Chóforo Vico”:
ponderat i gran mico,
ilustre Chónforo Vico,
escapat de Belén.
Pròfuc de les Marías,
gran mestre en la ganzúa,
instruït en Sant Joan de Ulúa
i en la Penitenciaría.
Sap obrir les caixes fortes
i extraure una cartera.
Ha segut gran calavera
i deu catorze morts.
Elegiu puix poble amat
sense dubtar i a tapahocico
al molt ilustre i nomenat
i noble Chónforo Vico.
Despuix de discursos tals
plens de frases sinceres
es varen anar les calaveres
a les urnes sepulcrales.
Va eixir electe president
pel seu real i bell pico
el notable, el prominent,
ilustre Chónforo Vico.
Vore també
Referències
- ↑ «¿Cóm varen sorgir les calaveritas lliteràries?».
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2018. Consultat el 29 d'octubre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 «“Calaveritas”, una bella i casi desapareguda tradició». Mèxic desconegut. Consultat el 10 de novembre de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 González, Carmen (16 d'octubre de 2008). «Són les calaveres lliteràries una manifestació de la cultura popular». El Sol de Tlaxcala.
- ↑ «Tot lo que deus saber sobre cóm fer una calaverita lliterària» (en és-mx). Architectural Digest. Consultat el 2024-11-07.
- ↑ presidència.gob.mx. «Va ser Diego Rivera qui va batejar a "La Catrina", no Posada» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2009. Consultat el 18 de setembre de 2011.
- ↑ proa.org. «Diego Rivera - Somie d'una vesprada dominical en Alameda Central» (en espanyol). Consultat el 18 de setembre de 1914.
- ↑ «Característiques de les calaveres lliteràries | Calaveres Lliteràries». calaveres-lliteràries.com.mx. Consultat el 19 de maig de 2020.
- ↑ Dr. Atl (1980). Les arts populars en Mèxic, Mèxic: Llibreria Cultura. ISBN 9688220124.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Argüelles, Juan Dumenge. «L'adulterament de les calaveres». La Jornada en llínea.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calavera literaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.