La Catrina
Originalment cridada La Calavera Garbancera,[1] és una figura creada per l'artiste mexicà José Guadalupe Posada i batejada temps despuix com La Catrina per el muralista Diego Rivera.[2]
Antecedents
El història de la Catrina escomença durant els governs de Benito Juárez, Sebastián Lerdo de Tejada i Porfirio Díaz. En estos periodos es varen escomençar a popularisar texts escrits per la classe mija que criticaven tant la situació general del país com la de les classes privilegiades. Els escrits, redactats de manera janglona i acompanyats de dibuixos de cràneus i esquelets, varen escomençar a reproduir-se en els periòdics cridats de combat. Estes eren calaveres vestides en robes de gala, bevent pulque,montades a cavall, en festes de l'alta societat o d'un barri. Totes per a retratar la misèria, els errors polítics, el hipocresia d'una societat, com és el cas de “La Catrina”.
La paraula "catrín" definia a un home elegant i ben vestit, acompanyat d'alguna dama en les mateixes característiques; este estil va ser una image clàssica de l'aristocràcia mexicana de fins de el XIX i principis de el XX. És per això que, en donar-li una vestimenta d'eixe tipo, Diego Rivera va convertir en la seua obra a “La Calavera Garbancera” en “La Catrina”, dissenyada en Aguascalientes.cita requerida
Orige
L'orige de la Catrina va començar a raïl de que en l'época de les administracions de Benito Juárez, Sebastián Lerdo de Tejada i Porfirio Díaz, existien escrits satírics en els que es burlaven de les classes privilegiades i de la situació que es vivia en Mèxic, els quals estaven acompanyats de dibuixos de cràneus i esquelets.[3]
Durant els governs de Benito Juárez, Sebastián Lerdo de Tejada i Porfirio Díaz, les imàgens d'esquelets i calaveres eren una forma comuna de denúncia i de crítica social en les publicacions de l'época que varen usar varis caricaturistes com Constantino Escalante, Santiago Hernández i Manuel Manilla.
La versió original és un gravat en metal en autoria del caricaturiste José Guadalupe Posada. El nom original és Calavera Garbancera. «Garbancera» és la paraula en la que es coneixia llavors a les persones que venien cigró i que tenint sanc indígena pretenien ser europeus, ya anaren espanyols o francesos (este últim més comú durant el Porfiriato) i renegaven de la seua pròpia raça, herència i cultura.[1]
Açò es fa notable pel fet de que la calavera no té roba sino únicament el capell; des del punt de vista de Posada, és una crítica a molts mexicans del poble que són pobres, pero que aixina i tot volen aparentar un estil de vida europeu que no els correspon.
Diego Rivera va ser qui li va donar el parament porfiriano en una estola emplumada que representa a Quetzalcóatl, en plasmar-l'en el seu mural 'Somi d'una vesprada dominical en l'Alameda Central', a on la calavera apareix en el seu creador, José Guadalupe Posada i una versió infantil de Rivera i en Frida Kahlo. El mural va ser pintat a la fresca en 1947, medix 4,7 x 15,6 m i té un pes de 35 t, incloent una estructura metàlica que ho reforça. Originalment va ser realisat per Rivera per a un hotel molt important en el Centre Històric de la Ciutat de Mèxic, el Hotel del Prat (destruït en els sismes de 1985), i actualment està ubicat en el Museu Mural Diego Rivera, creat especialment per a preservar el mural, considerat un dels més coneguts visualment de la fructífera etapa del muralisme mexicà.
Les Catrinas també varen estar acompanyades en els periòdics per les famoses calaveres. Les calaveres lliteràries són composicions en vers tradicionalment mexicanes que en vespres del Dia de Morts se solen escriure com una atra de les manifestacions de la cultura popular per a fer burla tant als vius com als morts, i recordar que tots nos anem a morir. Estan escrites en un llenguage satíric o burlesco i són texts molt breus pero que reflectixen tot l'esperit i festivitat del mexicà front a la mort. Hui en dia s'acostuma que els chiquets en l'escola facen burla o crítica d'algun personage o situació d'interés general o moda en este format.
José Guadalupe Posada va apuntar: "La mort és democràtica, ya que a fi de contes, güera, morena, rica o pobra, tota la gent acaba sent calavera". A pesar d'això, les calaveres que ell va imaginar i va gravar estan vives en l'imaginari de Mèxic.
Actualitat
Hui en dia, la Catrina, sent una invenció popular, s'ha tornat un artefacte popular i ha eixit dels llímits del llenç o el gravat per a ser part de la cultura viva mexicana, dels seus usos i costums, part de “lo mexicà” i de la seua posició front a la mort. Li l'observa, li l'acosta, li la fa part del seu entorn, del seu art i és una artesania que simbolisa el mestiçage. S'ha tornat artesania que resalta la riquea formal i espiritual del país.
L'image de la Catrina s'està convertint en l'image mexicana per excelència com a representació de la mort i/o els difunts; i és cada volta més comú vore-la plasmada com a part de celebracions de Dia de Morts a lo llarc de tot el país, i inclús ha traspassat l'image bidimensional i s'ha convertit en motiu per a la creació de artesania, ya siga de fanc o atres materials, les quals depenent de la regió poden variar una miqueta en la seua vestimenta i inclús el seu famós capell, pero que igual se'ls ha donat en cridar "catrinas". La Catrina, en el XXI, és un producte de la globalisació.[4]
Va ser creada en la ciutat d'Aguascalientes i ha segut image cultural i popular, al grau que s'ha colocat un monument en la principal entrada a la ciutat, i ademés, junt en el "Cerro del Mort" és l'amfitriona i figura principal de la Fira de les calaveres celebrada anualment entorn al Dia de Morts.
En 2001, la Catrina va protagonisar el curtmetrage animat Fins als ossos, del director René Castell. En ell, la figura apareix en l'escenari d'un cabaret de l'inframón, abillada en l'indumentària en la que apareix en el mural de Rivera, interpretant una versió de "La Llorona" en la veu de la cantant Eugenia León. En terminar el seu número, la Catrina trau a ballar a un jove que recent acaba de morir. La parella balla un danzón front a la concurrència, formada per decenes de calaveres de totes les edats.
En 2010 la Catrina va complir 100 anys de haver segut creada per José Guadalupe Posada, per lo que es va fer un curtmetrage alusivo al centenari d'esta, cridat La Catrina en trajinera. En este es pot vore les persones ilustres de Xochimilco com són Juan Badiano, Fernando Celada Miranda, José Farías Galindo, Francisco Goitia i a Quirino Mendoza i Cortés rendint homenage a la Catrina per les seues 100 anys en els canals de Xochimilco. Els seus realisadors, d'acort en el curtmetrage, són Sergio Llorer, Gustavo Rius, León Francisco Coronat i és protagonisat per Paulina Cervantes. La producció es troba basada en el conte "La Catrina en Trajinera".
En els Festejos del Bicentenario de l'Independència de Mèxic, la Catrina va ser una de les figures que va desfilar per les avingudes de la Ciutat de Mèxic. La seua image va ser proyectada sobre la frontera de la Catedral Metropolitana.
En 2010, durant la final nacional de Nostra Bellea Mèxic 2010, el trage típic guanyador va ser el de la Catrina, un cridaner trage de color fucsia portat per Tiaré Oliva, representant de l'estat de Sinaloa. El trage va ser presentat en Miss Univers 2011 portant-ho Karin Ontiveros, La nostra Bellea Mèxic 2010, a on va estar a punt de guanyar com el millor trage típic nacional de Miss Univers en ocupar el segon lloc en les votacions de tot lo món a través d'internet.
En 2012, l'Ajuntament de la ciutat d'Aguascalientes va organisar, en colaboració en l'agència de fotografia i editorial Cuartoscuro, el Concurs Nacional de Fotografia "La Mort", en el marc dels 100 anys de història de "La Catrina". El concurs va tindre una participació de més de 950 treballs (entre séries fotogràfiques i treballs individuals) que varen tindre com a guanyador al fotógraf saltillense Jetzabé Antonio Muzquiz Carreón. El fotógraf Pedro Valtierra, fundador de l'agència Cuartoscuro, va entregar el premi en una cerimònia celebrada en la capital hidrocálida en octubre d'eixe mateix any.[5]
Les arts plàstiques han modificat la perspectiva tradicional de la Catrina, i es dibuixa o esculpe una nova modelaació d'esta. S'utilisen diversos materials i es creen paròdias de personages que van la majoria de les voltes en el folclore mexicà, d'acort a la visió de l'artiste-client.
En 2014, la Catrina va ser la protagonista de la película El llibre de la vida.
En 2015, en Ciutat de Mèxic, es va organisar per primera volta una magna desfilada de Catrinas, el qual va tindre un èxit rotunt que s'ha repetit anualment en eixa ciutat, i a la parell, s'ha multiplicat per múltiples ciutats i pobles de Mèxic, fent-se cada volta més popular les Catrinas en el país.[6][7][8]
En 2015 l'obertura de la película Spectre, sobre el popular agent James Bond, va popularisar les desfilades de catrinas i catrines, dissenys de maquillage en els rostres i parafernalia afí; reconfigurando de forma molt nova les festivitats d'estes celebracions (tot un carnestoltes circense), fent d'això un atractiu turístic en la capital del país i que ara sembla realisar-se en els majors Estats de la República Mexicana.
En 2017, la Catrina apareix en el video de la cançó "Hold Em Tight or Don't" de Fall Out Boy, part de l'àlbum Mania.
En 2017, la Catrina apareix dos voltes en la série mexicana de Netflix basada en el homònima saga de películes Les Llegendes.
En 2017, Disney va estrenar la película animada Coco, en la que als morts se'ls veu representats com a esquelets, ya que en Mèxic 'La Catrina' és l'image característica associada als difunts.
En 2017, en el llançament del videojoc Super Mario Odyssey, apareixen per primera volta en la série els soltitlecos, esquelets de colors en personalitat animada que viuen en Soltitlan, Regne de les Arenes, un chicotet poble en gran inspiració estereotípica mexicana.
En 2020, la Catrina va tornar a ser la protagonista en la película mexicana d'animació La lliga dels 5, la qual és retratada com una superheroína que posseïx el habilitat de manipular ossos.
En 2021, la película animada televisiva Catalina la Catrina: Especial Dia de Morts va ser estrenada, en a on este personage creat per Canal 5 novament resalta les tradicions i importància d'esta festivitat.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 presidència.gob.mx. «José Victoria qui la va rebatejar com "La Catrina", no Posada» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2009. Consultat el 18 de setembre de 2011.
- ↑ proa.org. «Diego Rivera - Somie d'una vesprada dominical en Alameda Central» (en espanyol). Consultat el 18 de setembre de 2011.
- ↑ «¿Quin és l'orige i significat de la Catrina?» (en és). Les teues Bones Notícies. Consultat el 2023-05-13.
- ↑ «L'invenció de la Catrina | NEW YORK DIARIO» (en és). Consultat el 2023-11-29.
- ↑ «S'Inauguren les obres del Premi Nacional de Fotografia “La Mort”». Palestra. Aguascalientes. Consultat el 3 d'agost de 2013.
- ↑ «Aixina es va viure el Primer Festival de Catrinas de la Ciutat de Mèxic» (en en-us). IBERO 90.9. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Mega Processó de Catrinas CDMX 2023: data, horari i ruta per Dia de Morts» (en és-mx). Diari AS. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «primer desfilada de catrinas - Buscar en Google». www.google.com. Consultat el 2023-11-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Catrina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.