Calavera de alfeñique
La calavera de sucre, de dolç o de alfeñique és un dolç mexicà que tradicionalment es prepara per al Dia de Tots els Sants i el Dia de Morts (1 i 2 de novembre). Més que per a menjar-se, té un us decoratiu i simbòlic, puix és un dels elements del altar de morts, junt en el platillo de sal, el pa de mort, els pétals de cempasúchil, les fotos dels difunts, la fruta i el got d'aigua. El seu orige es remonta al sigle XVI, a partir de la tradició hispana de Tots els Sants.
Estes calaveres apareixen en substitució als cràneus que s'usaven en els Tzompantlis en la finalitat de honrar als seus deus. Recorden a la mort sempre present, eixe pas de lo terrenal a lo místic. En novembre apareixen en diferents tamanys, decorats en corones, espirals i grecas multicolors. Algunes tenen el nom del difunt, unes atres es regalen en el nom de les persones vives, recordant-los el seu inevitable destí.[1]
Típicament, les calaveritas es fabriquen en la tècnica d'alfeñique, açò és sucre, aigua calenta, clara d'ou i llima, mesclats fins a fer una massa que és possible molejar.[2] Més modernament, també es preparen calaveres de chocolate o d'amaranto. Se solen utilisar mòles en la forma d'una calavera humana, a on es deixa secar la massa per a després decorar el dolç en vívidos colors.[3] La llepolia en forma de cràneu està fabricada en una tècnica introduïda pels espanyols, i es creu que tenia la finalitat de simular relíquies òssees de sants, de la mateixa manera que el dolç cridat «ossos de sant» en Espanya.[4]
La calavera té una tira de paper lluent en la front en el nom escrit del ser volgut que va fallir, o be de la persona a la que se li vol regalar este dolç.
Antecedents
[editar | editar còdic]Per les cràneus esgrafiados i peces arqueològiques mostrades en el Museu Casa del Mendrugo, en Pobla, Pobla, es té referències de rituals post mortem, de l'época prehispánica, en els quals els cràneus i ossos llarcs humans eren tallats en dibuixos que mostren part de la seua vida i ardits.[5] També poden estar relacionades en el tzompantli, un renc de cràneus de guerrers sacrificats colocats en un pal. No obstant, les evidències mostren que cap d'estes pràctiques té que vore en l'orige d'este dolç, i si els dolços elaborats en Espanya per a representar les relíquies òssees dels sants.[6]
De dolç
[editar | editar còdic]
Consistix en formar una pasta moleable feta de sucre de canya mesclada en suc de llima (alfeñique), d'a on es forma generalment d'una sola peça sense colorant, encara que actualment la recepta ha variat segons cada regió de Mèxic en el que s'elabore, ya que en alguns estats com Pobla se li agrega cacahuate, o en Oaxaca en el que li agreguen mel d'abella. Aixina mateix, en diversos estats se'ls agrega una miqueta de vainilla. La calavera ya elaborada és adornada en llínees d'un atre dolç en tenyida vegetal, comunament de vert, blau, groc o roig. Du ademés papers de lluentor metàlica en els citats colors, i en la front sol dur escrit en el segon dolç citat, el nom d'una persona estimada, generalment viva. També es fan calaveres de mascotes, cridades michiveritas o lomiveritas.[7]Algunes persones guarden este dolç uns dies i després ho tiren, uns atres ho mengen.
Actualment, també solen fer-se este tipo de llepolies utilisant chocolate o llavors d'amaranto i frutes seques en lloc dels ingredients abans mencionats.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Calaveres de sucre, significat i orige d'esta tradició» (en és). Mèxic Desconegut. Consultat el 2024-11-07.
- ↑ «Calaveritas de sucre: un dels elements tradicionals de l'ofrena». AD Magazine. Consultat el 2021-10-15.
- ↑ «Calavera de sucre». Larousse Cuina. Consultat el 2021-10-15.
- ↑ «Orígens profundament catòlics i no prehispànics, la festa de dia de morts.». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2022. Consultat el 26 d'octubre de 2020.
- ↑ «Calaverita, una traça tatuado en el ADN».
- ↑ «Bellea des de la cripta: esquelets enjoyados d'Europa».
- ↑ https://lajornadaestadodemexico.com/coneix-les-michiveritas-i-lomiveritas-pera-honrar-a-les-mascotes-que-ya-no-estan/?cn-reloaded=1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calavera de alfeñique» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.