Casa del Mendrugo
.jpg)
La Casa del Mendrugo és un immoble històric que data dels orígens de la ciutat de Pobla, Mèxic, fundada com Los Àngeles de la Nova Espanya en l'any de 1531. Es troba ubicada en l'actual carrer 4 sur número 304 en el Centre Històric de la mencionada ciutat.
Història
D'acort a l'historiador Hugo Leicht en la seua obra Els Carrers de Pobla, la Casa del Mendrugo va ser edificada pels sacerdots jesuïtes en els mendrugos (almoines) que rebia l'orde dels feligresos de la ciutat. D'ahí el seu singular nom. Esta casa es troba pròxima de la Catedral, en el número 2 de l'antic carrer de la Palma.[1]
La casa va ser propietat dels jesuïtes i va formar part del Colege de Sant Jerónimo fins a l'expulsió d'esta orde religiosa de la Nova Espanya en 1767. D'ahí va passar a ser propietat de l'Iglésia catòlica formant part del Colege de l'Estat.[1][2]
Durant l'época virreinal i fins a l'Independència del país, l'immoble va tindre un paper important dins de les activitats acadèmiques, socials i econòmiques de Pobla: durant la segona mitat el XVIII, el seu pou artesiano va servir per a proveir d'aigua a la ciutat.[2]
El mateix historiador Leicht va registrar l'informació donada per Bernardino Tamariz, qui dona conte de que en esta casa s'havia hostajat Agustín de Iturbide en el seu pas cap a Còrdova, Veracruz, per a firmar els tractats de l'Independència de Mèxic, el 2 d'agost de 1821 quan, acompanyat del Capità José María Cozgaya, les seues tropes i els seus escoltes, va realisar la seua entrada triumfal dirigint-se a la plaça principal de la ciutat de Pobla.
En la segona mitat del XIX, en les cridades Lleis de Reforma del president Benito Juárez, va passar a particulars canviant de propietaris en freqüència. L'immoble va ser declarat monument històric protegit en l'any 1914 lo que va impedir que fora modificat a l'antoix dels seus amos.[3]
Entre els anys 1990 i 2008 la casa va permanéixer abandonada i va tindre una greu deterioració que la va fer inhabitable. En 2008 la casa va canviar novament de propietari i es va iniciar un proyecte de recuperació per a convertir-ho en espai cultural.[2]
Museu Casa del Mendrugo
El Museu Casa del Mendrugo es va fundar com a tal el 19 de març de 2013.
La Fundació Casa del Mendrugo és una associació mexicana, sense fins de lucre, al servici de la societat que custodia, conserva investiga, difon i expon testimonis materials i intelectuals de la memòria de Mèxic per a l'educació, el desenroll social i la delectació del públic.[4]
Antecedents
Durant les excavacions de la restauració de la casa en l'any 2010 es varen realisar diverses troballes arqueològiques que contribuïxen de manera important a l'enteniment de l'evolució de la ciutat i la vida dels seus habitants i varen motivar l'establiment del museu.[2][5]
Sepeli de característiques olmecas
En octubre del 2010 en excavar per a construir un depòsit d'aigua en un lloc no alterat per construccions anteriors es va descobrir un sepeli humà de l'época Preclásica (1500 a. C. - 300 d. C.) que es va relacionar en l'estil olmeca a jujar pels objectes de ceràmica i pedra trobats en el context del sepeli. La troballa es considera un succés extraordinari per la seua ubicació en el primer quadro de la ciutat i per no haver segut reportat en anterioritat en cap treball.[6]
Sobre els fragments de ceràmica, d'acort a l'arqueòlec Arnulfo Dellà Carrera del Centre INAH Pobla, es tractava de tipos ceràmics reportats en el Valle Pobla-Tlaxcala.
En el museu s'exhibixen els restants òsseus de si més no 3 persones i dels objectes ceràmics i líticos que varen formar part de la ofrena funerària d'acort als rituals d'aquella época.
Una de les osamentas pertany a una dòna que hauria vixcut fa aproximadament 3500 anys i que hauria mort en al voltant de 60 anys d'edat. Els arqueòlecs encarregats de la troballa, Arnulfo Dellà i Oswaldo Camarillo, la varen batejar com "Chuchita"; és part de l'exhibició del museu. Una atra de les osamentos pertany a un home, que hauria mort aproximadament als 40 anys d'edat; encara que els seus restants varen ser trobats junt en els de "Chuchita", estos estaven dispersos per les obres que en el XVIII es varen realisar per a obrir un pou.[2][7]
La troballa de "Chuchita" significa, a lo manco fins a la tercera década del XXI, la prova del ser humà més antic que ha vixcut en l'actual ciutat de Pobla. D'igual forma, l'informació que tira este sepeli altera el història de la fundació de Pobla, la qual afirmava que els colon espanyols s'havien establit en una vall fins a llavors deshabitat.[7]
Mayólica i Talavera Colonial
En l'any 2009 es varen descobrir amagats en el pis del pati de la casona antics depòsits de rebujos que es varen mantindre intactes i no varen ser afectats per les diferents remodelacions de l'immoble. En estos depòsits es varen trobar fragments de ceràmica i escurada d'us comú utilisats pels habitants de l'immoble a través dels sigles.[8][6]
Peces de mayólica, ceràmica millor coneguda i afamada com Talavera poblana - que en 2019 va ser declarada Patrimoni cultural immaterial de l'Humanitat per l'UNESCO[9] - aixina com una multitut de fragments d'escurada de fanc des de la més antiga i en dissenys diversos, s'exhibixen en una sala del museu.[6]
Colecció zapoteca
Complementa la colecció del museu de la Casa del Mendrugo una exposició d'objectes que varen pertànyer a una comunitat antiga mixteco-zapoteca de la regió Oaxaca-Pobla que va ser governada per un chicotet grup de hòmens vells i sabio cridats Els Amos. Ells impartien justícia, dictaven sentències, presidien rituals i eren respectats i amats per la comunitat.[8][6][10]
Quan els Amos morien, un sabio i destre mestre treballava en ferramentes d'obsidiana els cràneus, alguns ossos, caragols-trompeta i atres objectes dels Amos recent fallits, gravant símbols i escenes particulars de la seua vida. Estos cràneus i ossos tallats, en iconografia que remet a antics còdexs prehispànics, eren atesorats per la comunitat i usats en les cerimònies i rituals importants.[11][12] Els cràneus tallats remeten a les tradicionals calaveritas de sucre del dia de morts.
El responsable de la donació d'esta colecció va ser Jorge Roberto Ortiz-Dietz, advocat i notari públic en la ciutat de Pobla naixcut en 1935 en Oaxaca i d'ascendència zapoteca, alemana i espanyola.[13]
Complementa l'oferta cultural de la Casa del Mendrugo un restaurant, un café, un club de jazz i una galeria d'art indígena i contemporàneu.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Museu Casa del Mendrugo». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (2016) «Casa del Mendrugo», Fabián Valdivia (ed.). 4 époques, 85 llocs per a conéixer Pobla, Pobla, Mèxic: H. Ajuntament de Pobla.
- ↑ Leicht, Hugo (1934). Els Carrers de Pobla, p. 340.
- ↑ Fundació Comunitària Pobla IBP. «Fundació Casa del Mendrugo A.C.». Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2018. Consultat el 27 de giner de 2018.
- ↑ «Museu Casa del Mendrugo». Consultat el 15 de decembre de 2017.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Secretaria de Cultura i Turisme de l'Estat de Pobla. «Museu Casa del Mendrugo» (en espanyol). Consultat el 19 de decembre de 2017.
- ↑ 7,0 7,1 «Chuchita. El habitant més antiga de la ciutat de Pobla i la seua importància arqueològica.». Casa del Mendrugo. Consultat el 31 de giner de 2021.
- ↑ 8,0 8,1 «Museu Casa del Mendrugo». Consultat el 15 de decembre de 2017.
- ↑ «Fabricació artesanal de ceràmica d'estil talaverano en Pobla i Tlaxcala (Mèxic) i en Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe (Espanya)».
- ↑ «[1]». Consultat el 19 de decembre de 2017.
- ↑ «Amos per Sempre». Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2017. Consultat el 15 de decembre de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 19 de decembre de 2017.
- ↑ Gabriela Mendoza. «El Mendrugo i el Zapoteca». Consultat el 19 de decembre de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa del Mendrugo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.