Origanum majorana
Origanum majorana, comunament cridada mejorana, mayorana, marjorama o almoraduj, és una herba vivaz de la família Lamiaceae, cultivada com a condiment pel seu aroma, semblat al del orégano.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És originària de les terres que voregen el Mediterràneu oriental, encara que està molt estesa en cultiu i en alguns llocs és subespontánea, en zones de climes solejats i seques semblances als del seu orige.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea, vivaz, que pot ser alguna cosa leñosa en la base. Les fulls són aovadas, de marge sancer, opostes, de color blanquecino per ser lanuginosas, lo que la diferència del orégano, que les té verts i casi lampiñas. En l'época de floració la planta desenrolla tallos erectos, de fins a 60 cm d'altura, en l'extrem de la qual apareixen les florés, molt menudes, típicament labiadas, blanques o rosades, reunides en #inflorescència cimosas proveïdes de bràctees blanquecinas, molt apretades, que els donen apariència globulosa. Estes bràctees són les que contenen la major riquea en oli essencial, i són la part que es recolecta per a ser usada com a espècia. Les llavors, en número de quatre en cada frut, són núculas redonejades, quines i rojoses.
Composició
[editar | editar còdic]La planta conté substàncies tánicas, pentonasas i principis amarcs, ademés de minerals, pero la substància principal és la essència aromàtica, de color groc verdoso composta per terpenos, terpineno i origanol (al voltant del 40 %), sabineno i sesquiterpenos en menudes cantitats.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Origanum majorana va ser descrita per Carlos Linneo
- Etimologia
Vore: Origanum
majorana: epítet que prové del ( francés antic majorane, llatí medieval majorana ) no es deriva directament de la paraula latina maior = (major).[1] La mejorana és nativa de Chipre i el sur de Turquia, i era coneguda pels Grecs i Romans com a símbol de la felicitat.
- Sinonímia
- Origanum dubium Boiss. [1879]
- Origanum syriacum subsp. dubium (Boiss.) Holmboe [1914]
- Origanum majoranoides Willd. [1800]
- Origanum odorum Salisb. [1796]
- Majorana vulgaris Gray [1821]
- Majorana ovatifolia Stokes [1812]
- Majorana hortensis Moench [1794]
- Amaracus majorana (L.) Schinz & Thell.[2]
- Thymus majorana (L.) Kuntze, Taschen-Fl. Leipzig: 106 (1867).
- Majorana majorana (L.) H.Karst., Ill. Repet. Pharm.-Med. Bot.: 999 (1886), nom. inval.
- Origanum salvifolium Roth, Catal. Bot. 2: 48 (1800).
- Majorana ovalifolia Stokes, Bot. Mat. Med. 3: 350 (1812).
- Majorana uncinata Stokes, Bot. Mat. Med. 3: 353 (1812).
- Majorana tenuifolia Gray, Nat. Arr. Brit. Pl. 2: 381 (1821).
- Majorana fragrans Raf., Fl. Tellur. 3: 86 (1837).
- Majorana suffruticosa Raf., Fl. Tellur. 3: 86 (1837).
- Origanum confertum Savi, Giorn. Tosc. Sci. Med. 1: 12 (1840).
- Majorana mexicana M.Martens & Galeotti, Bull. Acad. Roy. Sci. Bruxelles 11(2): 191 (1844).
- Majorana dubia (Boiss.) Briq. in H.G.A.Engler & K.A.I.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 4(3a): 307 (1896).[3]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Usos culinaris
[editar | editar còdic]Esta herba aromàtica s'utilisa com a condiment, sola o en combinació en atres herbes o espècies. Es pot consumir fresca o seca i el seu us està molt estés en l'entorn del Mediterràneu. És un ingredient comú en l'adrece de salchichas, formages i en les salses de la cuina italiana.
La mejorana està present en mixturas clàssiques com les herbes provençals de França o en el zataar[4] d'Orient Mig.
Forma part de receptes com els estofats de caça, les pechines a la malaguenya; els pésols a la catalana; la sopa tarasca i la cochinita pibil mexicans; el pörkölt hongarés;[5] el żurek polac i el pölsa suec.
L'infusió de mejorana té propietats sedantes, per lo que és recomanat beure-la en casos de problemes d'insomni, ansietat o nerviosisme.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: acapuas, almaraco, almoradijo, almoraduj, almoradux, almoradux caser, almoradux morisco, almoradux salsero, almoraduz, almoraz, amaraco, amáraco, amoradux, anaraco, maiorana, majorana, mayorana, mejorama, mejorana, mejorana bastarda, mejorana dolç, mejorana real, moradux, orégano, sampsuco, maraguje, amaragú.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marjoram, Online Etymology Dictionary, Douglas Harper, November 2001
- ↑ Sinonímia en Tela Botànica
- ↑ «Origanum majorana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 13 d'abril de 2010.
- ↑ http://www.cocinista.es/web/es/recetas/cocina-internacional/africa-i-orient-mig/zaatar-zahtar-o-zataar.html
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2013. Consultat el 29 de decembre de 2013.
- ↑ «Origanum majorana». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 13 d'abril de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Origanum majorana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.